La Part Baixa de Tarragona demana la pacificació de carrers, zones verdes i obrir-se al mar

L'Ajuntament de Tarragona va presentar ahir els resultats de la diagnosi i del procés participatiu del Pla Integral de la Part Baixa. La constitució del Grup Impulsor amb entitats representatives de la zona, les 395 enquestes realitzades, els tallers deliberatius i les rutes exploratòries han servit per recollir les demandes de millora de la qualitat de l'espai públic, entre les quals es troben ampliacions de voreres i l'eliminació de barreres arquitectòniques, la pacificació de carrers (com la d'Orosi), la creació d'eixos verds i potenciar les connexions amb el centre i la façana marítima.

El procés participatiu va començar el passat novembre i ha durat fins a aquest març, amb l'objectiu de recollir les necessitats i propostes dels residents a la zona. A partir d'aquí, l'equip redactor del pla, format per TerritorisXLM i BCQ Arquitectura Barcelona, treballarà en l'elaboració del pla d'acció que recollirà l'estratègia per a la regeneració urbana i la revitalització del barri. «Aquest pla servirà com a full de ruta dels pròxims anys per al Govern de Tarragona», va explicar el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. L'aprovació definitiva del pla està prevista per a la pròxima tardor.

Helena Cruz, de l'empresa TerritorisXL, va posar en relleu la situació actual del barri del Port i les propostes recollides de la ciutadania. En aquest sentit, els veïns apunten que avui dia hi ha mancança d'equipaments i troben a faltar centres cívics, un cinema i un teatre, entre altres. El procés també ha fet constar que cal incorporar més il·luminació, així com altres mesures per millorar la seguretat i l'espai públic. En aquesta línia, s'estudiarà la creació de parcs infantils i de zones i eixos verds, amb la finalitat de fer créixer els punts de trobada i estada.

Arran de totes les idees rebudes, la consultora del procediment ha definit quatre àmbits prioritaris en els quals existeix una oportunitat de transformació: l'àrea compresa entre la plaça dels Infants, la Fàbrica Chartreuse, el carrer Zamenhoff i els Jardins Vapor; l'àrea del Teatre Romà, les termes i les naus del seu entorn; la façana marítima de la plaça dels Carros fins a la plaça de la Pedrera i l'estació; i la plaça del General Prim i els voltants del Palau Firal. També detalla el carrer Apodaca i el carrer Reial com dos eixos amb potencial de canvi.

Pel que fa a l'urbanisme, la ciutadania considera necessari ampliar voreres i eliminar barreres arquitectòniques, especialment en els carrers Apodaca i Reial, i crear plataformes úniques, com s'ha projectat a Orosi, on començaran les obres després de Setmana Santa, tal com va recordar l'alcalde, Pau Ricomà. Precisament, els carrers del Mar, d'Apodaca i el Reial són alguns dels proposats pels veïns per pacificar i donar protagonisme al vianant per sobre dels vehicles.

La mobilitat és un dels punts més rellevants a l'hora d'abordar el pla integral i així s'ha constatat amb les demandes dels veïns, que han sol·licitat elaborar un estudi de mobilitat específic, posar més reductors de velocitat i aprofitar els solars buits (22, la majoria de propietat privada) per generar aparcament. Quant a la connexió amb el centre, dos terços dels enquestats coincideixen que és regular o dolenta.

D'altra banda, els tarragonins demanen generar més pols d'atracció que permetin dinamitzar el teixit comercial a partir d'espais d'oci, artístics o amb equipaments de referència. Paral·lelament, indiquen que cal una estratègia de reactivació de baixos comercials que hi contribueixi, ja que avui dia hi ha 229 locals buits. Segons les dades recopilades, el 70% de les persones enquestades fa les compres quotidianes al barri, però, per a les d'oci, llar, roba i complements, el 90% acostuma a sortir fora.

Altres reclamacions veïnals són la regulació dels apartaments turístics, dels quals actualment hi ha 9 per cada 100 habitants. Al mateix temps, es va posar en relleu la quantitat d'edificis patrimonials a la Part Baixa en desús que s'haurien de rehabilitar, com els Magatzems de Muller i l'edifici del número 8 de Santiyán. Sobre aquesta qüestió, els ciutadans pensen que seria bona idea generar circuits turístics. La manca de caixers automàtics i el risc d'inundabilitat són altres dos dels aspectes que preocupen els veïns.

L'estudi realitzat en paral·lel a la recollida de propostes apunta que la Part Baixa té una població més envellida que altres parts de la ciutat i que també compta amb menys infants, tot i que també hi ha més gent en edat d'emancipació. A més, en total, al barri hi ha 43 associacions de diferents tipus.

Ara, l'equip redactor analitzarà la viabilitat de les propostes fins a l'octubre abans de definir el pla d'acció, on es detallaran les accions integrades. «Cal un compromís amb el barri del Port, pel qual val la pena fer una aposta ferma que permeti que sigui un revulsiu de tot el centre, de la mateixa manera que Illa Corsini i la Rambla Nova, amb la finalitat que el centre bategui més fort», va resumir Puig. «És un projecte de futur per a la ciutat que ens implica a tots», va afegir Ricomà.