«A Tarragona hem impulsat un canvi basat en la cohesió, la sostenibilitat i la participació»

—Què el fa sentir més orgullós o satisfet de la tasca a l'alcaldia els últims quatre anys?

—Han sigut quatre anys amb moments molt complicats i de moltíssima feina, com la pandèmia de la Covid i les seves conseqüències socials i econòmiques, l'explosió d'IQOXE, la caiguda del POUM per una sentència judicial... El que em fa sentir més orgullós i agraït és la capacitat que hem tingut de donar el tomb a aquestes situacions tan complicades treballant braç a braç amb els treballadors municipals i amb la màxima complicitat de la ciutadania.

—En què creu que ha pogut canviar Tarragona, de manera destacada, per la seva acció de govern?

—Hem treballat moltíssim i hem aconseguit capgirar la relació de l'administració amb els veïns. Podem afirmar rotundament que hem desterrat el clientelisme que existia a l'ajuntament i a les empreses municipals. Ara som un ajuntament obert a tothom i transparent. Hem treballat sempre amb objectius clars per impulsar el canvi: la cohesió social, la participació i la sostenibilitat. Hem assentat les bases d'una transformació enorme per la ciutat aconseguint grans inversions que s'executaran el proper mandat.

—Una de les apostes més clares ha estat la de la sostenibilitat aplicada en el camp de la mobilitat. Tarragona ciutat 30 o l'ampliació del carril bici han reportat els resultats que esperaven?

—És evident que els resultats d'aquesta necessària aposta per les noves formes de mobilitat sostenible es veuran a mig termini. Hem de seguir desplegant la xarxa de carrils bicicleta i ho podrem fer gràcies a importants inversions: l'ampliació del pont del Francolí per connectar el centre amb els barris de Ponent, el carril bici de Llevant fins a Altafulla, les connexions que impulsarem entre els trams ja existents al frontal marítim gràcies als Fons europeus... D'altra banda, apostem per renovar la flota d'autobusos municipals amb 30 vehicles impulsats per hidrogen que esperem poder incorporar el més aviat possible.

—Tarragona és una ciutat de mobilitat complicada , però han fet actuacions de pacificació de carrers. Quins resultats estan donant? La remodelació del carrer Canyelles en seria un exemple paradigmàtic?

—Canyelles és un gran exemple de com es pot revitalitzar un carrer donant més protagonisme als vianants i és la punta de llança del que ha de ser l'entorn de plaça Corsini. L'actuació prevista al Fòrum de la colònia amb 3 milions d'euros permetrà també pacificar els carrers de l'entorn. Millorar l'espai per als vianants té impacte directe en el petit comerç i en la qualitat de vida dels veïns. El carrer Orosi, Josepa Maçanés, López Pelaez i Sant Pere i Gravina al Serrallo seran els següents carrers que es transformaran i que ja compten amb projecte i pressupost.

—Els aparcaments també han estat un repte per la ciutat. S'han establert nous pàrquings a l'antiga carretera de València, davant la Tabacalera i es treballa en l'ampliació de Torroja. Què més es pot fer per millorar els espais d'aparcament?

—L'aposta pels aparcaments dissuasius és ferma i hem de seguir desplegant-ne. En aquest sentit, ja han començat els treballs per un aparcament de 400 places a l'entorn de Joan XXIII. És la línia a seguir. També hem situat els preus dels pàrquings públics soterrats per sota dels 5 euros al dia, aconseguint un preu públic dels més competitius en ciutats de les nostres dimensions. En les zones regulades en superfície hem ampliat les zones verdes per a residents, prioritzant les necessitats d'aparcament dels veïns.

—Recentment, han acordat amb l'Estat la cessió, amb inversions, de diversos trams de carreteres que ja són urbanes. Com transformarà això els accessos de la ciutat?

—És una inversió de 13 milions d'euros que tindrà un enorme efecte transformador des de Llevant fins a Ponent, desplegant un carril bicicleta fins a Altafulla i generant avingudes on abans hi havia carreteres. Són 15 quilòmetres amb espai per vianants, amb inversions en nou asfalt, il·luminació, carrils bicicleta... S'instal·laran també pantalles acústiques a l'A7 des del Francolí fins a la zona de Tarragona 2 reduint l'impacte sonor del pas dels vehicles.

—Aquest equip de govern ha hagut d'assumir l'elaboració d'un nou POUM. Es tracta d'un revés o una oportunitat?

—És una situació sobrevinguda, una altra herència enverinada per la mala gestió de l'anterior govern que, malgrat el sobreesforç que ha suposat per als equips tècnics, hem pogut convertir-ho en una oportunitat. Ara podem desplegar un POUM que aposti per la sostenibilitat i la cohesió, conservant els espais verds i defugint de les anteriors apostes regides per criteris completament antiquats. Podem posar l'urbanisme al servei de la gent, fent que tothom se senti part de Tarragona.

—Han obert la redacció del nou POUM a la ciutadania amb un procés participatiu. Ha tingut la resposta que esperava?

—Una de les coses que més ens agrada és veure a la gent participant de la transformació de la ciutat. Hem interpel·lat la ciutadania per dibuixar el futur de la Tarragona que volen deixar als seus fills, de forma absolutament transparent i participada. Veure joves i grans participant activament en les rutes, tallers i debats que hem organitzat és gratificant i ens fa sentir orgull de ciutat. Hem passat d'un model de ciutat en què el POUM es feia de manera tancada en despatxos a fer que tothom se senti amb dret a dir la seva.

—En aquests últims quatre anys ha estat determinant l'efecte de la pandèmia sobre tots els aspectes de la societat, des de la salut fins a l'econòmic. Com va afrontar l'Ajuntament aquesta important i imprevista crisi?

—Afrontar aquesta crisi va ser una absoluta prioritat a la qual hi vam dedicar moltes hores de feina i on vam comptar amb tota la complicitat dels tècnics municipals i de la ciutadania. Vam impulsar actuacions pioneres, habilitant espais per sense sostres, coordinant una xarxa de voluntaris per no deixar ningú enrere, vam mantenir tots els contractes municipals amb empreses per evitar ERTOS, vam mantenir l'oferta cultural adaptant-nos a les restriccions... El sector de l'hostaleria va poder ampliar terrasses i instal·lar-ne de noves i vam mantenir aquesta excepcionalitat fins a la meitat de l'any passat. També vam impulsar un paquet d'ajudes econòmiques que va beneficiar comerç, restauració i sector cultural i es van condonar taxes públiques, alhora que vam incrementar els fons d'ajuda social. Ens sentim orgullosos de la feina que vam fer com a ajuntament i de la magnífica resposta de la ciutadania.

—I després de la pandèmia, els fons de recuperació europeus, els Next Generation, de quina manera es faran notar a Tarragona?

—Com a Ajuntament hem aconseguit més de 15 milions d'euros dels Next Generation que ens permetran transformar la ciutat sota criteris de sostenibilitat, apostant pel medi ambient, el turisme, el patrimoni, el comerç o la mobilitat sostenible. La remodelació del Fòrum de la Colònia, l'enderroc de la plataforma del Miracle, la millora del canal de la Móra o la renaturalització dels entorns del Francolí i el Gaià, són alguns dels grans projectes que podrem desenvolupar. Amb fons provinents d'altres administracions podrem també reobrir equipaments tancats com la Necròpolis o la Ciutat Residencial. Vull agrair el gran esforç dels tècnics de l'ajuntament per aconseguir tirar endavant aquests projectes.

—Hi ha projectes que sembla que, després d'anys d'arrossegar-se, tindran una solució. Està satisfet amb la solució que han assolit per l'antic preventori de la Savinosa?

—L'antic preventori es convertirà en un hub cultural i educatiu que situarà Tarragona al mapa de l'avantguarda de la creació, amb un conjunt d'equipaments públics al servei de la ciutadania. Estic molt satisfet de l'esforç que hem fet Ajuntament i Diputació de Tarragona per revertir la situació d'un espai que feia dècades que estava tancat.

—La Ciutat de Repòs reobrirà portes gràcies als fons europeus en forma d'alberg de turisme juvenil i familiar. Considera que s'està utilitzant políticament les possibles reticències d'alguns veïns?

—Recuperarem aquest espai que porta tancat més d'una dècada amb una inversió de 15 milions d'euros de Fons Europeus que ha aconseguit la Generalitat, destinant-lo al turisme familiar i juvenil dins la xarxa d'albergs de la XANASCAT. Recuperem doncs l'ús que ja havia tingut anys enrere amb un projecte que generarà llocs de treball i oportunitats econòmiques per tota la ciutat. Malauradament, s'ha utilitzat políticament per bona part de l'oposició amb arguments absolutament falsos i generant por entre veïns. Hem demostrat en diferents temes humilitat en les formes i alhora fermesa. Per pressions que no tenen cap fonament no perjudicarem la ciutat renunciant a aquest projecte.

—També s'ha anunciat que Tarragona disposarà finalment de la seva ciutat judicial. Què representarà?

—És un equipament necessari i llargament reivindicat per millorar els serveis judicials, que feia dècades que estava aparcat i que suposarà una inversió de gairebé 76 milions d'euros. Des del primer dia ens hi hem posat per desencallar-ho, treballant intensament amb 3 conselleres: Capella, Ciuró i Ubasart. El compromís de la conselleria amb tots els actors és ferm. Ara hi ha partida econòmica i programa per fer-ho, no hi ha marxa enrere.

—Parlem ara de projecte d'infraestructures de comunicacions. El futur del Camp de Tarragona, amb la nostra ciutat com a capital, depèn de tenir una millor connectivitat a través del tramvia?

—És una oportunitat per vertebrar el territori. Recordem que la primera proposta no donava resposta a les necessitats reals del territori i de la ciutat i vam impulsar un procés participatiu amb agents socials i econòmics per presentar al·legacions, que van ser ateses. Ens consta que figura com a compromís prioritari en l'agenda del Departament de Territori. Serà un canvi importantíssim no només en la mobilitat del Camp de Tarragona en general, sinó en clau de ciutat. Serà determinant en el futur que ha de jugar també la zona de ponent en clau territorial. Ens permetrà anar des del centre i diversos punts de Tarragona fins a la nova estació intermodal al sud de l'aeroport per agafar l'alta velocitat. Canviarà la nostra relació amb les infraestructures ferroviàries després de dècades de nyaps.

—Treure el trànsit de trens de mercaderies de l'entorn urbà és per vostè una prioritat?

—Des d'aquest mandat hi ha hagut un veritable compromís de l'ajuntament amb aquest tema. Hem treballat plegats amb la Plataforma Mercaderies per l'Interior, assessorant tècnicament i jurídicament, fent reunions amb alcaldes, impulsant declaracions institucionals en diversos ajuntaments. Hem estat en contacte directe amb el Ministeri i hem implicat la Generalitat en la reivindicació. Confiem tenir molt aviat propostes damunt la taula de nous traçats per solucionar aquesta situació.

—Què va suposar l'accident a IQOXE? Què cal fer per millorar la percepció ciutadana sobre la resposta de les administracions?

—L'explosió d'IQOXE va posar la ciutat en estat de xoc i va suposar una pèrdua de confiança amb la química. Des de l'ajuntament vam ajudar a desencallar les compensacions als veïns afectats. Vam reclamar el retorn del Plaseqta al territori i una comissió parlamentària al respecte, reclamacions que van ser ateses, així com la implantació de sensors i el sistema de missatgeria per casos d'emergència. Amb l'entrada del conseller Elena es van accelerar temes que l'anterior conseller havia posat en dubte. Ha millorat la informació amb un seguit de reunions amb veïns, campanyes informatives i de difusió i finalment el simulacre que va tenir molt bona acollida i seguiment. S'ha de seguir incidint i continuar amb aquestes campanyes. La convivència amb la indústria és pròpia del territori on som i hem de fer que sigui tan segura com sigui possible i que tothom sàpiga com actuar davant una situació excepcional com la que es va produir.

—Com afronta la campanya electoral? Quines perspectives té de cara a les eleccions?

—Afronto la campanya amb molt optimisme i il·lusió, acompanyat d'una llista de persones molt potents que ens ha reportat comentaris molt positius de la gent. Tenim moltes ganes de seguir treballant per Tarragona. Estic convençut que som la garantia perquè el canvi que hem iniciat no s'aturi.