Ricomà tanca un mandat «de canvi» a Tarragona amb la mirada posada en el futur POUM

L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, afronta els seus últims dies de mandat abans de les eleccions del 28 de maig. Va ser un 15 de juny del 2019 quan va ser investit com a batlle, donant fi al regnat socialista. Quatre anys després, acaba el seu camí al capdavant de l'Ajuntament i ho fa acompanyat d'uns socis –CUP i Junts per Tarragona– molt diferents dels que tenia en un principi –En Comú Podem–.

Sembla que Ricomà no se'n penedeix d'aquest canvi que es va produir al govern el juny de 2021, ja que va reconèixer que està «contentíssim» amb els actuals consellers, que han format «un equip cohesionat i respectuós». Ho va fer ahir durant la presentació del balanç d'un mandat «de canvi», en el qual va mostrar la seva satisfacció per la feina feta i va fer gala dels projectes «pendents des de fa dècades» que s'han desencallat.

Si bé Ricomà es va centrar en les actuacions i inversions dutes a terme durant els últims quatre anys, també va posar la mirada en el futur. En aquest sentit, el batlle va subratllar la importància que tindrà el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de cara al futur de Tarragona.

«És el gran debat estratègic» de la ciutat, va indicar el batlle, qui va remarcar que aquest document decidirà cap a on va la ciutat. S'haurà de decidir si es redacta amb «una mentalitat precrisi del 2008 o una del segle XXI». L'alcalde va afirmar que el govern actual ha treballat perquè el POUM vagi dirigit cap a dos conceptes que considera clau: «cohesió social i sostenibilitat».

Un altre aspecte del POUM en el que va fer èmfasi va ser el procés participatiu. Ricomà va afirmar que és necessari que els tarragonins siguin partícips «de les decisions importants de la ciutat». També va voler destacar la importància que li ha donat l'Ajuntament als pressupostos participatius, que han permès executar 17 projectes finançats amb mig milió d'euros.

Aquesta legislatura no ha sigut, especialment, un camí de roses. El govern ha hagut de fer front a grans imprevistos com l'arribada de la covid o la inflació. Preguntat sobre el moment més dur del mandat, Ricomà va recordar la situació «crítica» de l'explosió d'IQOXE. L'alcalde es va mostrar molt «orgullós» d'haver «desencallat deutes històrics amb la ciutat» tot i aquests entrebancs.

Per exemple, el projecte del preventori de la Savinosa o la futura reobertura de la Necròpolis. Ricomà també va destacar els 40 milions d'euros que invertirà la Generalitat a la ciutat, que permetrà ampliar l'Hospital Joan XXIII, redactar el projecte de transformació de l'antiga Ciutat de Repòs i Vacances en un alberg juvenil i el del Fòrum de la Justícia. També va posar en valor els gairebé 16 milions d'euros que s'han aconseguit dels fons europeus Next Generation.

Deixant de banda aquests grans projectes, Ricomà es va centrar en les diferents actuacions que s'han dut a terme a la ciutat per millorar l'espai públic, canvis que realment nota la gent de carrer. Algunes ja realitzades, com la reforma del carrer Canyelles o la construcció d'un parc infantil al carrer d'Yxart i, d'altres, que estan projectades, com la remodelació dels carrers d'Orosi i de Josepa Massanés; totes, iniciatives per donar prioritat al vianant. «Hem passat d'una ciutat pensada per als cotxes, amb uns criteris antics, a una ciutat pensada per als vianants», va indicar Ricomà.

En aquest sentit, apuntava també que s'ha impulsat el desplegament de la xarxa de carrils bici i s'ha apostat per la creació nous aparcaments dissuasius. Aquestes polítiques, sumades a accions com l'adquisició d'autobusos d'hidrogen, han d'ajudar també a aconseguir un futur més sostenible a la ciutat.

Repàs de les conselleries

Ricomà no es va oblidar dels seus escuders, cadascuna de les persones que han format part de l'equip de govern i han tirat endavant les diferents conselleries de l'Ajuntament. Va ser especialment agraït amb Hermán Pinedo, conseller de Patrimoni, de qui va destacar el seu «compromís amb la ciutat» quan va decidir continuar en el govern.

«El patrimoni és el recurs més gran que té la ciutat», va assegurar Ricomà, qui va remarcar els treballs de conservació que s'han fet d'aquest durant el mandat. També va tenir bones paraules per a la consellera de Seguretat Ciutadana, Cristina Guzmán, la consellera de Serveis Socials i Cultura, Inés Solé i la consellera de Medi Ambient i Habitatge, Eva Miguel. D'altra banda, l'alcalde va celebrar que, durant la legislatura, s'han creat les conselleries de Nova Ciutadania, la de Feminisme i LGTBIQ+ i la de Memòria Democràtica.

El batlle no va voler finalitzar el balanç de mandat sense destacar la «mirada metropolitana» amb la que cal treballar de cara al futur, per reforçar el lideratge territorial de Tarragona, amb projectes com la Plataforma Hidrogen Verd-Catalunya Sud o el Tramcamp, que, segons Ricomà, «posarà Ponent al centre del Camp de Tarragona».