Tarragona instal·la llambordes en homenatge als deportats als camps de concentració nazi

Cinc llambordes stolpersteine homenatgen des d'avui cinc veïns de Tarragona deportats als camps de concentració nazi. Desenes de persones, entre elles familiars, s'han concentrat al carrer Portal del Carro número 10, on els fills de Joan Tarragó Balcells han col·locat la primera pedra. Al mateix carrer s'ha instal·lat una segona llamborda en record a Bonaventura Duart Escuté. A continuació, la comitiva s'ha traslladat fins al carrer Estanislau Figueres per homenatjar dues víctimes més, i demà s'instal·larà l'última al carrer Cristòfol Colom. L'Ajuntament de Tarragona preveu que aquests elements se situïn davant les cases on es té constància que van viure 24 dels 55 deportats de la ciutat.

Les cases on van viure els tarragonins deportats Joan Tarragó Balcells, Bonaventura Duart Escuté, Josep Ayxendri Soliano, Joan Llagostera Gavaldà i Salvadó Olivé Saperas ja llueixen una llamborda stolpersteine. Es tracta de petits monuments quadrats, fets de formigó i coberts d'una fulla de llautó on es graven les dades de les víctimes. Tots ells han estat creats per l'artista alemany Gunter Demnig, impulsor del projecte.

Actualment, existeixen més de 50.000 stolpersteine instal·lades en 21 països europeus. Des d'aquest divendres, Tarragona també s'hi ha sumat amb la col·locació de 24 llambordes. S'espera que durant els pròxims dos mesos s'instal·lin les divuit peces restants que homenatjaran els deportats tarragonins dels quals es coneix el seu últim domicili, tal com ha explicat el regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño.

«Dels 55 veïns de Tarragona deportats, 34 van ser assassinats als camps nazis, un consta com a desaparegut i vint van ser alliberats pels aliats el 1945 i, en bona part, es van quedar a viure a França», ha precisat Castaño.

«Estem vius gràcies al teu pare»

Un dels fills del deportat tarragoní Joan Tarragó Balcells, Llibert Tarragó, s'ha mostrat emocionat al tornar al carrer Portal del Carro número 10 de Tarragona, on feia anys que no venia. «D'aquí tinc un record molt fort, era el juliol del 1959 – la primera vegada que vam venir a Tarragona - i quan em va veure la conserge de Sant Magí, em va abraçar plorant i em va dir: estem vius gràcies al teu pare», ha exposat Tarragó.

Per la seva banda, la cap de Foment, Educació i Commemoració del Memorial Democràtic, Teresa Renedo, ha defensat que recordar les víctimes del nazisme és «més necessari que mai», ja que, actualment, «les conductes autoritàries volen tenir un espai en l'àmbit polític i cultural». Una afirmació que ha estat compartida pel president de l'Amical Mauthausen, Juan Manuel Calvo, qui considera que s'ha d'apostar per la investigació i la difusió històrica, ja que esdevenen un bon mecanisme prevenció.