«El Parc Natural de les Muntanyes de Prades és ara o mai»

—Quina vinculació hi té, amb les Muntanyes de Prades?

—La meva vinculació és de tota la vida. Jo soc de Valls, i si ets de Valls i t'agrada la muntanya i la natura, comences pel que tens més a prop. Vas pujant per la Riba, Alcover, el Glorieta, i cap a les Muntanyes de Prades, que són el conjunt de serralades que tenim més a prop i, a més, on la natura és més rica i està millor conservada. El primer article que vaig publicar, l'any 1981, era sobre el riu Glorieta. Així que hi he estat vinculat des de sempre.

—En el seu llibre proposa quinze itineraris. Com ha fet la tria?

—Aquest llibre és una reedició d'un altre que vaig publicar el 2004 i que es titulava Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Allà havia triat 25 excursions amb un criteri naturalista. A les Muntanyes de Prades hi ha des de rouredes a alzinars, passant per boscos de pi roig i de pi blanc... Els itineraris estaven pensats més pel component natural que com a excursions pures i dures. Ara, amb Cossetània, hem escollit aquelles sortides més representatives de les Muntanyes de Prades i que permeten conèixer bé aquest paratge.

—Totes són força assequibles, pel que fa a la dificultat.

—Sí, són de recorregut fàcil perquè et puguis entretenir amb el bitxo que vola, la planta que ha florit o l'orquídia que creix allà. Les excursions estan pensades perquè qui les faci tingui temps de gaudir de la natura.

—Hi ha alguns punts de les Muntanyes de Prades, com ara els Gorgs de la Febró o el Niu de l'Àliga, que estan sobre freqüentats, sobretot a partir de la pandèmia. Creu que tot plegat s'hauria de regular d'alguna manera?

—Sí. De fet, ara hem entrat en un procés participatiu per arribar a constituir el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Això és molt necessari perquè aquest paratge sempre ha estat molt freqüentat, donat que està molt a prop de ciutats com Reus, Valls, Tarragona o Montblanc. Els caps de setmana hi ha sempre molta gent i, després de la pandèmia, encara més. Està claríssim que fa falta una regulació, i una de les eines per tenir-la seria la constitució del Parc Natural. Penso que fer-ho és bastant urgent. S'ha d'augmentar el control. La gent ha de poder gaudir de les Muntanyes de Prades, però a la vegada les Muntanyes de Prades han de sentir que hi ha una sensibilitat per part de qui hi va, com a espai natural que són.

—Al llibre assenyala que l'atenció rebuda per les Muntanyes de Prades és molt gran pel que fa al gaudiment o l'estudi, però que no ha rebut la mateixa atenció per part de les administracions pel que fa a les mesures de protecció. I afirmes: és ara o mai.

—Cert. I, de fet, aquest Ara o mai ja el vaig dir quan vaig publicar l'altre llibre. Fins i tot abans, en un llibre anterior que es deia Muntanyes de Prades. Paisatge i fauna. Sempre ha sigut un Ara o mai. De fet, l'any 1977, quan es va publicar el llibre Natura, ús o abús?, de Ramon Folch, ja es deia que les Muntanyes de Prades eren el Parc Natural en potència més gran del país. I era el 77! Però han passat un munt d'anys, s'han constituït una pila de Parcs Naturals a Catalunya, i aquí encara no. Tot i que tenim endemismes com ara l'únic bosc de roure reboll de tot Catalunya.

—No puc acabar l'entrevista sense demanar-li quin és el seu lloc preferit de les Muntanyes de Prades.

—És un lloc poc conegut i que potser no té interès per a tothom, perquè no és com el que acostuma a buscar la gent. És els Motllats, un altiplà on pràcticament no va ningú, i que, per tant, és molt tranquil. És un lloc per anar a gaudir de la natura, perquè, des del punt de vista de la fauna i la vegetació, és molt ric. Hi pots veure des d'algunes orquídies que no estan enlloc més fins a àligues i falcons. De totes les Muntanyes de Prades és un dels llocs menys freqüentats, i penso que continuarà sent així, perquè ningú acostuma a anar a un lloc que està a gairebé mil metres, on toca el sol i no hi ha cap riuet ni cap toll.