Diari Més
Xavier Bosch

Autor de '32 de març' (Univers)

Llibres

«No ho sabem tot de les persones que estimem, i és una sort»

L'escriptor i periodista ficciona el París ocupat pels nazis a través de la història d'una àvia i la seva neta

Xavier Bosch, la setmana passada a Tarragona, on va presentar la seva novel·la.

«No ho sabem tot de les persones que estimem, i és una sort»Diari Més

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

—Després de llegir la teva última novel·la vaig pensar que la teva obra es podria comparar a la d'un pintor, en el sentit que té trets que es van repetint i que defineixen un estil molt propi. Et ve de gust que els repassem?

—Sí, i tant.

—-Doncs comencem pels escenaris. Hi trobem molt sovint ciutats europees. En el cas de 32 de març, París, que a més es fa molt evident que la coneixes molt bé.

—M'agraden les ciutats travessades per rius, els donen personalitat. París la trio per dos motius. El primer, perquè per descriure una ciutat, l'he de conèixer. Amb París tanco els ulls i veig els racons i els colors, sento les olors. I, després, perquè em convenia. La protagonista de la novel·la és una àvia que, de jove (perquè les àvies també han sigut joves), la vaig voler situar en un moment de gran conflicte. I no hi ha conflicte més gran que la fallida d'Europa que és la Segona Guerra Mundial. Per tant, situo la seva descoberta de la vida i de l'amor en el moment en què els alemanys ocupen la ciutat.

—Segon tret: protagonistes amb professions o interessos relacionats amb l'edició, l'escriptura, el periodisme o les arts.

—M'agrada fer personatges aspiracionals, als que admirem una miqueta per la seva feina. Totes aquestes professions lligades a l'art estan relacionades amb la recerca de la bellesa. I a mi em fan pensar que la nostra felicitat depèn també de la manera com ens atansem a les coses boniques de la vida. La pintura, la música, literatura, són bellesa. I per això m'agrada fer personatges a qui envejo una mica la vida.

—La música clàssica, precisament, té un paper clau en la teva obra.

—Perquè la música clàssica m'ha salvat la vida. Quan la meva mare es mor, amb 46 anys, jo en tinc 19. Ella era molt amant de l'òpera i, per a mi, escoltar música clàssica i òpera és retrobar-la. I París també és ella, perquè l'últim viatge que vam fer amb la mare i, per tant, les últimes fotos de felicitat familiar, van ser allà.

—Abans parlaves de la bellesa. En els teus personatges femenins, com passa sovint amb alguns pintors, també hi veig una dona que es repeteix: femenina, molt intel·ligent, culta, no guapa però sí molt atractiva…

—Bàsicament, són dones llestes, que s'han valgut per si soles. En aquesta novel·la, la Barbara és una dona ferida per un mal matrimoni, que es bolca al 100% en la feina i desconfia de les persones, perquè l'han traït… Sí, al llarg de les meves novel·les hi ha dones que s'assemblen molt. Segurament són les dones que m'agraden, cultes, intel·ligents.

—També abunden les relacions familiars i les ferides que ens poden deixar.

—D'això, a tot arreu n'hi ha. I, per tant, a les meves històries també. Ho sabem tot, de les persones que estimem? A mi em fa l'efecte que no. I potser és una sort, perquè quan saps segons quin secret et pot trontollar tot l'arbre genealògic, i tot el que donaves per cert esdevé remogut. I això, per a un novel·lista, és la salsa que lliga la història.

—I les històries al voltant de l'amor. T'identifiques com a autor de novel·les d'amor?

—A les meves històries hi ha emocions, màgia, sentiments… Però del que sí que m'he adonat és que la tendresa és un substrat que està en el conjunt de les novel·les. En totes les famílies hi ha marro, secrets i conflictes, però també hi ha una tendresa inherent en totes les històries. —Amb tots aquests ingredients, has trobat la fórmula de l'èxit.

—No m'ho plantejo com una fórmula, cada vegada és una història nova, la començo des de zero i no tinc la pretensió que les històries s'assemblin entre elles, encara que tenen el denominador comú que has anat dibuixant.

—Com explicaries què és 32 de març?

—És una novel·la d'intriga i amor, en què hi ha un homenatge molt clar a la relació entre una àvia i una neta, que tenen un vincle indestructible i d'admiració mútua. I novament hi ha la denúncia al periodisme que es posa al servei d'una mala causa, és a dir, de la propaganda. I la propaganda que es va fer durant la Segona Guerra Mundial va estar molt ben feta, però va ser molt perversa.

tracking