«La transmissió clàssica de valors ja no la fan els pares, sinó internet»

Jesús María del Cacho va començar la seva trajectòria judicial en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'Igualada. Durant la seva estada a la capital d'Anoia, es va especialitzar en matèria de menors. Reconeix que ho va fer per «vocació».

No va ser fins al 2005 que va arribar al Jutjat de Menors de Tarragona, on, actualment, està fent front a un increment de casos d'agressions sexuals comeses per joves de menys de 18 anys que assegura que no s'esperava.

— Amb quina freqüència entren casos d'aquesta tipologia?

— Al Jutjat de Menors de Tarragona ha anat entrant un cas cada dos dies. Algunes setmanes n'entrava un cada dia. Però cal tenir en compte que no tots acaben amb resolucions condemnatòries, ja que hi ha agressions que es denuncien i són difícils de provar o poden ser falses.

— Per què creu que s'ha donat aquest increment d'agressions sexuals arran de la pandèmia?

— No ho sé. L'únic que hem pogut percebre és que hi ha més consum de pornografia violenta, existeix una pèrdua de valors important i una falta d'habilitat en els pares d'educar els seus fills. A més, s'ha diluït el concepte d'autoritat. Els menors s'enfronten molt als seus pares, que són molt protectors i els consenten. Tot això, ho ha notat sobretot l'equip de tècnics –format per psicòlegs i treballadors i educadors socials–, que s'encarreguen d'entrevistar els menors.

— Quin paper hi juguen els centres educatius?

— També han de treballar aquests valors, però el que està clar és que els educadors són els pares i no es pot derivar aquesta obligació als centres.

— Què cal fer per frenar la tendència dels darrers mesos?

— És complicat dir solucions, però opino que les famílies han de parlar sobre aquestes coses. Quan vegin junts una pel·lícula i surti una escena d'una violació o agressió, cal que es comenti entre pares i fills, perquè els més petits entenguin el que està malament. Crec que, amb aquests diàlegs, s'educa molt i cal aprofitar-ho.

— L'auge de les tecnologies dificulta aquest procés. Avui dia, gairebé tots els menors tenen un dispositiu mòbil.

— És veritat, la transmissió clàssica de valors ja no la fan els pares, sinó internet. Abans que un pare tingui l'oportunitat de parlar amb el seu fill sobre drogues, sexe i altres temes, el xaval ja ho sap perquè ho ha vist per internet o li ho ha explicat un amic. Els pares no hem de tenir por, podem i hem de controlar i revisar el mòbil dels nostres fills. Ells diran que és la seva intimitat i que és privat, però hem de fer servir el diàleg perquè entenguin que és el nostre deure educar-los i saber què fan.

— Per què defensa la necessitat de rebaixar als 12 anys la inimputabilitat penal?

— En el 2022, els que tenen 12 anys són més madurs que els que tenien 12 quan va entrar en vigor, en 2020, l'actual Llei del menor. L'adolescència comença i acaba abans. No sé ben bé el motiu, si per les xarxes socials o internet. Un jove d'aquesta edat té coneixement de si el que està fent està bé o malament i ja té capacitat per contenir-se. Per altra banda, el dret penal és coercitiu. És a dir, les mesures imposades són educatives. Quan abans es comenci a treballar amb ells, millor. En alguns països s'ha baixat als 10 anys, però el percentatge de delictes en aquesta edat és molt baix i no val la pena.

— Creu que és necessari fer canvis en la Llei del menor?

— Només algunes qüestions tècniques, però com a filosofia és molt bona. El que busca la llei és la reinserció i educació del menor, convertir-lo en un subjecte capaç de conviure en societat. Tenint en compte les seves carències educatives, se li dona el que necessita. Potser li convé un internament, una llibertat vigilada o amb unes prestacions en benefici de la societat és suficient.

— Calen mesures més dures?

— Ja podem ser durs amb la Llei del menor. La mesura de l'internament és presó. En aquest sentit, la llei és molt bona i funciona estupendament perquè és àgil i flexible. L'eficàcia en la reinserció dels menors és del 80%, perquè justament treballes amb ells en una etapa en la que estan evolucionant. Nosaltres els donem recursos i són ells els que els han de saber aprofitar.

— Quina és la pena més dura que ha imposat?

— La pena màxima que es pot imposar a un menor són 10 anys d'internament, i al jutjat de Tarragona s'ha fet. Va ser al menor implicat en el crim que surt al capítol Febamar de la sèrie Crims –el seu nom és Gabriel, va participar en l'assassinat d'una parella al seu domicili d'Alcanar l'any 2008–.

— A banda de les agressions sexuals, han augmentat els casos d'altra tipologia de delictes?

— El delicte més habitual en matèria de menors són els que es cometen contra la propietat, sigui robatoris o furts. També és recurrent el tema d'agressions en discoteques o patis de col·legi. Pel que fa al bullying, que és un delicte que causa molt de mal, estic content perquè no arriba gairebé cap cas.

— Fan falta més recursos per part de les administracions?

— Tarragona és la província de Catalunya més pobre en aquest sentit. No tenim centre d'internament ni cap centre de dia. Ara s'ha presentat un projecte a la Generalitat i s'han compromès a estudiar-lo. Fa 40 anys que es reivindica aquesta manca de recursos que reforçarien i potenciarien la ciutat en aquest àmbit.