El Barnahus, un model que adapta la justícia als nens víctimes d'abús

La meitat de víctimes de delictes sexuals a Espanya el 2020 eren menors que, a l'hora de denunciar, han de reviure diverses vegades la seva traumàtica experiència davant un sistema judicial que no s'adapta a la seva situació, una dinàmica que busca canviar el model Barnahaus que ja s'aplica a Tarragona.

Actualment, un nen que és víctima d'abús sexual ha de passar per diferents serveis i explicar, una vegada i una altra, un fet altament traumàtic.

Això, a més de causar un efecte revictimitzador, provoca en molts casos la sensació de no estar sent cregut, que pot generar una inseguretat que els porti a canviar-ne el relat.

El model Barnahus, que significa «casa dels nens» en islandès, proposa atendre les víctimes d'abús sexual menors d'edat en una unitat centralitzada en un mateix lloc, on estarien tots els recursos necessaris per atendre aquests casos, com a psicòlegs forenses i clínics, pediatres, serveis socials, policia, Fiscalia i advocats.

Segons Emilie Rivas, responsable de Barnahus a Save the Children, «en aquest model és el sistema el que s'adapta al nen», per la qual cosa «tothom hi surt guanyant».

Quan es té coneixement d'un cas d'abús sexual, els diferents serveis posen en comú la informació del cas per decidir si hi ha prou proves o si cal una entrevista.

En el cas que així sigui, és realitzada per una persona formada per a això i a l'entrevista hi són presents, darrere d'una finestra tintada, agents de policia, psicòlegs forenses i representants de la justícia, cosa que permet que el seu testimoni es converteixi en prova preconstituïda i no hagi d'acudir a un judici.

«La col·laboració interdepartamental és un dels fonaments del model Barnahus», afirma Rivas.

L'experta en polítiques de la infància explica que «a més de ser un model que recull el testimoni del nen de manera amigable i amb qualitat, aquest model té altres serveis, com ara la realització d'entrevistes exploratòries quan hi ha una sospita que li pot estar passant alguna cosa al nen però no es pot denunciar perquè no hi ha una certesa».

La primera Barnahus d'Espanya està ubicada a Tarragona i està en funcionament des del 2020, però segons Rivas «a Catalunya es preveu la instal·lació de dotze més els propers anys».

En altres comunitats, com el País Basc, fa dos anys que treballen per a la implementació d'una prova pilot a Vitòria.

Segons Save the Children, aquest model ha demostrat la seva eficàcia en el procés judicial als països on està en funcionament, arribant-se a duplicar el nombre de condemnes a Islàndia i triplicar-se als Estats Units, atès que el testimoni del nen, que moltes vegades és l'única prova, té molta més qualitat.

Per a Rivas, un dels reptes més grans de la justícia espanyola és l'especialització dels professionals. Segons explica, cal assegurar que «els professionals que atenen els nens estiguin altament formats i no tinguin una ràtio de casos molt elevats, perquè si no la qualitat es perd».

Aquesta formació pot ajudar també a acabar amb alguns estigmes que hi ha al voltant de l'abús sexual dins dels tribunals. «Moltes vegades es pensa que el nen s'inventa coses», apunta Rivas.

«Però si coneguéssim el procés de victimització d'un nen que ha patit abusos, entendríem que no està mentint, sinó que té memòria fragmentada o que està modulant el seu discurs sobre les preguntes que li fan», afegeix.

Pel que fa a la prevenció, opina que cal una formació «basada en programes de llarga durada, adaptats a les edats en l'àmbit escolar». «Això no és una xerrada dels Mossos una vegada a l'any», adverteix.

Per a aquesta experta, la resposta passa per «parlar amb els nens sobre salut sexual i reproductiva, o com evitar l'abús, però és un tabú». «Moltes vegades els nens no saben què els està passant perquè ningú no els va parlar mai d'això», lamenta.

«Rebaixar l'edat de processament penal és un pensament completament equivocat», afirma Rivas. «Si es produeix un delicte penal, és que totes les mesures anteriors no han funcionat. Aleshores hem de pensar en mesures per evitar-ho, no per castigar-ho després», conclou.