«Els períodes de transició són interessantíssims»

—La teva novel·la ens situa a la Catalunya del segle IX, en un territori força devastat per la disputa entre els regnes cristià i musulmà. Per què vas escollir aquest moment històric que podríem

titllar gairebé com a ruïnós?

—D'entrada, perquè quan escric, és com si viatgés, i tenia moltes ganes de fer aquest viatge i viure en aquest període en concret. També m'agrada molt fer el que no fa ningú, i fixar-me en períodes de transició, perquè són interessantíssims. Com bé dius, és una època complicada, amb els francs al nord i també a les ciutats de Barcelona i Girona, i els àrabs al sud. Entremig, hi havia un territori gairebé abandonat.

—La vida llavors era dificilíssima, especialment per a qui no formava part de la noblesa. És una època de ràtzies, de senyors feudals que no tenen manies en fer servir la violència, d'esclavisme...

—Sí, en aquella època la gent està molt espantada. Després, també hi ha un altre element: he volgut fer protagonista el clima. Hi ha un episodi de boira, durant el qual quatre personatges s'endinsen en territori desconegut. Avui dia això no seria un problema, però llavors, quinze dies seguits de boira podien acabar significant la mort. Igual que una ventada forta o un aiguat...

—Els quatre protagonistes d'aquesta novel·la ens atrapen des del principi. Són dos homes i dues dones, que representen cadascú un món diferent: el pagès (Bernat), la dona noble (Gotlana), el savi musulmà (Sahnun) i la dona musulmana (Baixira) que es rebel·la al seu destí. Els fas coincidir amb tota la intenció. On vols arribar?

—La meva idea era fer coincidir dues persones de cada cultura, cristiana i musulmana, i posar-los en comú, a veure què passava. Sobretot m'interessava el diàleg entre els dos musulmans, observant-nos a nosaltres. Estem molt acostumats a mirar-nos el melic, però en aquella època els cristians eren uns bàrbars, la cultura més brillant era la seva. Fins i tot he trobat que hi havia dones cultivades.

—La Baixira és, sobretot, qui es fa més preguntes.

—Ella representa una mena de prefeminisme, es pregunta per què, si l'Alcorà diu que homes i dones són iguals, les han sotmès d'aquella manera. Quan escrivia, em vaig trobar que anava guanyant molta força i la vaig suavitzar una mica, perquè si no, els altres tres personatges haurien quedat diluïts. I al final, quan mor, vaig plorar molt, fins al punt que el teclat es va acabar fent malbé per les llàgrimes. Soc una persona molt emotiva.

—La Gotlana, que és la dona noble, afirma: Déu havia atorgat a cada classe social allò que més li convenia per viure en harmonia. Però en aquesta història els personatges, que són una petita comunitat de la Vall de Lord que decideix abandonar la seva terra, s'hi rebel·len, d'alguna manera.

—Sí. I després també desenvolupen una mena de predemocràcia, d'organització que no es basa en un líder que és el mascle alfa, sinó en un govern dels més savis. És una forma de fugir de l'opressió i ser una mica més lliures. Quan en Sahnun els coneix, se li desperta la curiositat per veure com s'organitzen.

—Aquesta comunitat busca un lloc nou per establir-se, però té molt clar que no s'ha d'acostar a Tarragona. Diuen que la gent d'allà està incivilitzada, i que és el lloc ideal per a gent amb pocs ideals.

—Hi ha poques dades, però aplicant el sentit comú, és fàcil pensar que, els humans, quan tenim unes normes i unes lleis, fem d'una manera, i quan som lliures de normes, ens convertim en salvatges. Algunes ciutats eren conquerides, però en altres simplement obligaven els ciutadans a marxar. En aquella època, a Tarragona hi queden molt pocs habitants, i hi ha una mena de grup que s'ha apropiat de la zona.

—La història conclou amb el naixement del poble de Barberà de la Conca. Què hi ha de cert en la fundació que detalles en la novel·la?

—Hi ha dues coses que són reals. La primera és el nom de Barberà, al poble hi ha un Barberà mític, que és el fundador. I la segona és la vila romana que hi havia en aquell lloc, originària del segle II i que va funcionar durant més de 700 anys. Em va anar molt bé per fer la transició a l'època medieval.