Detenen 76 persones per estafar un milió d'euros enviant SMS fent-se passar per bancs

La Guàrdia Civil ha detingut 76 persones a diferents ciutats de l'Estat, entre les quals Barcelona, Girona i Tarragona, que haurien estafat un milió d'euros a ciutadans d'Extremadura, mitjançant l'enviament de missatges de mòbil en què es feien passar per una coneguda entitat bancària. El grup disposava de «mules econòmiques», és a dir persones vulnerables que captadors convencien perquè cedissin els seus números de compte corrent o n'obrissin de nous, a canvi de comissions. Els estafadors enviaven a les víctimes un missatge en què les alertaven d'una incidència en el seu banc. Els hi facilitaven un enllaç a un web fals per solucionar el problema i així, aconseguien les dades d'accés a la banca digital per fer les transferències il·lícites.

A la primera fase de l'operació, els agents van detenir un total de 30 persones a les províncies de Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Saragossa, València i Madrid. En una segona i tercera fase, la policia ha arrestat 46 persones més a Barcelona, Girona i Tarragona.

Les investigacions han permès obtenir informació sobre més de 350 comptes bancaris que s'haurien beneficiat del milió d'euros transferit il·lícitament.

De tota la informació obtinguda els investigadors han analitzat més de 500.000 registres d'adreces IP utilitzades pels autors dels fets durant les dates de comissió de les estafes. En tots els casos, els perjudicats eren clients del mateix banc sobre els quals es feia servir el mateix modus operandi que amb el temps va anar evolucionant i perfeccionant-se.

Diferents tècniques per estafar les víctimes

S'hi combinaven tècniques d'engany com el phishing i el smishing, amb què, a través de l'enviament d'emails o missatges fraudulents amb aparença d'una font de confiança, els estafadors pretenien obtenir les credencials d'accés de les víctimes.

A aquestes tècniques es va unir després una altra coneguda com a vishing, en què els ciberdelinqüents efectuen una trucada en temps real a la víctima i en què, fent-se passar per un treballador de l'entitat bancària, l'advertien de moviments sospitosos al seu compte.

Un cop guanyada la confiança, sol·licitaven a les víctimes les claus d'accés rebudes als mòbils, que en realitat eren codis per autoritzar transferències a través d'una coneguda aplicació d'enviament de diners instantanis.

La sofisticació en el procés de l'engany va augmentar, ja que a la pantalla del telèfon mòbil de la víctima solia aparèixer el logotip de la mateixa entitat bancària i els seus números reals de telèfons.

Mules econòmiques

Per als investigadors, la majoria dels detinguts exercien funcions de «mules econòmiques», reclutades per «captadors», que buscaven persones en situació de vulnerabilitat. A canvi de petites comissions, obtenien les numeracions dels seus comptes bancaris o bé aconseguien que obrissin comptes en línia en diferents entitats.

Els captadors ocupaven un esglaó superior a les mules, i eren persones que havien estat convençudes pels components d'un altre nivell superior i que, com a estafa piramidal, obtenien comissions per cadascuna de les mules que reclutaven.