L'IISPV lidera un estudi per millorar la qualitat de vida de pacients amb Crohn

El Grup de Recercaen Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI) de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona, liderat per Carolina Serena, ha dut a terme un estudi que permetrà personalitzar el tractament de pacients amb Crohn i, per tant, contribuirà a millorar la qualitat de vida.

Els pacients amb Crohn pateixen enormes molèsties físiques (forts dolors abdominals, diarrea, fatiga, nàusees, sagnats, etc.) que els limiten en el seu dia a dia i que els acaben afectant emocionalment. Una de les seqüeles més comunes són les fístules perianals, que són conductes en forma de tub que comuniquen l'anus amb la pell que l'envolta i que poden arribar a ser molt difícils de tractar en aquests pacients.

L'equip d'investigació de l'IISPV ha trobat que les persones que pateixen de Crohn i que són fumadores o que ho han estat tenen afectades les propietats de les cèl·lules mare del greix que s'utilitzen pel tractament de les fístules perianals.

El 0.4% de la població a Espanya (prop de 300.000 persones) pateix la malaltia de Crohn, segons la Confederación de Asociaciones de Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa de España (ACCU), i cada cop té un major impacte a la nostra societat (se'n diagnostiquen 3.500 casos nous a l'any). Forma part de les anomenades malalties inflamatòries intestinals (igual que la colitis ulcerosa) i és crònica.

Sense cura definitiva

Avui dia existeixen diferents tractaments per controlar la malaltia, però encara no se n'ha trobat cap teràpia per a la seva cura definitiva. Una teràpia que està sorgint amb força els últims anys és l'ús de cèl·lules mare del greix del nostre cos per tractar les complicacions derivades (com les fístules perianals) o per abordar la malaltia de Crohn en la seva fase d'aparició de símptomes més aguts.

Aquest tipus de tractament s'aplica actualment de dues formes diferents: o bé s'extreu grassa del propi pacient (de zones com la cadera o la panxa) i les cèl·lules amb les propietats esmentades prèviament que contenen són empeltades al teixit danyat per la fístula, o bé s'aplica a aquesta zona un fàrmac compost del mateix material, però procedent d'altres persones. La teràpia que es basa en cèl·lules mare obtingudes del propi pacient s'anomena autòloga, i la que utilitza cèl·lules de donants és l'al·logènica. D'aquest estudi es desprèn doncs que «en el cas depacients fumadors o exfumadors el més indicat seria utilitzar cèl·lules al·logèniques, d'un donant sa que no hagi fumat, mentre que per tractar fístules d'un malalt de Crohn que no ha fumat, el millor seria fer servir cèl·lules autòlogues», assenyala Albert Boronat, primer autor del treball.

Fumar agreuja la malaltia

Estudis previs en aquesta mateixa línia havien constatat que les persones fumadores amb Crohn són molt més propenses que les que no tenen aquesta addicció a requerir una cirurgia i que han de passar per quiròfan vàries vegades. Operar-se de Crohn comporta enormes seqüeles físiques i emocionals ja que en la intervenció s'extirpa un tros de l'intestí i, en alguns casos, el pacient acaba portant de per vida una bossa d'ostomia per poder fer les seves necessitats. A més, si es fuma o s'ha fumat els símptomes són més severs i complicats, apareixen més brots i en ocasions es requereix un tractament amb més corticoides i fàrmacs.

Aquesta investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'Hospital Universitari Joan XXIII, també de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV).