Més de 390 infants de Tarragona estan en situació de risc greu o desemparament

Pot semblar obvi que els pares tenen l'obligació de cuidar, alimentar i educar els seus fills, perquè aquests es desenvolupin en el millor ambient familiar possible. Per desgràcia, no tots els progenitors són capaços de complir aquests deures. Més de 390 infants i adolescents de la ciutat de Tarragona es troben en situació de risc greu o desemparament, segons dades de l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), actualitzades el 5 de maig. D'aquests, 172 estan actualment sota la tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

«Es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar». Aquesta és la definició del que es considera desemparament a la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. En l'article 105 es posen com a exemple situacions d'abandonament, maltractaments o abusos sexuals, entre d'altres.

Des del 1988, la DGAIA té les competències en matèria de tuteles i guardes d'infants a Catalunya. Aquestes, compten amb diferents equips tècnics especialitzats, els EAIA, que depenen també dels ens locals o comarcals. A la ciutat, n'hi ha un, el qual s'encarrega de fer els informes i resolucions dels casos que els deriven. Això sí, la Generalitat sempre té l'última paraula. Segons explica la coordinadora de l'EAIA de Tarragona, els casos arriben a la DGAIA, ja sigui per la denúncia d'un centre escolar o per una trucada al telèfon de la infància (116 111), que es pot fer de forma anònima.

Seguidament, la DGAIA fa un cribratge per decidir si aquest cas es deriva a Serveis Socials o a l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, que durant els últims 35 anys ha treballat amb 3.189 infants. L'EAIA pot obrir un expedient de risc greu. En aquestes situacions, el que s'intenta és mantenir el nen en el seu entorn i treballar amb els pares, als quals se'ls fa arribar un document, conegut com a Compromisos Socioeducatius, on s'exposa clarament la gravetat de l'assumpte i se'ls explica alguns recursos dels que disposen per minimitzar els problemes que tenen al nucli familiar. A més, es planifica un calendari de citacions i visites i la família compta amb el suport d'una educadora i una terapeuta. En l'actualitat, hi ha 135 expedients de risc greu oberts. Des de l'EAIA asseguren que la intenció de la Generalitat és anar minimitzant cada cop més els casos en què es retira la tutela als pares.

D'altra banda, hi ha 83 infants amb expedients de desemparament. En aquests casos, l'EAIA s'encarrega d'estudiar, de manera interdisciplinària, la situació del nen per acabar elaborant un informe on s'indicarà què és el millor per a ell. En cas de dubte, sempre es prioritza la protecció de l'infant. Alguns d'aquests seran separats, de forma temporal i revisable, dels seus pares i passaran a estar sota la tutela de la DGAIA. Actualment, hi ha 172 expedients d'aquest tipus oberts.

És important remarcar que, quan es comunica la retirada de la tutela als pares, també se'ls pregunta si volen recuperar el seu fill o filla –alguns ho descarten–. Els pares que accepten, reben un pla de millora per treballar els punts febles que han provocat la suspensió de la tutela. Per acabar, hi ha els expedients de guarda (3), que són per casos molt excepcionals. Per exemple, quan una mare ha de ser operada de gravetat i els seus fills no es poden quedar amb ningú, llavors la DGAIA s'encarrega de guardar-los, però la progenitora continua sent la tutora legal.

Quan es retira la tutela d'un fill als seus pares, la DGAIA posa en marxa la mesura de protecció més adient per a cada menor. La primera opció sempre és buscar dins de la família extensa, després de valorar que siguin aptes. Si no, poden acabar acollits per una família aliena. Les següents alternatives són els CRAE, centres d'acollida (en casos d'emergència) o CREI (per a nens a partir de 14 anys amb problemes de comportament. A Catalunya també existeixen centres terapèutics per als infants amb trastorns importants. En situacions extremes, on hi pugui haver un divorci, una llei d'allunyament, o casos d'abusos o delinqüència pel mig, un jutge pot imposar les seves mesures.

Retornar els fills als pares

Des de l'EAIA afirmen que les tuteles es revisen, com a mínim, un cop a l'any. Per a ells, l'èxit està en poder retornar els fills als seus progenitors en condicions. Molts, però, no ho entenen i decideixen amenaçar i intimidar els 17 professionals que conformen l'equip. A banda dels psicòlegs, treballadors socials, pedagogs i educadors, l'EAIA compta amb un assessor jurídic, ja que visiten constantment els tribunals pels recursos que interposen els pares que no estan d'acord amb la retirada de la tutela del seu fill. Això no impedeix a l'EAIA treballar, com des del primer dia, per donar resposta als infants en situació de risc o desemparament.