Una investigació de la tarragonina Nuria Galiana, premiada per un programa de L'Oréal i la UNESCO

Una recerca de la científica del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), Nuria Galiana, ha estat premiada pel programa L'Oréal-UNESCO'ForWomeninScience', que enguany celebra el seu 25 aniversari a nivell internacional. Aquest programa reconeix els treballs més capdavanters de cinc investigadores nacionals menors de 40 anys. Els guardons, que enguany s'han centrat en l'àmbit de les Ciències de la Vida i del Medi ambient, estan dotats amb 15.000 euros i tenen com a objectiu visibilitzar el lideratge femení en l'àmbit científic.

De 34 anys i natural de Tortosa (Tarragona), Nuria ha estat reconeguda per la seva recerca 'Projecció global de les xarxes ecològiques en un clima canviant', que persegueix obtenir un coneixement holístic dels impactes del canvi climàtic en els ecosistemes. Les interaccions entre espècies i l'estructura de les xarxes ecològiques que elles conformen són clau per a comprendre l'organització de la biodiversitat en el món.

D'aquesta manera, el treball de Nuria Galiana i el seu equip té com a objectiu principal generar coneixement per a poder dissenyar estratègies de conservació informades, és a dir, poder entendre com canvien els ecosistemes i com aquests es veuen afectats pel canvi climàtic, per a posteriorment, poder dissenyar estratègies de conservació més efectives.

«Vaig començar la meva carrera investigadora en el camp de l'ecologia de comunitats, amb una voluntat de crear coneixements que ajudin a la comprensió dels nostres ecosistemes i, per tant, a conservar-los i protegir-los. Amb el temps, vaig desenvolupar un gust per l'abstracte i les preguntes més teòriques. En el camp que treballo actualment vaig trobar un equilibri entre aquests aspectes», assenyala.

Les recerques han estat triades per un prestigiós jurat format per eminents experts científics en les àrees contemplades en aquesta edició: Ángela Nieto, cap de Grup Institut de Neurociències CSIC-UMHi llorejada en la passada edició de 'ForWomaninScience'; María A. Blasco Marhuenda, directora del Centre Nacional de Recerques OncològiquesCNIO; MaríaVallet-Regí, Catedràtica de Química Inorgànica en la Facultat de Farmàcia de laUCMi Acadèmica de número de les Reials Acadèmies d'Enginyeria i Farmàcia i RafaelGaresseAlarcón, Catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat Autònoma de Madrid, de la qual ha estat Rector fins l'any 2021.

Respecte a la presència femenina en l'àmbit científic, la investigadora ha ressaltat que existeixen diversos factors que dificulten les carreres científiques de les dones: «les carreres científiques es basen en gran manera en el desenvolupament de projectes i la publicació d'articles científics. Tenir fills suposa una pausa en tot aquest desenvolupament científic que pot ser difícil de recuperar»,remarca. Així mateix, destaca la pressió afegida que comunament pateixen les dones a causa de les inseguretats associades a les seves capacitats, i, com a resultat, la cerca constant de la perfecció.

Una trajectòria mereixedora de la prestigiosa beca Marie Curie de la Unió Europea

Llicenciada en Ciència Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també va realitzar un màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat en aquesta mateixa universitat. L'any 2015 es va traslladar a França per a realitzar la seva tesi doctoral en l'Estació d'Ecologia Teòrica i Experimental per la universitat Tolosa III-PaulSabatier(CNRS), on es va centrar en la integració de les xarxes ecològiques amb els processos espacials i la distribució geogràfica d'animals i plantes. Seguidament, va obtenir el seu primer contracte post doctoral en el qual va aprofundir en els seus coneixements teòrics sobre les dinàmiques de les comunitats ecològiques.

L'any 2020, va tornar a Espanya per a dur a terme el seu segon treball postdoctoralmodelitzant els ecosistemes naturals. En l'actualitat, Nuria estudia la influència de les interaccions biòtiques entre les espècies per a la distribució espacial de les espècies en el món en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, després d'obtenir la prestigiosa beca Marie Curie de la Unió Europea.

Pionera en el camp de les xarxes biogeogràfiques, els seus principals assoliments en el camp de la recerca han ajudat a demostrar, tant de manera teòrica com experimental, el canvi de l'estructura de les xarxes ecològiques a través de les escales espacials. Així mateix, els seus estudis han demostrat la influència de les interaccions entre espècies en els processos a escales biogeogràfiques.