Tarragona torna al passat per construir el seu futur

Comença el compte enrere per a les eleccions del 28M. Esquerra Republicana i el PSC són els potencials candidats per governar Tarragona, tot i que, probablement, cap dels dos partits ho podrà fer en solitari. El camp de batalla té dos protagonistes, però sembla que seran Jordi Sendra (Junts per Catalunya) i Jordi Collado (En Comú Podem) els que tindran la clau de la governabilitat, després d'unes eleccions on concorren cares conegudes de la política municipal, com el mateix Sendra o Maria Mercè Martorell (PP).

La ciutadania serà l'encarregada de jutjar a les urnes la gestió d'ERC durant quatre anys en els quals ha hagut de fer surf per mantenir dret l'Ajuntament davant diverses sacsejades. Primer, amb l'ajuda d'En Comú Podem i, després, amb la de la CUP, Junts per Tarragona i Hermán Pinedo. La pandèmia i l'increment de preus han marcat un mandat en el qual Ricomà prometia iniciar «el canvi» a Tarragona. La sobirania popular decidirà si el canvi promès s'ha produït, si la feina feta és suficient i si el context ha estat més un impediment o una excusa. ERC afronta el 28M amb els membres del seu nucli dur: Xavi Puig i Jordi Fortuny. També repeteix Mary López i s'estrenen Maria Roig i Gemma Fusté.

La promoció de la mobilitat sostenible amb la creació de carrils bici, la pacificació de carrers i la renaturalització d'espais han estat algunes de les principals iniciatives d'ERC per preparar la ciutat per a la descarbonització. Aquestes idees es reflecteixen a l'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) plantejat, que asseguraria la protecció de l'anella verda amb la seva aprovació definitiva. Un canvi de govern podria alterar de manera significativa el pla, donada la voluntat d'alguns partits per continuar edificant a Llevant.

El POUM o el nou servei de la neteja plantejat han estat ingredients perfectes per confrontar ERC i el PSC en els darrers mesos, amb interessos empresarials aliens com a element influent en l'intercanvi de retrets. L'escenari fa difícil pensar en un armistici en forma de pacte postelectoral entre Ricomà i Viñuales.

El successor de Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del partit socialista s'erigeix com la principal amenaça dels republicans. El PSC vol recuperar el volant de la ciutat amb un nou equip que faci oblidar Inipro i un candidat que canvia el taronja pel vermell. Viñuales torna a optar a l'alcaldia, però no sota les sigles de Ciutadans (que podria desaparèixer del mapa). El mateix canvi ha fet Sonia Orts, qui serà la número 8 d'una llista amb la presència dels consellers Berni Álvarez i Sandra Ramos i de Montse Adan, com a independent i número 2. L'entrada d'aire fresc, el vot històric i una enèrgica campanya podrien tornar a pintar el Palau Municipal de vermell. El PSC és un ferm aspirant a l'alcaldia que ha intentat esborrar qualsevol rastre fosc del passat.

Actors secundaris

Les eleccions del 2023 es recordaran com aquelles en les quals va retornar la vella guàrdia. No només Viñuales torna a encapçalar una llista, també Maria Mercè Martorell (PP). A més, reapareix Jordi Sendra per marcar el nou rumb de l'era postconvergent a Tarragona. Sendra apunta a l'alcaldia (un objectiu força atrevit) amb la companyia de la consellera Elvira Vidal, qui comparteix el grup municipal de Junts per Tarragona amb Dídac Nadal i Cristina Guzmán, que han decidit fer un pas al costat. Sendra i Sí Tarragona (amb el suport del PDeCAT i liderat per Mar Giné) s'hauran de repartir els vots convergents després de no arribar a cap acord per concórrer de la mà als comicis. L'expressió «divideix i guanyaràs» sembla que tindrà poca validesa en aquest cas.

Per la seva banda, la CUP encara les eleccions amb la voluntat de continuar pressionant la resta de partits a impulsar polítiques anticapitalistes, sigui des de fora o des de dins del govern. El ple tornarà a comptar amb la vitalitat d'Eva Miguel per incomodar la resta de formacions. Això no obstant, difícilment mantindrà la condició de regidora Inés Solé, qui, relegada al número 5, té poques possibilitats de continuar.

ECP confia la capitania d'aquesta nova etapa a Jordi Collado. El candidat va guanyar les primàries a l'actual portaveu al ple, Àngels Pérez, qui ni tan sols veurà aparèixer el seu nom a la llista. La formació s'ha refet després d'un cúmul de successos que han alterat el seu dia a dia, com la sortida del govern a mig mandat i la pèrdua dels dos regidors electes el 2019: Pinedo, qui va quedar-se al costat del govern, i Carla Aguilar, qui va dimitir un any després denunciant assetjament psicològic per part del mateix partit.

La corporació renovarà més de la meitat dels seus components el pròxim mandat. Una de les cares visibles fins ara, José Luis Martín, emigra a la població veïna, la Canonja, i deixa (tot apunta que contra la seva voluntat) el lideratge del PP en mans de Martorell, acompanyada d'un equip renovat i distant al president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández. Aquest PP buscarà tenir més influència en la política municipal després de quatre anys de somnolència. Martorell reclamarà la propietat dels vots de la dreta, tot i que Lorena de la Fuente (Ciutadans) i Robert Hernández (Valents) pugnaran per obrir-se un lloc al ple, que podria comptar amb la presència de Vox per primera vegada.

Els aspirants ocupar les 27 cadires del plenari posaran tota la carn a la graella per convèncer la ciutadania amb propostes que després hauran d'encaixar dins del limitat pressupost municipal. PSC i ERC no només s'hauran de barallar per guanyar les eleccions, sinó també per obtenir els millors aliats. La carrera de fons dona el tret de sortida.