«Hem d'aconseguir que el desànim es vegi superat per l'alegria i la voluntat de canviar Tarragona»

— Quins són els objectius del partit de cara a les eleccions municipals del 28-M?

— Des del punt de vista polític, arribar a un consens per a tirar endavant el POUM i executar correctament els fons Next Generation, sobretot després de veure la situació en la qual es troba el Banc d'Espanya i l'edifici de la Tabacalera. En clau electoral, aconseguir que el desànim de la intel·ligència sigui superat per l'alegria de la voluntat. Cal sumar molts esforços per fer que la ciutat guanyi vida i sigui un bon lloc on viure.

— Què vol aportar En Comú Podem a Tarragona?

— Una mirada social. L'urbanisme sense la mirada de les persones no té sentit, les hem de posar al centre de tot, més enllà de dibuixos bonics. Estem enmig d'una crisi climàtica i una sequera que ens posa en perill. No s'ha fet ni un sol avenç per la renaturalització dels espais de la ciutat, no tenim refugis climàtics on la gent gran pugui caminar i descansar de la calor. Tenim un espai com el de l'anella verda que necessita una figura jurídica que li doni protecció. Hem de pensar les ciutats amb una lògica de sostenibilitat.

— Quin paper jugarà el programa de la resta de formacions polítiques a l'hora d'establir pactes electorals?

— El programa serà de suma importància. Hi ha coses innegociables per a nosaltres, com que es tingui una mirada de protecció social, un model educatiu adient i que la idea del POUM sigui similar a la nostra. Al cap i a la fi, hem de mirar d'entendre'ns tots plegats, ja que si bé el programa és de quatre anys, en aquest temps ens jugarem la ciutat dels pròxims 30.

— En què es basa el vostre programa electoral?

— Gira entorn de cinc grans eixos. Desenvolupar una ciutat sostenible amb el medi ambient, respecte a matèria d'habitatge, oferir més pisos de habitatge social, un nou model de turisme orientat als espais culturals, acabar amb la segregació escolar, i millorar la seguretat als carrers i a les cases.

— Sobre quina proposta gira la política ecològica per tal de convertir Tarragona en una ciutat més sostenible?

— Proposem crear l'anella blava. Es basa en una reserva marítima amb la fi de recuperar el fons marí que ens envolta. Això ens planteja tres reptes: connectar el nostre mar amb el corrent de posidònia que ve de Mallorca, construir un espai d'investigació i recerca per a preservar la costa d'una manera més efectiva, i comptar amb un espai exclusiu per a pescadors. Això ajudaria a potenciar més l'economia blava.

— Pel que fa a l'habitatge, quin és el full de ruta?

— S'han de construir pisos de lloguer social comprant edificis a la Sareb. Hem de pensar en una oferta pública d'habitatge que trenqui amb els preus del mercat actual. Això passa per a plantejar-nos l'opció de si, amb fundacions com ara Hàbitat3, podem aconseguir que els col·lectius més vulnerables puguin disposar d'un habitatge digne.

— Quin és el model de turisme que necessita Tarragona?

— Tarragona no ha d'estar pensada com una destinació turística, sinó com una ciutat que vingui de gust visitar pels seus béns culturals. En els últims dos anys ha crescut un 50% l'oferta de pisos turístics. Aquest ajuntament ha apostat per això com a solució a la seva incapacitat de trobar finançament per posar hotels. Cal aplicar-hi una moratòria. Hem de plantejar un turisme que vagi orientat a una perspectiva cultural, i aprofitar millor els espais i recursos que tenim.

— Com s'ha de fer front a la segregació escolar?

—Tarragona és la tercera ciutat de Catalunya amb més segregació escolar. Això significa que les escoles es mouen amb col·lectius vulnerables, i s'ha de trencar aquesta dinàmica. Aquí a Tarragona tenim l'exemple amb l'escola Saavedra, on un equip de professors i famílies estan intentant revertir la situació, però necessiten molt més suport de l'Ajuntament, que els ha d'acompanyar amb més recursos. D'altra banda, creiem necessari incentivar les activitats extraescolars a les escoles. La fundació Bofill ens diu que portar els nostres infants a activitats extraescolars des de 1r de primària a 4t d'ESO, els hi suposa com si haguessin fet dos cursos acadèmics més. Per tant, a base de beques o rebaixant els preus, hem d'aconseguir que els nens en facin, ja que contribueix a la millora en l'àmbit educatiu.

— Què es necessita per augmentar la seguretat als carrers de la ciutat?

— Hem de parlar-ne sense dur a terme un control social. Quan s'instal·len càmeres de seguretat als carrers, no es redueix la criminalitat, només serveix per dissuadir. Cal una guàrdia urbana de proximitat amb més personal. Hem inaugurat unitats policials com l'equina (cavalls) que no ens fan falta. Falta molts més policies al carrer, que estan per ajudar a la gent. Els carrers han d'estar il·luminats, si necessitem policia perquè la gent surti segura, quelcom falla.