El Rastro Reto recapta fons a Tarragona per a la rehabilitació de drogodependents

L'avinguda de Ramón y Cajal amaga una botiga amb un rerefons especial. Fa cinc anys, l'Associació Reto a la Esperanza, va instal·lar al número 58 el seu Rastro Reto, on venen mobles i electrodomèstics de segona mà. Tots els beneficis recaptats s'utilitzen per ajudar persones drogodependents en el seu procés de rehabilitació i reinserció a la societat.

L'entitat compta amb una casa d'acollida a Valls des de fa uns 30 anys i és allà on els usuaris duen a terme el seu camí cap a la desintoxicació. «De mitjana, hi tenim acollits uns 20 nois, que van rotant, tot i que algun cop n'hem tingut 43», explica el president de l'associació a Tarragona, Francisco Javier Sierra, qui, juntament amb un equip de voluntaris, s'encarreguen de fer l'acompanyament a tothom qui necessita del seu suport. Sempre de manera gratuïta, «una cosa impensable fa uns anys».

«L'associació va néixer el 1985 a Cantàbria, quan una família va obrir un centre d'acollida per ajudar nois amb problemes de drogaddicció», detalla Sierra, qui afirma que «es va veure en la necessitat d'obrir-ne més a altres llocs». No només a ciutats d'Espanya com Alacant o Valladolid, sinó també a altres països com Rússia, Croàcia o Mèxic, on també hi ha una casa per a nens. «Som una associació amb fonament cristià evangèlic i el nostre propòsit és fer que la gent es curi de les drogues», indica el president. Un cop arriben al centre, el primer que han de fer els usuaris és superar la síndrome d'abstinència, que «no és gens fàcil».

Quan superen aquesta fase, es passa a la desintoxicació integral a través de recursos terapèutics adequats. «Fem passejos i també ens reunim amb els nois per parlar entre tots, això els ajuda a adonar-se de l'arrel del seu problema», explica Sierra. Després, es treballa per reinserir-los socialment i laboralment. Aquí entren en joc els tallers ocupacionals, a través dels quals els usuaris treballen mentre fan un servei per a la societat i també ajuden a mantenir econòmicament l'activitat de l'associació. «Tenim la botiga de segona mà a Ramón y Cajal, on venem mobles i electrodomèstics que ens dona voluntàriament la gent», detalla.

L'entitat ofereix altres serveis com el de neteja i recollida de mobles i estris a locals i habitatges, o el de mudança. «Cobrem unes tarifes per poder finançar-nos, ja que no comptem amb cap mena de subvenció», afirma el president de l'associació. Així, les persones que s'estan desintoxicant al centre d'acollida, són les que s'encarreguen de dur a terme aquests treballs: «És positiu que estiguin ocupats i que, a més, aprenguin a fer coses».

«És difícil sortir de les drogues»

Molts dels que aconsegueixen deixar enrere les drogues, refan la seva vida a Tarragona o Barcelona, mentre que d'altres decideixen quedar-se al centre per ajudar els nouvinguts. És el cas del vicepresident de l'entitat, Francisco Amado. Gallec de naixement, va començar a prendre drogues amb 16 anys i va ingressar fa més de 30 anys al centre que té l'associació a Asturias, gràcies a un amic. «Vaig trobar un lloc on curar-me», assegura Amado, qui, un cop desintoxicat, va prendre la decisió de «continuar amb aquesta obra servint altres persones».

Milers de persones han passat pel centre d'acollida, sobretot homes d'entre 25 i 30 anys. Amado indica que alguns dels que havien marxat del centre «recuperats» acabaven tornant un temps després. «Si vols fer aquest canvi, cal que tinguis disciplina i ordre a la teva vida», assegura el vicepresident, qui afirma que la clau està en «aprofitar el temps al centre» per assolir l'objectiu. Des de l'Associació Reto a l'Esperanza són conscients que el problema amb les drogues «si no ha empitjorat, s'ha mantingut». És per això que l'entitat fa visites a diferents centres escolars, on deixen clar que «és molt fàcil entrar, però també molt difícil sortir-ne».