L'avi Fructuoso podrà tornar a casa

Fructuoso Llorens Tolesano, nascut a Fuente del Maestre (Badajoz) va ser detingut al seu poble durant la Guerra Civil. «Va deixar dona i quatre filles, la més gran de dotze anys», explica Lola Ordóñez Llorens, neta del Fructuoso. La família no en va saber res més fins que, al cap d'uns anys, l'àvia va rebre la Cartilla de viudedad, on se l'informava que el seu home havia sigut traslladat a la presó d'Orduña, al País Basc, i que havia mort allà.

Amb el pas dels anys, la família es va anar separant. La branca de la Lola va fer cap a Tarragona als anys setanta, i ara ella viu a Salou. «Un dia, em va trucar la meva cosina Maria Jesús, que viu a Extremadura, i em va dir: Hemos encontrado al abuelo». La sorpresa i l'emoció van ser majúscules. La Lola, de seguida, es va posar en contacte amb la persona responsable de la troballa, i així és com va saber que l'any 2014, la Direcció de Drets Humans del Govern Basc va impulsar l'exhumació de diversos cossos procedents del Camp de Presoners que va funcionar durant la Guerra Civil a Orduña (Biscaia), els quals van ser enterrats al cementiri municipal del poble.

Aquesta investigació va ser realitzada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi. En un primer treball, es va trobar una fossa amb catorze individus, que podran ser identificats amb una prova genètica, gràcies al fet que es conserven els arxius amb els noms de tots els presoners que van estar tancats en aquelles instal·lacions.

«Ens van demanar una mostra d'ADN i els vam enviar la de la meva tieta Juana, filla de Fructuoso, que encara és viva. Amb 94 anys, va rebre la notícia sense poder contenir l'emoció. No podíem parar de plorar», recorda la Lola. Ara, un cop confirmat que un d'aquells individus és el Fructuoso, la família està pendent que els siguin entregades les restes de l'avi. «La tia Juana ja ha dit que vol que l'enterrin amb elles», detalla la Lola.

En aquest punt, però, la salouenca té un nou objectiu: fer públic el nom de la resta de tarragonins que havien estat tancats a Orduña i que, molt probablement van ser enterrats al mateix cementiri que l'avi, per tal que les famílies que en el seu moment en van perdre el rastre, com els va passar a ells mateixos, els puguin localitzar.

Els noms apareixen en un llistat on es detallen el nom, l'edat, l'ofici, l'estat civil i la data i causa de la mort dels represaliats. Des de la Sociedad de Ciencias Aranzadi apunten que és molt probable que, en la mateixa parcel·la, hi hagi altres enterraments, fins i tot en un segon nivell, per sota dels catorze cossos trobats fins ara.