Enemics fins al 28M, amics durant els pròxims quatre anys

Queden encara nou dies perquè obrin els col·legis electorals, però alguns partits ja estan pensant en aliats per formar govern. «Vostè serà capaç de fer alcalde de Tarragona al senyor Viñuales?», li preguntava el candidat d'ERC, Pau Ricomà, al de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, durant el debat al canal 3/24. L'actual alcalde va arribar a la televisió pública amb l'escopeta carregada i amb una fotografia de fa anys on es veia el cap de llista del PSC, Rubén Viñuales, «increpant gent que demanava la llibertat dels presos polítics».

«No s'avergonyeixi, senyor Sendra», deia Ricomà, amb la imatge de gran format a la mà, davant una cara forçada d'estupefacció de Viñuales. El candidat socialista, i excandidat de Ciutadans, va prendre la millor decisió possible en el seu cas: deixar que els líders d'ERC i JuntsxCat s'arrosseguessin pel fang l'un a l'altre.

Ricomà, conscient que cap partit podrà governar en solitari, fa dies que persegueix Sendra per resoldre una sospita. I és que, segons l'alcaldable republicà, Sendra podria haver acceptat, «a canvi d'una cadira a la Diputació de Tarragona, fer alcalde Viñuales». El candidat de JuntsxCat, qui ja té prou amb la seva guerra amb els coloms, no va resoldre el dubte i deixa a l'aire amb qui podria pactar després del 28 de maig.

Fins a les eleccions, el ciutadà haurà de sobreviure una setmana més a l'allau de propostes d'aquests dies. Amb vuit principals candidats, presents a cada cantonada, sota cada fanal, els tarragonins tenen difícil escollir entre totes les opcions, analitzar els programes electorals i fer un esforç per identificar possibles manipulacions.

Els models urbanístic i turístic, l'habitatge, la generació d'activitat econòmica, la seguretat i les polítiques per afavorir la cohesió i la sostenibilitat, en general, centren la campanya. Els partits mantenen un estira-i-arronsa per edificar a Llevant o preservar tota l'anella verda. En aquest cas, ERC i el PSC tenen postures diferents.

Els primers, defensors de l'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) plantejat, insisteixen que cal preservar tots els espais naturals. La CUP arriba més lluny, ja que està disposada a trencar-se la cara, en sentit figurat, perquè el totxo no esborri ni un centímetre quadrat de color verd. Per la seva banda, els socialistes, el PP i JuntsxCat consideren que hi ha sectors que sí que es podrien urbanitzar per tal de deixar al ciutadà «escollir on vol viure», tal com pregona Sendra.

Aquests dies les conjugacions dels verbs «voler», «apostar» i «proposar» protagonitzen la majoria de notícies. Guanyi qui guanyi, hi haurà quatre anys per veure si les promeses es compleixen. Alguns candidats aposten (un verb que no pot faltar) per fomentar la col·laboració público-privada i que l'administració local afavoreixi la generació d'activitat econòmica. Una de les maneres és reduint o congelant impostos, com apunta Sendra o les candidates del PP i Ciutadans, Maria Mercè Martorell i Lorena de la Fuente.

Pel que fa a promoció econòmica, el PSC vol dinamitzar el comerç fent pacificacions de carrers, com la de Canyelles o Orosi, i crear més aparcaments dissuasius. Viñuales també suggereix crear un barri tecnològic al polígon Francolí i revitalitzar la Part Baixa. Curiosament, aquestes idees també es troben al programa d'ERC, que ja ha començat a treballar en aquesta línia.

Les dues formacions amb més possibilitats de governar són com companys de classe que es copien a l'examen per treure la millor nota, tot i que a l'hora del pati s'estomaquin mútuament. Perquè tot i compartir idees similars, socialistes i republicans discrepen en altres qüestions, com la Ciutat de Repòs i Vacances, on la Generalitat projecta un alberg juvenil finançat amb 15 milions d'euros de fons europeus Next Generation. Ricomà aprova la iniciativa impulsada pel govern de la Generalitat, propietària dels terrenys, mentre que Viñuales es va comprometre fa mesos a aturar-la.

ERC ha aprofitat aquestes darreres setmanes per treure pit de les accions posades en marxa des del govern que s'haurien d'executar durant el pròxim mandat, moltes de les quals ja estaven anunciades. Paral·lelament, Ricomà ha començat una campanya porta a porta per explicar la Tarragona del futur. Uns dies pica a la porta un repartidor d'Amazon i uns altres l'alcalde de Tarragona.

El PSC i ERC, que han esgotat el seu portafoli inèdit d'il·lustracions de la ciutat, buscaran aconseguir tants consellers com puguin. Fins ara, el partit socialista ja ha comptat amb la presència d'un convidat de luxe, el primer secretari, Salvador Illa, per donar-li una empenta a Viñuales. El nombre de regidors serà clau per facilitar alguns pactes posteriors. Més enllà de Sendra, un altre candidat que podria tenir el poder de decidir el color del govern és Jordi Collado (En Comú Podem), a qui el cap de campanya de JuntsxCat va rebatejar com a «Xavi» a través de xarxes socials.

En aquesta lluita sense treva per obtenir més vots, el mateix Sendra o Mar Giné (Sí Tarragona) confien a proclamar-se batlles. «L'alcaldessa de Tarragona serà Mar Giné», va expressar amb fermesa, però poca convicció, la candidata convergent, mentre Ricomà deixava escapar una rialla trapella i un «clar que sí» de fons.

L'única certesa que pot tenir el veïnat de Tarragona és que, aquests dies, el polític més feliç de la ciutat és Berni Álvarez, qui ha capitanejat l'ascens de categoria del CBT. Potser aviat pot celebrar una altra victòria. O potser ho pot fer l'equip d'ERC. O alguna altra formació. Queden nou dies per estudiar el manual polític de cada candidat, abans d'enfilar el camí cap a les urnes. Per tant, «apostar», «voler» i «proposar» continuaran sent els protagonistes de la pel·lícula, comèdia per a uns, drama per a altres.