Una desena de persones representen la multiculturalitat a les llistes electorals de Tarragona

«Les llistes electorals han de reflectir fidelment la societat. Una llista sense persones d'origen estranger ofereix una representació parcial». Així expressa Cecilia Mangini, número 9 del PSC, la importància que hi hagi ciutadans immigrants a les candidatures. A Tarragona, una desena de veïns representa a altres cultures formant part d'alguna de les principals candidatures.

El mateix PSC compta amb Mangini i Zainab Aasari El Kholfe. Mangini és d'origen argentí, però va arribar a Tarragona el 2002 i, des de fa més d'una dècada, treballa a l'Empresa Municipal de Transports. «La mirada dels que vam néixer a altres latituds és enriquidora i constructiva. Som gent amb els mateixos anhels i dificultats que qui va néixer aquí», expressa.

També forma part de la candidatura socialista Naglae Sah El Kaya. Sah El Kaya va néixer a l'Hospitalet del Llobregat i és filla d'immigrants marroquins. Va aterrar a Tarragona el 2004 i treballa com a advocada i assessora empresarial. «La diversitat ciutadana existent no és només per l'origen, sinó por moltes altres causes, com l'edat, la salut, el gènere, les condicions socials... Per tant, hem de dissenyar polítiques que tinguin en compte aquesta riquesa de diversitat que hi ha al nostre territori», apunta Sah El Kaya, qui es declara enamorada del patrimoni històric de la ciutat.

Pel que fa a En Comú Podem, compta amb dos tarragonins que van néixer a l'Amèrica Llatina. Una és la xilena María Grandón, vinculada a l'Associació Salvador Allende. Precisament, Grandón i la seva família van participar i defensar les polítiques del president Allende, però el cop d'estat del 1973 va canviar-ho tot. «Tot el país compartia i era molt bonic, però la dreta feixista i criminal el va destruir», recorda. El seu germà va ser empresonat i assassinat, tot i que la família no ho va saber fins set anys després, quan es van trobar les restes a una fossa comuna. Quan va acabar la dictadura, Grandón va estar vinculada a la política uns anys, fins que va decidir venir a principis de segle a Tarragona, on també viuen dos dels seus nets. «Els partits d'esquerra són els que sempre estaran amb el nostre dolor», exposa la xilena, qui reivindica la justícia i la memòria democràtica.

Grandón és la número 5 d'ECP, mentre que Eduardo Ortega és l'11. És president de l'Associació de Paraguaians, de la qual va ser un dels fundadors. Ortega va decidir marxar de Paraguai per «la manca d'oportunitats» i ara fa el pas endavant en la política per continuar ajudant la societat de la mateixa manera que als paraguaians a través de l'associació. «El nostre objectiu sempre ha estat acompanyar-los en situacions de vulnerabilitat, ajudar-los amb els tràmits administratius i compartir la nostra cultura», comenta.

A Amèrica del Sud també va néixer Katherine Gil, número 7 de la llista de Junts per Catalunya. El 2003 es va traslladar a Tarragona des de l'Uruguai amb la seva família. Gil és doctora en Nutrició i Metabolisme per la URV. Ara, vol «tornar-li a la ciutat» tot el que li ha «donat» durant aquests anys. «Tarragona té un potencial extraordinari que no està ben aprofitat», assenyala.

L'equip d'ERC compta amb la polonesa Marta Lewko (número 10), qui va arribar fa uns quinze anys a fer un curs d'Erasmus i es va «enamorar» de Tarragona. Avui dia exerceix com a professora i toca a la banda Ellas Music Band. «Sempre m'ha agradat involucrar-me en la vida de la ciutat». Lewko posa en valor la candidatura de la qual forma part: «ERC escolta a la gent, ens deixa participar, estima la cultura, la diversitat i la llibertat. Els valors que té ens beneficien a tots, sobretot als estrangers, perquè dediquen moltíssima energia per incloure'ns i fer-nos participar». També forma part de la llista republicana Helle Kettner, danesa de naixement. «Les candidates estrangeres podem aportar punts de vista i vivències diferents, i això enriqueix la política», expressa.

Per la seva banda, el PP té a la seva candidatura a Jean Carlos Villarroel (Veneçuela) i Diana Morejón (Cuba). Morejón, número 9, va arribar el 2012 a la ciutat i exerceix d'advocada. Ara, es mostra il·lusionada amb el projecte encapçalat per Maria Mercè Martorell. «No crec que sigui important l'origen dels candidats, sinó que és fonamental que entrin en la política persones amb ganes de treballar i solucionar els problemes», subratlla.

Sí Tarragona va estar a punt d'incloure una persona d'origen romanès a la llista, però no ha estat possible per qüestions burocràtiques. «És complicat per als estrangers poder votar i presentar-se a les eleccions. Calen molts tràmits i amb força temps d'antelació», comenta el número 3 de la candidatura i president del PDeCAT a Tarragona, Ramon Vilaltella.