ERC i PSC marquen distàncies entre ells i Junts nega cap pacte amb els socialistes
El model turístic i la pressió sobre l'habitatge divideixen els posicionaments dels alcaldables de Tarragona en el debat de l'ACN sobre el 28-M
Els candidats del PSC i ERC a l'alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales i Pau Ricomà, han marcat distàncies ideològiques i de projecte davant la possibilitat que tots dos s'acabin jugant l'alcaldia de la ciutat el pròxim 28-M. En el debat de candidats de Tarragona organitzat per l'ACN, Ricomà ha interpel·lat l'alcaldable de Junts, Jordi Sendra, sobre un possible pacte entre la seva formació i els socialistes. «No hi ha cap pacte fet amb el PSC», ha respost Sendra. Els candidats també han posat de manifest les diferències de model pel que fa a l'activitat turística, l'accés a l'habitatge i el desenvolupament urbanístic. L'alcaldable de Cs, Lorena de la Fuente, ha declinat participar en el debat poques hores abans de celebrar-se.
Pel que fa als pactes, a diferència de Sendra, Viñuales no ha fet cap comentari sobre Junts. Ha exclòs a VOX d'acords postelectorals i també s'ha allunyat de la CUP, reclamant que els anticapitalistes siguin «més amables i cordials». També ha qualificat als republicans de tenir un «estil cupaire». Ricomà ha marcat distància amb els socialistes en qüestions com el POUM, i els ha retret que aquest mandat han estat «bloquejant de manera sistemàtica» iniciatives del govern, tot i que no ha posat línies vermelles a cap altra formació.
De la seva banda, Sendra ha apuntat que vol un govern «estable», que pugui «prendre decisions sense dependre de les assemblees dels partits». Més concretament, ha dit que li «preocupa el passat» de Viñuales a Ciutadans i ha lamentat que ERC hagi «abandonat la lluita» de la independència. «Si cal Rubén Viñuales em farà alcalde», ha etzibat.
D'altra banda, la candidata del PP, Maria Mercè Martorell, ha insistit que els acords han de ser «estables» i s'ha mostrat oberta a parlar amb tothom. «Potser no amb pactes, però sí en acords puntuals», ha matisat, «mantenint cadascú la seva ideologia», ha afegit. L'alcaldable d'En Comú Podem, Jordi Collado, sí que ha posat el límit en els partits que estan «a la dreta» i ha lamentat la «incapacitat» de generar «grans consensos». En aquest sentit, ha assenyalat la necessitat de «fugir» de «minories absolutes».
L'alcaldable de la CUP, Eva Miguel, ha demanat a les altres formacions que no s'acceptin els vots de VOX per aconseguir l'alcaldia i ha exigit un «mur contra l'extremadreta». També ha insistit que no pactaran amb cap «partit del 155», ni permetran que la «llista d'Inipro torni a governar la ciutat». Finalment, la cap de llista de Sí Tarragona – Ara Pacte Local, Mar Giné, ha dit que no es «casaran» amb «partits que governen a Madrid i a Catalunya». Amb tot, s'ha limitat a dir que Tarragona «necessita estabilitat» i que ha «d'evolucionar».
La seguretat en la química, millorable
Sobre la relació de la ciutat amb la petroquímica, tots han coincidit en què després de l'accident d'IQOXE el gener de 2020, hi va haver un abans i un després. Tots excepte ERC, han insistit en la necessitat de vetllar per una major seguretat i control a la petroquímica. La seguretat és «molt millorable», ha valorat Viñuales, i ha reclamat més inspeccions a la indústria. Sendra ha demanat «millores» en les instal·lacions, mentre que Collado ha assenyalat que cal incidir, sobretot, en les empreses més petites.
L'alcaldable del PP ha recordat que la competència en seguretat és de la Generalitat i la número u de la CUP ha denunciat la «permissivitat» de les administracions públiques vers la indústria química. Giné ha lamentat que l'Ajuntament de Tarragona «es passi la patata calenta» en l'àmbit de la seguretat amb l'executiu català. En canvi, Ricomà ha insistit en el seu «lideratge» com alcalde pel que fa a l'exigència de seguretat, fent retornar la gestió del Plaseqta al territori.
L'actual alcalde també ha tret pit dels simulacres que s'han fet l'últim any en matèria de risc químic apuntant que el 90% de la població hi ha participat. Una xifra que ha posat en dubte el d'En Comú Podem: «Si baixem a l'escala de veïns de la meva mare, el 90% no ho controla». Sobre aquesta qüestió, la candidata de Sí Tarragona ha comentat que en cas d'accident químic, els tarragonins no tenen «garantida» la «informació» i la «transparència».
Els candidats també han abordat el futur del complex industrial químic. La CUP i En Comú Podem s'han mostrat en contra de la Vall de l'Hidrogen Verd. Collado ha apuntat que encara no se sap si l'hidrogen serà l'energia «del futur», mentre que l'anticapitalista ha qualificat de «greenwashing» l'aposta per l'hidrogen verd.
En canvi, l'alcaldable del PSC, el d'ERC i el de Junts han defensat el projecte de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. El socialista ha lamentat que el principal escull és la implementació de les energies renovables i ha assegurat que a Catalunya només s'ha posat «un molí en deu anys». Ricomà ha estat taxatiu: «o apostem a favor de la descarbonització perquè pensem que té components positius, o deixem una reconversió dura».
Dins el bloc de la indústria química, tant Viñuales com Sendra s'han referit als ingressos de la química que Tarragona deixarà de cobrar en el pròxim mandat, després de l'acord amb la Canonja quan es va independitzar de la capital tarragonina l'any 2010. Sendra ha clamat per «mirar cap endavant», tot i que ha dit que «potser» no va ser un «bon acord». El del PSC ha apuntat que la ciutat només s'emporta «les coses negatives» i ha demanat un repartiment «molt més just» dels diners.
Creixement urbanístic
En el segon bloc del debat, s'ha tractat el desenvolupament urbanístic de la ciutat i el model turístic, el qual ha dividit als partits. En primer lloc i en matèria urbanística, Ricomà ha carregat contra els socialistes a qui ha acusat de no executar plans d'habitatge quan governaven. Ha assenyalat que des de que els republicans estan al govern han generat habitatge social. «El POUM ha d'anar cobrint els espais buits de la ciutat des del centre i connectant els barris, i cap a Llevant; hem de protegir i ampliar l'Anella Verda», ha dit. En canvi, Viñuales ha defensat que la ciutat ha d'evitar un urbanisme «classista» i ha indicat que el projecte de Terres Cavades té «molt de terrenys abonat» per construir-hi. «L'Anella Verda s'ha de cuidar, Ponent ha de créixer de manera més sostenible i de forma més dignificada», ha subratllat.
Per Jordi Sendra els ciutadans han de poder viure on vulguin i no s'ha de limitar el creixement urbanístic. «No defenso un urbanisme destraler, s'ha de poder reurbanitzar els espais que ajudarien a rebaixar preus de compra i lloguer», ha dit. De la seva banda, Maria Mercè Martorell ha apostat per un creixement homogeni de la ciutat, que sigui «sostenible i de forma controlada» cap a la zona de Llevant. Ha considerat que la zona de Ponent està «tensada». Collado s'ha mostrat partidari de «relligar» els barris, protegir l'Anella Verda i desenvolupar l'Horta Gran.
Finalment, Mar Giné ha afirmat que a la ciutat hi ha pisos «cars, buits i degradats» i que des de la seva formació aposten per incentivar ajuts per rehabilitar habitatges. «S'han d'estudiar els plans de millora i cap a on ha de créixer la ciutat, no som partidaris de posar habitatges al costat de la química per seguretat», ha dit. Giné ha criticat que durant aquest mandat «no s'han fet els deures» en el planejament urbanístic i ha lamentat que hi ha parcs i zones verdes, com el del Miracle, poc cuidats.
Pressió turística
El model turístic ha centrat bona part del debat. En la seva intervenció, Ricomà ha negat que durant el mandat hagi afavorit la proliferació de pisos turístics a la ciutat. El republicà ha discrepat d'altres formacions sobre l'afectació del turisme a la ciutat i ha considerat que té un impacte similar al d'altres grans ciutats. «Estem treballant amb el pla especial que ens ha de permetre fer la moratòria dels habitatges d'ús turístics- dins del POUM-», ha afegit. Una mesura que també han reclamat des de la CUP.
Eva Miguel ha estat molt més crítica i ha posat damunt la taula les xifres d'habitatges, publicades pel Govern. Així, ha destacat que el 2021 hi havia 1.464 pisos destinats a polítiques socials i 1.891 a pisos turístics. «És una dada prou rellevant per alarmar-nos; totes les rehabilitacions de pisos es destinen a habitatges d'ús turístic», ha denunciat la cupaire. Miguel ha afirmat que la ciutat té un problema «greu de pressió turística». Ha opinat que s'ha d'aturar que la Part Alta es converteixi en un «parc completament temàtic» que n'expulsi els veïns.
Jordi Collado també s'ha mostrat partidari de fer una moratòria, tot i que ha assegurat que ell no és «turismefòric». En aquest sentit, ha reclamat que hi hagi una regulació del turisme i, especialment, dels habitatges d'ús turístic a la ciutat. En canvi, Rubén Viñuales ha negat que Tarragona pateixi pressió turística i ha remarcat que es tracta d'una visió molt barcelonina. Comparteix parer, la popular que ha remarcat que la ciutat no pateix aquesta problemàtica.
Pel que fa al candidat de Junts, ha apostat per un turisme de creuers de «qualitat i sostenibles» i ha destacat que Tarragona no és com Salou o Barcelona. L'alcaldable Giné també s'ha mostrat partidària del turisme, però ha assenyalat que cal una regulació dels pisos d'ús turístics.
En el debat, Pau Ricomà també ha demanat a la resta de candidats fer un front comú per reclamar que el tercer fil sigui per al transport de passatgers i el de mercaderies passi per l'interior. La majoria dels candidats han apostat per exigir una solució definitiva perquè les mercaderies no passin més per la línia de la costa.