Diari Més

Tarragona reflexiona per escollir bàndol

ERC i el PSC busquen el suport d'altres partits per formar el nou govern mentre Tarragona es converteix en una desfilada de polítics de primera línia

Imatge del debat coorganitzat dimecres per 'Diari Més' i TAC12 al Tinglado 1 del Moll de Costa.

Tarragona reflexiona per escollir bàndolAlejandro Navarro

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Pedro Sánchez i Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès i Carme Forcadell (ERC), Ione Belarra i Jéssica Albiach (ECP) i Jordi Turull, Josep Rull i Míriam Nogueras (JuntsxCat) han estat alguns dels diferents convidats de gala que han passat o passaran aquesta setmana per Tarragona per donar suport als candidats locals en la recta final de campanya. Avui és l'últim dia per rascar algun vot abans de la jornada de reflexió, que servirà als partits per pensar quin bàndol trien. PSC o ERC encapçalen els dos grans blocs, amb Jordi Sendra (JuntsxCat) a la rereguarda esperant la seva oportunitat després d'una campanya en la qual no ha passat per desapercebut.

Més enllà d'estudiar la creació d'una nova zona d'oci nocturn o fer de la Tabacalera un hub tecnològic, Sendra ha reclamat la bandera de la catalanitat per defensar l'ús de la llengua a la ciutat, al mateix temps que negava un acord amb el PSC. Pau Ricomà (ERC) perseguia feia dies el cap de llista postconvergent per saber si era veritat que li donaria l'alcaldia a Rubén Viñuales (PSC) a canvi de la presidència de la Diputació. Després de molta insistència, Sendra ho va acabar desmentint al debat d'ACN i, molt agosarat, va llançar una «primícia» entre rialles: «Si cal, Viñuales em farà alcalde».

Sendra ha acabat ocupant una posició central (just el que pretenia) en l'escenari polític de la ciutat, però sembla que no serà suficient per fer el sorpasso a ERC i el PSC. Com a mínim, no podrà comptar amb el vot del seu excompany de govern i exalcalde Joan Miquel Nadal, qui va visibilitzar sense cap inconvenient el seu suport a Sí Tarragona, el partit municipalista vinculat al PDeCAT. Tanmateix, el candidat de JuntsxCat va dir públicament que Nadal «s'equivoca». «Sí Tarragona no té cap possibilitat d'entrar a l'Ajuntament», ha reiterat durant tota la campanya.

Sendra, de manera poc decorosa i sense arguments, ha traslladat en diverses ocasions la manca de confiança en l'èxit de Sí Tarragona. Els seus atacs a la candidatura han obert una ferida incurable entre la seva formació i la llista encapçalada per Mar Giné. Fins i tot, l'alcaldable de la CUP, Eva Miguel, va sortir a defensar Giné públicament al·legant «una actitud masclista i vexatòria de Sendra». En plena campanya electoral, les bales arriben per tot arreu.

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a diferència de Nadal, sí que va enviar un vídeo donant suport a Sendra. Puigdemont és una més de les personalitats polítiques de primera línia que han intentat donar una empenta als candidats. Molts partits han rebut a la ciutat als seus peixos grossos, no només per donar suport i intentar dissimular el seu poc coneixement sobre la realitat tarragonina, sinó també per fer política nacional i intentar recollir vots per a les pròximes eleccions generals. Tarragona ha tret aquests dies la catifa vermella per a la desfilada de polítics.

La seguretat, l'urbanisme i la neteja han estat els temes centrals de la campanya, però el cúmul de propostes ha arribat a totes les àrees. La recuperació d'edificis emblemàtics també ha estat un dels assumptes cabdals, com la Tabacalera i el Banc d'Espanya. O l'alberg juvenil projectat a la Ciutat de Repòs i Vacances, que va ser un dels punts de confrontació entre el PSC i ERC al debat coorganitzat per Diari Més i TAC12. Durant la campanya, un bon grapat de debats ha servit per reunir els dos galls al mateix galliner. Viñuales s'ha mostrat confiat, segur de les seves paraules, remant tota l'estona en la mateixa direcció sense que els corrents puguin fer-li tombar la barca, mentre que Ricomà ha deixat a casa la màscara d'alcalde somrient i inofensiu i ha agafat l'armament pesant. El candidat republicà, amb dades i fets a la mà, ha intentat posar en evidència els seus adversaris quan li sorgia l'oportunitat. Quan tothom discutia pel model ideal de transport públic, Ricomà va llançar una de les seves granades: «Saben almenys quants autobusos hi ha a Tarragona?». Silenci. Ricomà i Viñuales han demostrat que seran les urnes les encarregades de desempatar la partida.

Un ple molt heterogeni

Siguin quins siguin els resultats de diumenge, tot apunta que durant els pròxims quatre anys el Consell Plenari tornarà a estar molt atomitzat. La varietat d'opcions polítiques es tornarà a reflectir a l'Ajuntament i, probablement, generarà dificultats al govern en alguns moments. I podria irrompre Vox, una formació amb la qual molts partits volen posar un «mur» entremig per impedir l'avenç de l'extremadreta. Aquest no és l'únic punt de convergència entre les candidatures tarragonines, que, en molts aspectes, coincideixen en el fons, però no en la forma.

Trobar solucions perquè baixi el preu de l'habitatge, regular els pisos turístics, recuperar i potenciar el Patrimoni Històric o vetllar per la seguretat i el control de la indústria petroquímica són alguns dels objectius que persegueixen els candidats. Tanmateix, el problema no és el «què», sinó el «com». El pròxim mandat serà el moment de comprovar si aquest «com» plantejat és possible i permetrà complir les promeses. «Quan arriben eleccions, tots els problemes que pot tenir una ciutat sembla que quedaran resolts. Jo no m'ho crec», deia fa uns mesos el conseller Dídac Nadal, qui observa l'espectacle final des del sofà de casa.

Després d'una campanya que no ha despertat gran interès, les urnes recolliran diumenge la voluntat de la població. I dilluns els candidats podran posar sobre la taula les fitxes obtingudes gràcies a la confiança dipositada per la gent. Perquè davant una cita electoral cal recordar, sempre, que el més important que està en joc no és el futur dels partits, sinó el futur de Tarragona. Alea iacta est.

tracking