Combatent amb afecte la soledat en la gent gran

Menjar a dojo, molts riures i, el més important, una bona companyia. Aquest va ser l'ambient que es va viure ahir al restaurant La Botiga del Serrallo, on usuaris i voluntaris de la Fundació Avismón van celebrar el seu tradicional Dinar de Primavera. L'entitat celebra aquestes macrotrobades perquè les persones grans que han experimentat la soledat no volguda, visquin un moment de germanor i es puguin allunyar d'un possible aïllament social.

«A aquesta generació li devem molt perquè van lluitar molt per nosaltres i el nostre país. Així que és necessari ser agraïts amb ells», explicava Ángeles Cabrera, una de les voluntàries. Va ser el seu germà qui la va animar, fa tres mesos, a ajudar la gent gran que està lliurant aquesta batalla contra la soledat no desitjada. Ell ja ho feia, però, ho va haver de deixar per motius laborals. Ángeles ha decidit continuar el seu llegat.

Els quinze voluntaris de l'entitat es dediquen a telefonar i acompanyar els usuaris perquè sàpiguen que sempre hi ha algú que es preocupa per ells. I és que l'afecte és el remei perfecte per combatre la soledat no volguda. Cabrera s'ocupa de trucar 11 persones un cop a la setmana: «Parlem 15 minuts per preguntar com estan i si necessiten alguna cosa».

«Sembla una ximpleria, però només amb això ja sents que es posen contents», afegia la voluntària, qui reconeixia que «moltes vegades, les trucades s'acaben allargant i passen del quart d'hora. Hi ha alguns usuaris que notes que ho necessiten i, al final, ni t'adones que fa una hora que estàs parlant». Cabrera va assenyalar que la tasca que realitzen des de l'entitat és molt gratificant i desitja que més persones s'animin a ajudar. De fet, confessa que falten mans per poder atendre correctament a tots els usuaris.

«Veure a tothom en aquest dinar de germanor és molt bonic», indicava. Fins a una trentena de persones van assistir en aquesta trobada, on tots compartien un mateix sentiment, el de voler sentir-se acompanyats. Va ser l'oportunitat perfecta per conèixer gent nova mentre gaudien del bon ambient.

Per exemple, Dioni Somolinos i Teresa Margalef van coincidir per primera vegada durant el dinar d'ahir, ja que els va tocar compartir taula. «No ens coneixíem, però està molt bé que s'organitzin aquestes trobades perquè ajuden a fer vida», afirmava Somolinos, que el pròxim 27 de juny complirà 83 anys. En el seu cas, fa un mes que va arribar a la Fundació Avismón, derivada des del CAP La Muralla.

«No sabia de la seva existència i el cert és que s'agraeix que et vagin trucant de tant en tant», assegurava. En el seu cas, hi ha una voluntària que cada dimarts i dijous, va a visitar-la a casa. Tot i que li agrada viure sola, reconeix que és bo saber que hi ha algú «disposat a fer-te companyia». La seva relació amb els seus tres fills és bona, però el cert és que «cadascú té la seva vida i tampoc tenen temps per a tot». Per això és tan important la tasca de la Fundació. Teresa Margalef es troba en una situació semblant a la de Somolinos: «Estic sola a casa, però no tinc problema en el dia a dia».

La usuària confessa que se sent «contenta i agraïda», per les trucades que rep setmanalment per part dels voluntaris. A més, destacava que li ha anat bé el fet que la vagin a buscar per anar a passejar: «M'anima a sortir de casa, ja que, si no tens obligació de fer-ho, la major part de les vegades ho acabes deixant per l'endemà».

D'altra banda, Margalef va apuntar que «quan plou o fa molt de vent i necessito algun medicament, me'l porten». El Dinar de Primavera és una de les moltes iniciatives que proposa la Fundació Avismón per combatre la soledat no volguda en les persones grans, un problema que «va a l'alça», segons Laura Llopart, treballadora social i responsable de l'entitat a Tarragona. De fet, en els darrers mesos, han passat de tenir una vintena d'usuaris a tenir-ne 40.