La URV supera la xifra d'estudiants entrants d'Erasmus de prepandèmia

La Universitat Rovira i Virgili ha rebut enguany 384 estudiants estrangers en el marc del programa Erasmus. La incertesa i les dificultats provocades per la pandèmia van comportar l'ajornament de les estades per part de força alumnes, però l'estabilitat i la tendència a l'alça de la mobilitat ha desencadenat l'arribada de més universitaris que l'any passat (252) i, fins i tot, que el curs 2018-2019 (333).

«Hi havia gent pendent de fer un període de mobilitat i ha aprofitat ara que s'ha estabilitzat la situació. És un efecte rebot», exposa Joan Miquel Canals Bosch, comissionat de Xarxes Internacionals de la URV i responsable dels Erasmus.

Canals pensa que l'impediment principal no era la por a la covid-19, sinó la incertesa. Alhora, comenta que, cada vegada, més alumnes opten per marxar uns mesos fora a completar els seus estudis. «És important que visquin una realitat diferent, que vegin com es treballa a altres països. És molt enriquidor», valora.

Els programes de mobilitat pretenen oferir una formació més completa, a la vegada que permeten als estudiants aprendre una nova llengua. Pel que fa a la integració, Canals apunta que la URV posa a disposició de cadascun dels alumnes «una persona de referència» i que s'organitzen activitats perquè puguin conèixer la ciutat i l'entorn.

Itàlia és el país del qual rep més universitaris la URV. Aquest any han estat 118, una xifra molt superior a la del segon estat (Alemanya, 43). Francesca Valente és una de les 118 estudiants que ha estat un semestre a Tarragona per estudiar, en el seu cas, Història de l'art i Arqueologia. Valente és originària de Roma, prové de la Università degli Studi di Cassino e del Lazio Meridionale i va escollir Tarragona perquè és una ciutat «tranquil·la per començar a viure sola». A més, assenyala el mar com a factor determinant en la seva elecció.

L'alumna italiana destaca l'ajuda rebuda per part dels professors de la URV, tot i que afirma que és més difícil integrar-se amb els altres estudiants. Tot i això, ha acabat formant un grup d'amigues: «Compartim una assignatura i vam marxar de viatge juntes. Sempre han estat disponibles i m'han ajudat a aprendre l'idioma». Ara que fa quatre mesos que resideix a la ciutat, subratlla que Tarragona li agrada «molt». «Té botigues, platja, bars, festa i es troba a prop de Barcelona. No és una ciutat molt gran. La part negativa és que a la nit, si surts, no hi ha res obert», apunta.

Un aspecte important per a Valente, tenint en compte que estudia Arqueologia, és el patrimoni històric de Tarragona i les classes pràctiques que es duen a terme a la universitat sobre la matèria. Valente comparteix pis amb una altra noia italiana. La URV, segons Canals, disposa d'una borsa d'habitatge i ajuda els alumnes d'Erasmus a trobar un espai on allotjar-se. «Tarragona és millor que Barcelona per trobar habitatge i no sol haver-hi problemes», relata el responsable dels Erasmus.

Estabilitat en les sortides

Canals assenyala que els estudiants de la URV tampoc acostumen a tenir problemes d'allotjament en marxar fora. Aquest curs, un total de 456 alumnes han fet un Erasmus a altres universitats, un nombre pròxim a les 463 sortides del curs passat i a les 453 del curs 2018-2019, abans de la pandèmia. En aquest sentit, la xifra és bastant estable, a excepció dels dos anys amb més afectació pel context causat per la covid-19, i l'any vinent ja hi ha previstes unes 455 estades a l'estranger. D'aquestes 455, 128 són per anar a Itàlia, 52 a Portugal i 38 a Alemanya. Aquests són els principals països receptors.

Alemanya és, precisament, l'estat d'acollida de l'Oumaima Hammoudia, estudiant de Química, qui va triar aquesta destinació perquè «és un país que, històricament, ha fomentat la ciència i d'on han sorgit molts científics importants». A més, manifesta que està «situat al cor d'Europa i té moltíssima història i molts llocs per visitar». Hammoudia estarà un total de nou mesos, els quals li estan servint per adonar-se que els dos estats presenten diferències quant al sistema universitari. «Una carrera a Alemanya dura tres anys, aleshores he hagut d'escollir matèries de màster i ha estat una mica difícil adaptar-se, però és possible», observa.

Malgrat les dificultats, Hammoudia assegura que ha estat una experiència «molt enriquidora, tant personalment com acadèmicament» i posa en relleu la importància de sortir de la «zona de confort» per «créixer personalment». En aquest sentit, considera que una vivència d'aquesta mena ajuda a «tenir més d'una perspectiva per saber què vols, què saps fer i que no, en què pots millorar i que has d'evitar». L'alumna de Química de la URV ha pogut integrar-se «ràpidament», tot i que el pas més difícil reconeix que ha estat «aprendre a viure sola i lluny de la família».