El govern britànic donarà el Cementiri dels Jans a l'Ajuntament de Tarragona

L'Ambaixada britànica i l'Ajuntament de Tarragona han arribat a un acord perquè el Cementiri dels Jans passi a mans del consistori, que té la intenció d'obrir-lo al públic. El conveni està preparat i resta a l'espera del procés de fiscalització de l'administració local. Quan es rebi llum verda de manera definitiva, el nou conseller de Patrimoni Històric podrà procedir a signar l'acord, la qual cosa certificarà la donació de l'espai, gratuïta i voluntària, per part del Regne Unit.

Al cementiri, tot i que es va crear el segle XIX, hi ha sepultures que van des de la guerra de Successió (1701-1714) fins al 1992. El conseller de Patrimoni Històric en funcions, Hermán Pinedo, considera que és «una adquisició positiva» pel seu valor patrimonial: «És útil i necessari per entendre la història de la ciutat».

L'Ajuntament va començar les converses amb l'Ambaixada britànica el 2020, amb l'objectiu de «posar a disposició de la ciutadania un espai desconegut», tal com expressa Pinedo. El govern britànic ha decidit donar aquest bé d'interès cultural local a canvi d'un seguit de condicions, com continuar tenint l'ús actual i que estigui obert a tot el públic i, sobretot, als familiars dels difunts que hi descansen. Alhora, les modalitats de visita s'hauran de publicar en un cartell col·locat a un lloc destacat de l'entrada.

En el moment de la signatura de l'acord de cessió, el Regne Unit haurà d'informar als interessats i familiars i entregar a l'administració local els documents històrics relatius al cementiri. Per la seva banda, l'Ajuntament haurà d'encarregar-se del manteniment i conservació, tant de l'espai com de les làpides, així com d'instal·lar les llums, els bancs i els elements necessaris per garantir la seguretat i el bon estat.

En cas que el consistori incompleixi algunes de les condicions establertes, el cementiri tornaria a ser propietat del Regne Unit. «Mantindrà el seu ús actual i serà accessible al públic», afirma el conseller de Patrimoni Històric. Els terrenys tenen una superfície de 469 metres quadrats i es troben al passeig de Rafael Casanova, a uns 300 metres del Fortí de Sant Jordi.

Guerra de Successió

La parcel·la va ser adquirida per la corona britànica el segle XIX amb la finalitat d'enterrar els ciutadans que no fossin de la religió catòlica. Tanmateix, aquest emplaçament conté les restes de soldats anglesos que van lluitar a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la guerra de Successió, ja que es van traslladar al cementiri quan es va construir. Fins a aquell moment, es trobaven a una pedrera localitzada a prop del Port. Els historiadors el consideren el cementiri protestant més antic d'Espanya.

L'activitat funerària es va anar reduint durant el segle XX fins que es va produir el darrer enterrament, el 1992. A causa de la inactivitat, l'Ambaixada britànica va haver de dur a terme fa uns tres anys obres d'estabilització i rehabilitació de diferents parts, com els murs perimetrals, la façana o els arcs de les portes. Abans del cementiri, al segle XVIII, «els britànics també van fer els fortins de la Reina i de Sant Jordi, que es van utilitzar un segle després a la Guerra del Francès», recorda Pinedo.