«Ens descarbonitzem per a preparar-nos pel futur i ser més competitius»

—Es compleixen sis mesos de l'inici de la seva presidència. Quina valoració en fa?

—Molt bona. És un privilegi tenir aquesta oportunitat i que m'hagin donat la confiança d'estar al capdavant de l'Autoritat Portuària, perquè hi ha una gran capacitat per impulsar projectes transformadors. Havia sentit moltes vegades que el Port enganxa i que si el Port va bé, Tarragona va bé i que el Port et permet ser punta de llança de molts temes. Ara he pogut comprovar no només que és veritat, sinó que és més del que m'havia pogut imaginar. Cal dir també que és fàcil plantejar idees i obrir temes, però que consolidar-ho costa. Ara bé, el que per nosaltres són mesos, en la resta d'administracions poden ser anys. Estic content de la feina que hem fet, sobretot perquè ho hem fet de manera col·laborativa. Ja s'estava fent una molt bona feina, partíem d'un nivell molt alt. L'hem mantingut i ens hem enfocat en algunes direccions interessants.

—Ha posat l'accent en la necessitat de descarbonitzar el Port. Han establert un full de ruta per a impulsar-la?

—Ara fa mig any, quan vaig accedir a la presidència, ja vaig dir que la descarbonització del Port en el seu sentit més ampli, seria l'eix principal del meu mandat. Descarbonitzar implica qüestions mediambientals, energètiques, d'innovació, etc. Veient el futur que vindrà i sabent que els projectes no es poden fer en dos dies, sinó que calen recursos i temps, hem decidit posar l'eix en la descarbonització i, en aquests sis mesos, ja tenim resultats.

—Quins són?

—En primer lloc, hem aconseguit que la seu de l'oficina tècnica de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya s'estableixi a l'edifici institucional de l'Autoritat Portuària. A aspectes pràctics això permetrà, per exemple, que els investigadors que estan desenvolupant aquesta mena de tecnologies, puguin provar-les fent el retrofit d'una locomotora de tren que actualment funciona amb dièsel, perquè pugui funcionar amb hidrogen. També farem proves amb les grues dels molls. A més, com a principal soci logístic del sector químic, ens hem de preparar per a la transició que farà aquesta indústria i tenir preparada la nostra infraestructura per assegurar el futur. Més enllàd'aquestes qüestions, promoure l'economia de l'hidrogen, permetrà atreure talent, impulsar startups, generar valor i que aquest valor es quedi a Tarragona. Com a Port, hem de ser facilitadors d'ecosistemes que aportin valor amb valors.

—També estan posant el focus en promoure l'economia blava.

—Exactament. Aquest és un altre dels resultats que ja s'estan veient en aquests sis mesos de feina. La segona planta de la seu institucional de l'APT acollirà una acceleradora d'startups vinculades a l'economia blava. La nostra idea és crear una anella blava i que a, aquesta acceleradora, s'hi sumin nous espais i més projectes, que passarien per la zona del Nàutic. Estem donant viabilitat a tota la concessió amb el 35% que tenim de l'accionariat de l'S.A. D'una banda, voldríem muntar un centre de negocis relacionats amb l'economia blava en dues terceres parts dels baixos. També estem estudiant la possibilitat de fer un gran aparcament de bicicletes, cotxes elèctrics i vehicles de car sharing als baixos de la part oest. A més, volem potenciar la base nàutica de Tarragona. Estem treballant per aconseguir que el Nàutic sigui la base dels entrenaments de l'equip femení i juvenil de l'equip Barcelona de la Copa Amèrica. La Copa Amèrica és sinònim de sostenibilitat, d'economia blava, de tecnologia, de valors. Vam fer la proposta i estem postulant com a candidats.

—En les seves primeres intervencions, va explicar que farien una aposta decidida per electrificar els molls. En quin punt es troba aquesta qüestió?

—En el nostre pla d'inversions a quatre anys, hem doblat la partida destinada a l'electrificació dels molls, passant de 8 a 16 milions d'euros. Estem treballant amb l'enginyeria pública Ineco, que ens està acabant el projecte. Els molls que electrificarem en un primer moment són Balears, Cantàbria, Andalusia i Galícia. Començarem per Balears, perquè quan es va construir ja es va preparar per a la seva futura electrificació. Ara bé, cal instal·lar-hi cablejat i una maquinària, que triga més d'un any en fabricar-se. Estem en converses amb diverses companyies elèctriques perquè ens puguin proveir aquesta maquinària i, fins i tot, ens gestionin part dels serveis.

—Va explicar que impulsarien una comunitat energètica portuària. Han fet avenços?

—Hem apostat per reinventar APPORT, l'Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona. En el seu moment, APPORT havia estat molt important. Havia arribat a tenir més de 120 socis. Ara en té 79 i això és simptomàtic que el seu objecte social, que és la promoció del Port de Tarragona, estava perdent força. Per això, hem decidit donar-li un nou impuls i serà APPORT qui impulsi els projectes de descarbonització del Port, entre ells la creació de la comunitat energètica portuària. La setmana passada, el Consell d'Administració d'APPORT aprovava tirar endavant aquesta etapa facilitada pel Port. Reforçaran el seu equip humà, col·laboraran amb la Vall de l'Hidrogen de Catalunya i amb altres entitats per a promoure tots aquests projectes.

—Quin rol tindrà, aleshores, l'Autoritat Portuària en la creació d'aquesta comunitat?

—Participem de manera activa i proactiva dins de la comunitat per promoure que les empreses inverteixin. En aquest sentit, donarem exemple per a traccionar tota aquesta proposta i ja hem incorporat en el nostre Pla d'Empresa 4 milions d'euros més, que se sumen a unes ajudes d'1,6 milions d'euros de Puertos del Estado. Comptem amb un pla d'inversions a quatre anys vista que ens permetrà fer un desplegament de renovables de diferents tipus, amb l'objectiu primer de ser autosuficients i després de generar més energia de la que consumim per a aportar-la a la xarxa. Actualment, el Moll de Costa ja està generant el 80% de l'energia que consumeix. Però, cal tenir en compte que no estem parlant només dels nostres edificis, sinó que on gastem més és enl'enllumenat públic. Així mateix, també estem plantejant projectes com cobrir la campa de Bergé amb renovables. De fet, ja s'està parlant d'una inversió de 12 milions d'euros. L'objectiu és que les nostres inversions tinguin un efecte multiplicador i per cada milió d'euros que invertim, el sector privat n'inverteixi, com a mínim, tres vegades més.

—Parlava de renovables de diferents tipus, quines altres opcions s'estan plantejant?

—Estem en converses amb L'Energètica, l'empresa pública d'energia de Catalunya, per col·laborar en una implantació eòlica dimensionada i sostenible, que consistiria a instal·lar 10 molins de vent al final del dic de Llevant. Es tractaria d'un projecte eòlic raonable que estem estudiant. Fa quatre mesos que vam crear el grup de transició energètica del Port, on toquem tots els aspectes vinculats a la descarbonització, ja que són indestriables. Com a Port, hem d'estar preparats perquè ja s'està demostrant amb diverses directives europees que cada cop més augmentaran els impostos al CO2. Per tant, aquells Ports que estiguin més preparats, amb molls electrificats i renovables, seran més competitius a nivell fiscal. Descarbonitzar-nos és una qüestió de competitivitat econòmica també.

—Els preocupa els efectes que pot tenir la Llei d'impostos sobre les emissions portuàries de grans bucs que vol impulsar la Generalitat?

—De moment, està aturada. L'Estat l'ha impugnada perquè considera que va en contra de la lliure competència. Malgrat que entenc la Generalitat i estic d'acord amb les seves propostes, el cert és que una llei com aquesta s'apliqui als ports de Tarragona i Barcelona, però no al de Castelló o València ens resta competitivitat. Si finalment entra en vigor, hi haurà mercaderies que deixaran d'entrar per Tarragona, però la seva destinació continua sent la mateixa, el corredor de l'Ebre. Això suposaria que s'acabaria transportant amb camions en uns trajectes més llargs, cosa que encara suposaria més emissions de CO2. Ara bé, ja podem tenir clar que hi haurà impostos al CO2 i que penalitzaran molt. Per això, aquí estem fent els deures, per preparar-nos pel futur i ser més competitius.

—Un altre dels projectes que s'han impulsat en aquests sis mesos és la reordenació urbanística al voltant de l'APT i la creació del futur Parc del Port.

—És un projecte que està totalment vinculat a la idea de descarbonitzar el Port. No té massa sentit que parlem de tecnologia, innovació i grans projectes si no plantem més arbres i traiem cotxes. Actualment, els cotxes canibalitzen el 80% de l'espai públic. Vivint en un escenari d'emergència climàtica i toca intercanviar els rols i que els vianants guanyin espai. Seguint aquesta idea, va sorgir el projecte de reordenar tot l'espai al voltant de l'APT. Vam fer un concurs d'idees en el qual es van presentar 21 propostes, cosa que és un èxit. Vaig participar molt en l'elaboració del plec de condicions tècniques i administratives, per assegurar-me que traspués tots aquests valors i després me'n vaig mantenir al marge. Vam comptar amb un tribunal d'experts del més alt nivell, amb perfils diferents i paritat de gènere i han estat ells qui han escollit la proposta guanyadora.

—Amb quin calendari treballen?

—Ara estan redactant el projecte executiu i a l'octubre començaran les obres. Amb uns nou mesos tindrem un parc de tres hectàrees, que ens permet pacificar la zona i donar-li una utilitat, ja que actualment és un espai perdut. A banda de crear una gran zona verda i de reduir la presència de cotxes, amb els beneficis que comporta, el Parc del Port permetrà la connectivitat dels carrils bici. Quan estigui enllestit, es podrà anar en bicicleta, per carrils bici, des de Bonavista fins a Altafulla. La promoció de la bicicleta és un altre dels aspectes en els quals volem incidir.

—Com ho faran?

—Estem començant un pla pilot de mobilitat per als treballadors de l'Autoritat Portuària, amb l'objectiu d'estendre-ho posteriorment a la ciutadania. La nostra idea és oferir una petita remuneració als nostres treballadors que vinguin en bicicleta, ja que comporta beneficis socials i mediambientals. Estem treballant amb el Departament de Territori per a trobar la millor fórmula. De fet, d'aquí a poques setmanes jo ja començaré a venir a treballar en bicicleta. Habilitarem una zona per a bicicletes, de la mateixa manera que posarem més carregadors per a cotxes elèctrics. A més, estem estudiant la possibilitat de fer un aparcament dissuasiu darrere de la marina Port Tarraco i que connecti amb la resta d'espais del Port amb una línia pròpia de transport públic propulsat per hidrogen.

—Una de les actuacions paradigmàtiques en matèria de sostenibilitat és Cal·lípolis, l'Equilibri Sostenible. S'ha dit que és un projecte únic i pioner a escala mundial. En quin sentit?

—Té una sensibilitat ambiental impressionant. És una peça frontissa absolutament delicada, en la qual conflueixen el futur contradic de Ponent, la ZAL, els Prats s'Albinyana, on es farà la recuperació ambiental més important de Catalunya des de la restauració de l'estany d'Ivars, i els usos socials d'un pol turístic com és la Pineda. Procurem que sigui una infraestructura exemplar.

—En quin punt es troba ara el projecte del contradic?

—Es troba en fase d'avaluació ambiental. D'aquí a pocs mesos sabrem si ens atorguen els fons europeus CEF. Hem demanat 27 milions d'euros, que és la quantitat més gran demanada als fons CEF. Puertos del Estado té aquest projecte com a prioritari, justament perquè té molt ben treballats tots els valors de sostenibilitat, protecció mediambiental i cohesió social. Cal destacar que és una actuació de transició entreun port industrial, una zona natural i un pol turístic, que ens ofereix seguretat.

—En quin sentit?

—D'una banda, ens permet tancar el port, ja que un cop estigui acabat el Port tindrà una bocana de 450 metres. A més, hi ha una important inversió privada, en aquest cas de Repsol, que desmuntarà la monoboia i millorarà el pantalà, de manera que totes les operacions de descàrrega de cru es faran al pantalà.

—I pel que fa a la recuperació dels Prats d'Albinyana, en quina fase es troba?

—Estem treballant en el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca, que passa pel mig d'aquesta zona i l'hem hagut de desviar. A banda, estem enllestint uns tràmits pendents. Un cop estiguin superats, ja començarem amb els treballs de recuperació. De fet, el calendari ens marca que cal engegar aquestes obres abans de recepcionar la urbanització de la ZAL i del contradic. És una actuació prioritària.

—Mencionava la ZAL, com avancen els treballs?

—Tenim el vial perimetral acabat i estem pendents que es liciti el projecte de construcció de la rotonda de la C-31B, que és competència de la Generalitat, però finança el Port. Paral·lelament, estem a punt de començar la urbanització. Portem un petit retard en la valoració ambiental, perquè hi havia hagut discrepàncies sobre qui en tenia la competència, Generalitat o Estat. Estem fent tot el possible perquè ho accelerin i un cop superat aquest tràmit, es licitaran les obres.

—I la seva comercialització?

—Hi ha molt d'interès i estem buscant les implantacions que puguin aportar més valor, tant al territori, com al Port, a la vegada que siguin sostenibles. Tenim clar que una part de les activitats seran logístiques, però aportant valor afegit, aprofitant les sinergies que es poden crear amb les terminals de la Boella i de Guadalajara, però no ens tanquem a altres implantacions industrials que vagin alineades als valors del projecte. Estem treballant per trobar els millors partners.

—Quan es licitarà la segona fase de Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo?

—Ara tenim a sis empreses finalistes i en qüestió de setmanes el concurs quedarà tancat.

—Fa unes setmanes anunciaven que l'APT recuperava la concessió de la terminal de contenidors. Per què han fet aquest pas?

—En primer lloc, per una qüestió legal. La concessió va entrar en causa de caducitat per manca de compliment d'uns tràfics mínims. No podíem suportar més aquest incompliment. Vam oferir una pròrroga. Vam oferir un cop de mà a la concessionària buscant diferents navilieres que podien entrar en l'accionariat o, fins i tot, comprar la terminal. Però no va poder ser. Ens vam marcar com a data límit el 31 de març i arribats aquesta data, vam decidir anar a per totes, recuperar la concessió i fer un nou concurs, que compleixi els objectius de tràfic de contenidors que tenim al Port. Créixer en moviment de contenidors seria justament el segon motiu pel qual hem recuperat la terminal. Ara bé, tenint en compte els nous escenaris tan canviants, volem flexibilitat. Per això, hem decidit que l'objecte social del moll d'Andalusia no sigui només de moviment de contenidors, sinó que sigui multipropòsit, cosa que ens permetria acceptar càrrega general.

—Quines reaccions ha generat el concurs dins del sector del transport per contenidors?

—Els principals operadors saben que el Port de Tarragona té una conjuntura on conflueixen en el temps la finalització d'una sèrie d'infraestructures, com la ZAL i les terminals de Guadalajara i la Boella, que faran que el Port passi a un altre nivell. Tenim interessats i sabem que el concurs no quedarà desert.

—Uniran esforços amb el Port de Barcelona i CIMALSA per a impulsar un gran node logístic a Lleida ciutat, a la zona de Quatre Pilans. Per què?

—Aquest projecte va molt encarrilat amb la nostra aposta pel ferrocarril. Tenim una part molt important de clients al corredor Ebre-Henares. Justament per això vam entrar a formar part de l'accionariat de la terminal intermodal TIM Monzón. El Port de Barcelona té presència a Saragossa. Ara, veiem com és una qüestió absolutament estratègica tenir presència a Lleida. Fins fa uns anys, no es veia necessari, perquè es considerava que el camió era més eficient en el transport d'última milla, és a dir, els dels últims 100 quilòmetres. Però actualment veiem com el ferrocarril és el transport més sostenible. Ofereix uns avantatges increïbles i per això fem aquesta aposta a Quatre Pilans.

—El Port està registrant uns excel·lents tràfics en aquest principi d'any. Quines són les claus?

—Tenim un equip molt bo, unes infraestructures que funcionen i una ubicació estratègica clau. Ara bé, és cert que hi ha raons geopolítiques i raons climàtiques que expliquen part d'aquests bons resultats. Estem patint una sequera molt important. Sovint es diu que els ports són els regadius de la península, perquè són la porta d'entrada de totes aquelles collites que no es produeixen aquí. Enguany, es calcula que hi haurà entre quatre i cinc milions tones de collita de gra nacional, quan l'habitual és molt més. Bona part d'aquest gra que s'importarà, entrarà per Tarragona.

—S'han trobat solucions al conflicte de l'estiba?

—Estan al 80% de firmar un acord. Com a Port, des de la nostra posició de mediació, hem vist moments de desesperació i moments que semblava que l'acord era a tocar. Fa pocs dies tant representants dels estibadors com de l'empresa em van trucar per dir-me que estaven a punt de signar l'acord.

—Com es presenta la temporada de creuers?

—Molt bé. Les previsions mostren com ja s'estan recuperant les xifres precovid. A això, cal sumar-hi que les enquestes de satisfacció valoren molt positivament la destinació. El sector turístic del territori valora la desestacionalització que ofereix, ja que els mesos en els quals arriben més creuers són octubre i maig. També valoren que el tipus de creuers que ens visiten aporten valor afegit. El projecte de creuers té una dimensió totalment absorbible pel territori i les companyies que operen a Tarragona estan apostant per la descarbonització, la sostenibilitat i l'electrificació. Tot plegat, fa que sigui un projecte amb el qual em senti còmode.

—Han sumat un nou equipament cultural, l'Espai Mar. Quin serà el seu propòsit?

—Després de conèixer el Parc Subaquàtic, vaig tenir clar que ho havíem d'ensenyar a la ciutadania. El parc és un reservori de biodiversitat, i també promou l'esport i la cohesió social. Parlant amb la gent de la Societat d'Exploradors, que gestionen el parc, va sorgir la idea d'obrir l'Espai Mar. Hem rehabilitat un local al carrer del Mar i des d'aquest espai donarem a conèixer tota mena d'iniciatives relacionades amb l'economia blava. Es va inaugurar fa unes setmanes i fins diumenge s'hi pot veure la primera exposició, Secrets marins.

—Han organitzat unes jornades de portes obertes per aquest cap de setmana. Què es busca amb elles?

—Volem mostrar allò que realment som, d'on venim, cap on anem i la importància que té el Porten la cadena logística. Però no només això, volem posar en valor a totes les persones que treballen a l'Autoritat Portuària i al conjunt de la comunitat portuària. S'hi deixen la pell i creiem que la ciutadania ho ha de conèixer. Històricament, per raons òbvies de seguretat, els ports han estat llocs desconeguts. Ara bé, si no ho coneixes, no ho estimes. I si no ho estimes, no ho valores i no li dones la importància que realment té. Per això, hem decidit impulsar aquestes jornades.