«Cal gestionar la salut mental en el món empresarial»

Chema González té 32 anys. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Navarra, on també va realitzar el MIR. Va cursar l'especialitat de Neurologia a Barcelona, i tot seguit va fer una estada en un laboratori de Harvard a Boston (EUA), especialitzat en neuroimatge computacional. En tornar, va començar a treballar amb la Fundació Pasqual Maragall, amb la qual encara col·labora. En l'actualitat, és responsable de la Unitat de Demències de l'Hospital Joan XXII de Tarragona.

—Estàs especialitzat en les malalties neurodegeneratives, i en especial l'Alzheimer. D'on ve el teu interès?

—Un dels grans reptes de la medicina d'aquest segle és trobar tractaments per a aquest tipus d'enfermetats. Hem avançat molt en malalties infeccioses, així com amb els tractaments del càncer o amb les malalties cardiovasculars. Però les malalties neurodegeneratives se'ns resisteixen. A més, la població envelleix, i aquestes afeccions estan associades a la vellesa. Després, el camp que m'interessa més dins de la neurologia és la neurologia de la cognició, i el que ho toca més de prop és l'estudi de la demència, les malalties que afecten directament la cognició.

—On rau la dificultat per tractar aquest tipus de malalties?

—Hi ha dues coses. Primer, la complexitat de l'òrgan d'estudi. Estructuralment, el cervell és molt més complex que òrgans com el fetge o el cor. Probablement, és l'entitat d'estudi més difícil que té l'ésser humà. Després, el cervell presenta un altre problema, i és que té l'anomenada barrera hematoencefàlica, que el protegeix dels tòxics, però que també impedeix l'entrada de determinats fàrmacs. També és rellevant el fet que el desenvolupament d'aquest tipus de malalties és multifactorial, hi intervé la genètica, factors ambientals, estils de vida, tòxics, etc. Tot això sumat, fa que trobar tractaments per a les malalties neurodegenatives sigui molt difícil.

—Estem molt lluny de trobar-los?

—Més a prop del que sembla. Al novembre de l'any passat es va publicar a la revista New England, que és la millor publicació mèdica que hi ha, l'existència d'un fàrmac que redueix la progressió de l'Alzheimer en un 30%. Són resultats preliminars, però sembla que comencem a veure la llum, perquè és la primera vegada en la història que hi ha alguna cosa que frena l'avenç de l'Alzheimer de forma més o menys robusta. No sé si aquest serà el fàrmac o ho serà un cosí germà seu, però pot ser que en els pròxims anys, 5 o 10, hi hagi alguna cosa estandarditzada.

—Quin treball feu a la unitat que heu posat en marxa a Joan XXIII?

—Fins fa poc, l'assistència a les demències es feia al Pere Mata. Ara, hi ha un projecte regional per retornar aquesta assistència a cada hospital. A Tarragona hem muntat un equip que ofereix aquest servei i, a més, estem implantant tècniques avançades per millorar, tant en l'àmbit assistencial com de diagnòstic, per ser una unitat referencial.

—Com si tot això no fos poc, ets un Tiktoker amb més de mig milió de seguidors.

—Sí, em vaig adonar que hi ha un missatge genèric sobre salut que és general, encara que després personalitzis en cada pacient. Així que vaig pensar a explicar-ho de manera oberta. He anat publicant contingut que té a veure amb el cervell, però també sobre salut mental, perquè penso que som una societat bastant malalta, en aquest sentit. I, al capdavall, tota l'experiència humana passa pel cervell, des del fet més quotidià al més profund.

—En què se centrarà la xerrada que faràs aquest vespre?

—D'una banda, volia parlar de la importància de la comunicació. I després també sobre salut mental en el món empresarial, perquè és un lloc on es prioritzen molt l'eficiència i els resultats, i això és molt perillós. He tingut molts pacients amb un alt rendiment econòmic que no han sabut gestionar la salut mental de manera correcta. És important recordar a la gent que engega projectes que requereixen molt d'esforç que no ho ha de fer a costa d'ells mateixos. Molts empresaris no ho veuen venir: el nivell de l'aigua va pujant cada vegada més i, sense adonar-se'n, acaben ofegats.