Els professors de català de Tarragona es queixen del nivell dels llibres de secundària

Professors i sindicats de treballadors del sector educatiu a Tarragona es mostren «molests i preocupats» amb la situació que està vivint l'ensenyament de la llengua catalana als centres de secundària. Els nous llibres de batxillerat pel curs vinent, on es prioritza un contingut més pràctic a un de més conceptual, afirmen que «són una mostra més de la inèrcia que ha agafat el català als centres educatius, amb un nou currículum d'Educació que rebaixa les exigències lingüístiques als estudiants de secundària, i que per consegüent, fomenta la deixadesa del català i la pèrdua d'ús de la llengua».

Els sindicats, per la seva banda, afirmen que si la nova conselleria d'Educació no pren mesures per a canviar el model d'ensenyament, actuaran en conseqüència amb la convocació d'una nova jornada de vaga pel pròxim dimecres 6 de setembre, dia en què està previst que comenci el nou curs escolar 2023/24.

«Els llibres de català del curs vinent són una mostra més de les conseqüències que ens comporta el nou currículum educatiu imposat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Desmunta tot l'ensenyament que hi havia fins ara», diu Jordi Martí Font, professor de secundària a Tarragona. El nou currículum, aprovat el passat mes de setembre, dicta allò que s'ha d'ensenyar en matèria de llengua catalana a les classes de secundària, on actualment es tira cap a un contingut més pràctic.

El nou model d'ensenyament porta als professors a, per exemple, obviar l'anàlisi sintàctica, la memorització de conceptes, contextos històrics i literaris, i a prioritzar la identificació de certes característiques dels textos, com saber del que s'està parlant i exercicis de vocabulari bàsic, el qual segons Martí, «està matant la literatura, ja que els alumnes no saben res del context històric d'allò que estan llegint ni ubicar-ho en el temps per una millor comprensió».

De fet, el mateix Jordi Martí, va publicar a les xarxes socials algunes imatges amb pàgines dels nous llibres de batxillerat de català, on es podien veure exercicis molt bàsics com escriure el femení de noms com avi o poeta, canviar el gènere a mots com girafa o cavall, o elegir el pronom adequat en cada cas. Aquests exemples s'inclouen dins del nou currículum publicat per la Generalitat de Catalunya, que segons Martí «marca rebaixar els continguts perquè tothom pugui passar de curs i aconseguir així un èxit educatiu més alt».

Un fet que segons Martí, condueix a la privatització del sector, ja que rebaixar les exigències educatives «provoca que tenir una carrera universitària o un grau d'FP avui en dia s'hagi normalitzat, i que qui realment vulgui tenir un títol de qualitat i destacar per sobre de la resta, hagi de gastar-se milers d'euros per pagar un màster a una empresa privada», afegeix.

Privatització del sector

En aquesta línia, el delegat de la CGT d'Ensenyament al Camp de Tarragona, Jorge Fernàndez, expressa que la tendència cap a la privatització del sector porta a deixar-ho tot «en mans de les empreses» i explica la preocupació dels sindicats per la situació que està vivint la llengua catalana als centres educatius. «En l'àmbit social i educatiu, la llengua està patint un retrocés evident. La immersió lingüística està patint molts atacs, que dificulten que el català pugui ser una eina de cohesió social», diu Fernàndez.

En aquest sentit, des del sindicat tarragoní apunten al fet que el Govern de la Generalitat hauria de posar «més mitjans» per atendre el català correctament, com ara més professors als centres educatius, més aules d'acollida pels alumnes nouvinguts d'altres països, potenciar l'ús de les biblioteques per millorar la comprensió lectora, i disposar de més hores lectives. Aquesta falta de recursos i mitjans en l'escola catalana, duu al fet que «el món de la docència perdi atractiu, i faltin cada cop més professors», segons Fernàndez.

En aquest sentit, el delegat sindical afirma que «en els últims anys estem veient com hi ha una manca important de professors en llengua catalana», i que s'ha de recórrer a professors substituts que si bé han de passar uns exàmens per a poder exercir com a tal, «no tenen la mateixa preparació ni capacitat per dur a terme aquella feina de la manera més adient, el que ens porta a un nivell d'ensenyament per sota del que pertoca», afegeix.

Accions sindicals

La situació que viu actualment el món de la llengua catalana als centres educatius de secundària, porta als sindicats de treballadors, com la USTEC, a noves reivindicacions per exigir un canvi de rumb. «Estem negociant noves propostes amb la conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Si d'aquí a finals de mes no aconseguim tenir una resposta que ens satisfaci, ens plantejarem seriosament l'opció de convocar una jornada de vaga pel dimecres dia 6 de setembre, dia en què està previst que comenci el nou curs escolar 2023/24», desvela Iolanda Segura, portaveu del sindicat.