«El més important per a mi és que la feina feta no es llanci a la brossa»

— Últim dia com a alcalde. Com ha viscut aquests quatre anys representant la ciutat?

— Estic molt orgullós d'aquests quatre anys. Vaig entrar a ERC fa 23 anys. En aquell moment, era un partit que tenia un paper bastant testimonial, però la bona manera de fer ens va permetre arribar al govern. Han estat quatre anys convulsos, perquè han passat moltes coses que no passen normalment, com la pandèmia i l'increment de preus brutal arran de la guerra a Ucraïna, a banda d'un accident químic poc habitual per les seves dimensions. Hi ha gent que diu que he tingut mala sort, però penso que no ha estat mala sort, sinó que he tingut l'oportunitat d'estar al capdavant de la ciutat en moments molt complicats. El que s'ha de jutjar no és si hem tingut sort o no, sinó de quina manera hem afrontat els problemes. Crec que els hem afrontat bé.

— El context ha frenat projectes per a la ciutat que li hagués agradat tirar endavant?

— Abans era més senzill planificar a llarg termini, però ara vivim en un món que canvia en poques hores. La resiliència, la capacitat d'adaptar-te a les situacions, és molt més important que tenir un full de ruta, ja que difícilment el podràs mantenir. Hem patit una pandèmia, però també hem promogut una recuperació turística molt forta a base d'abocar il·lusió i de marxar fora a reunir-nos amb les revistes especialitzades de viatges a Madrid i Barcelona. Hem fet una feinada en situacions molt complicades, però no han variat els objectius estratègics: cohesió i sostenibilitat. La nostra línia de treball respon a aquestes dues premisses.

— Quan mira enrere, abans de ser alcalde, com veu que ha canviat la seva vida?

— La meva persona ha canviat molt poc. Sempre he dit que és una fase més de la meva vida. Té un principi, té un final. Durant molts anys he viscut sense ser alcalde i, també sense ser alcalde, espero viure molts anys més. Continuo anant de vacances amb els amics de tota la vida i continuo fent calçotades amb les mateixes persones que quan tenia quinze anys. Una vegada el meu net em va dir que era molt important ser alcalde. I li vaig dir: «No, el més important és que sigui avi teu». Ser alcalde és una situació que es produeix durant un temps, però ser el teu avi té molta més importància.

— Els seus nets presumien que el seu avi fos l'alcalde?

— Els hi feia gràcia. És molt curiós que a molts nens els hi faci gràcia la figura de l'alcalde. N'hi ha alguns que pel carrer m'han parat per saludar-me. És bonic.

— En general, la gent el deu reconèixer més pel carrer.

— Més que fa quatre anys, sí. La gent és molt afectuosa. I, fins i tot, gent que sé que no m'ha votat i que pensa diferent. Estic molt agraït.

— Un alcalde ho és les 24 hores del dia. Tants compromisos i activitats… Ho ha notat?

— Han estat quatre anys de compromisos, però hi hem posat passió. Nosaltres pensàvem en la ciutat tot el dia, i això inclou dissabtes i diumenges. I, quan acabes la teva jornada, repasses articles, mires les xarxes socials i, fins i tot, t'aixeques havent dormit tres hores perquè tens al cap un altre tema. I no ho dic com si fos un gran sacrifici, sinó com un gran privilegi. Ha estat una meravella estar quatre anys fent això. Una de les claus perquè tot surti bé és dedicar-hi molt d'esforç. Ja ho deia Pablo Picasso: «Si em ve la inspiració, millor que em trobi treballant».

— Recentment, ha anunciat que acompanyarà el grup municipal durant aquest estiu, però que després es retirarà de la política municipal. Per què ha pres aquesta decisió?

— Perdoni que sigui poc humil, però em considero una persona generosa. I generosa amb el que m'estimo: la meva família, la meva colla de castells, la meva ciutat… Per tant, crec que la millor opció per a la ciutat és que ERC recuperi l'Alcaldia d'aquí a quatre anys. Aleshores, totes les decisions que s'aniran prenent fins a aquell moment, serà precisament amb aquesta finalitat. Seria molt més còmode quedar-me a l'Ajuntament, aspirar a la Diputació de Tarragona, i guanyar més cèntims, però no vull estar allà quatre anys com una mena de gerro xinès. Vull que hi hagi un equip potent i fort, que ja hi és, per recuperar l'alcaldia. El projecte d'ERC és el millor per a Tarragona.

— Fins quan acompanyarà al grup municipal?

— En pocs mesos marxaré i serà un dia indeterminat entre l'estiu i la tardor.

— Més enllà de tenir un càrrec públic, continuarà vinculat a ERC?

— És molt difícil tallar la relació. Continuaré sent militant i participaré en la dinàmica del partit, però, ara mateix, no em vull comprometre tenint cap càrrec de responsabilitat. L'únic que vull és ajudar ERC a recuperar l'Alcaldia en quatre anys, i això vol dir treballar sense liderar el projecte.

— Aquesta és la primera vegada que ERC arriba l'Alcaldia de Tarragona. Com d'important és aquest fet per al partit?

— És important, sobretot, per a la ciutat, perquè nosaltres hem governat amb valors i descartant unes pràctiques que no ens agradaven. Penso que cap persona de la ciutat, per ser d'un determinat col·lectiu o entitat, hagi de sentir-se pitjor tractada que una altra. Hem estat molt equànimes i transparents i, a més, hem cregut molt en la participació. Un exemple és quan la Generalitat ens va presentar una proposta de tramvia que no té res a veure amb els interessos de la ciutat. Ho vam resoldre amb tres jornades de participació i, a partir d'aquí, van sorgir unes esmenes que vam presentar i que configuren un model que situa Tarragona en la posició que ha d'estar. També hem fet un procés participatiu a la Part Baixa per definir el seu futur i un altre per al POUM [Pla d'Ordenació Urbanística Municipal], que abans es feia a l'Ajuntament i a despatxos professionals. Ara es fa al carrer.

— Entenc que li sabrà greu veure com veuen la llum els projectes encetats durant aquest mandat amb vostè al marge.

— Tothom té amor propi i li sabria greu, però em sabria molt més greu que no s'executin. Col·laborarem amb tots aquells projectes que ja estan avançats i defensarem que cap es tiri enrere. Ens posem a disposició del nou govern per ajudar a tirar-los endavant. És frustrant que no puguis inaugurar la teva feina, però és molt més frustrant que la feina no hagi servit per a res. Per tant, ajudarem perquè Tarragona es transformi i quedi el llegat republicà d'aquests anys. Hem perdut unes eleccions, però tenim damunt de la taula molts elements de transformació que s'han d'executar. Si s'executen totes, em sentiré protagonista i molt orgullós. La distància permetrà valorar la gestió i se'ns recordarà com un bon govern.

— Vol dir que es necessita la perspectiva del temps?

— Sempre. Moltes vegades la immediatesa fa que un fet faci oblidar l'anterior. L'increment de preus, per exemple, potser ens ha fet oblidar la situació original de pandèmia. Molta gent té la sensació que va passar fa moltíssim temps, però no fa tant. Hi ha successos que passen molt de pressa i costa tenir bona perspectiva, però quan passen uns anys, la gent reflexiona amb més calma. Aquesta perspectiva definirà que ERC i els seus companys de govern van fer una transformació de Tarragona, que no van executar ells mateixos, però que va marcar el canvi.

— Parla dels socis de govern. Primer, ERC va estar acompanyada d'En Comú Podem i, després, de Junts i la CUP. Ha comentat altres vegades que lamenta que ECP hagués marxat. Què creu que hauria estat diferent si s'hagués quedat?

— Haguéssim tingut més força per evitar accions paralitzants. Vam estar un any sense pressupostos. Malgrat això, vam tirar endavant diferents projectes, però amb una feinada increïble. Hauríem pogut avançar més ràpidament en diferents aspectes amb un govern en majoria. S'ha de respectar la decisió de tothom, però, en general, aquest sector polític és molt exigent sempre amb l'esquerra i molt indulgent amb els socialistes.

— El sentit de la política és prioritzar els interessos de la ciutat per damunt dels propis. Creu que els partits treballen més per al benefici de la ciutadania que per al de si mateixos?

— Els partits són persones i les persones marquen dinàmiques. I les persones que pertanyen a un partit no sempre comparteixen el mateix perfil. Nosaltres sempre hem prioritzat la ciutat i, des del partit, sempre hem trobat tot el suport perquè fos així. Suposo que també té a veure la nostra manera de ser. ERC és bastant horitzontal i el tracte és força respectuós, mai imperatiu.

— Què sentirà quan li entregui demà la vara d'alcalde a Rubén Viñuales?

— Em sembla que no li he d'entregar jo personalment, tot i que diré una cosa que pot semblar una mica estranya: tinc ganes d'aquest Ple d'investidura i poder dur a terme aquest relleu de manera natural. M'agraden les litúrgies i fer tot com s'ha de fer. El protagonista no seré jo, però no per això estaré menys orgullós d'estar allà i fer aquest traspàs.

— De fet, Viñuales agraïa la seva predisposició a col·laborar en projectes de ciutat. Expressava que li honra marxar d'aquesta manera.

— Crec que soc una persona honrada, però el més important per a mi és que la feina feta durant quatre anys no es llanci a la brossa. Aquesta posició generosa ho és també perquè estem parlant d'inversions rellevants. I si podem tenir un POUM en les línies que plantejàvem, seria un gran èxit per a la ciutat i part del llegat republicà.

— Té algun pla de vida especial a partir de la tardor?

— No tinc cap pla pervers [riu]. La meva família em diu que no deixi la política del tot perquè saben que m'agrada molt, però jo els hi dic que necessito una mica de temps per respirar. Tinc ganes que arribi el dia de Sant Joan i posar-me la camisa de la Colla Jove i fer castells, cosa que no he fet mentre he estat alcalde. Tenia clar, quan vaig entrar, que era una altra etapa de la vida, i moltes vegades els polítics això no ho tenen clar. No has de tallar mai les arrels amb allò que estimes.

«L'abstenció no ha tingut res a veure amb la gestió en l'àmbit municipal»

— Han passat més de dues setmanes des de les eleccions. Com valora els resultats?

— No ens els esperàvem. Esperàvem una abstenció molt alta, però que la repercussió estigués més repartida. Resulta que no ha estat així, que s'han abstingut els nostres votants habituals per un tema que no té res a veure amb la gestió municipal. S'ha d'acceptar, però no ho prevèiem.

— Quina influència té l'independentisme en l'àmbit local?

— És complicat. Encara que hi hagi una abstenció del vot independentista a tants llocs a la vegada, suposo que tots els alcaldes no ho hauran fet tan malament, sinó que alguns ho hauran fet millor i altres pitjor. Hi ha un problema de fons, i és que, després de l'1 d'octubre, no s'ha sabut trobar un discurs compartit. Les solucions no són fàcils, però hem de buscar no culpabilitzar els altres. A Tarragona havíem generat un ambient de confiança els mesos anteriors al procés. Hem de recuperar la consideració mútua que els independentistes teníem els uns amb els altres.

— Què creu que li espera a l'independentisme en els pròxims anys?

— Mai es pot saber perquè els marcs polítics ara canvien molt de pressa. Partits que van néixer amb moltíssima força fa pocs anys estan pràcticament desapareguts, com Ciutadans. I Podem sembla que té dificultats. Desitjo que l'independentisme es reforci i que sigui cada vegada més inclusiu i aparti qualsevol qüestió xenòfoba.

— Aquesta inestabilitat en l'àmbit polític ha comportat que Vox passi de tenir zero consellers a l'Ajuntament a tenir-ne tres. Com valora la seva irrupció?

— Amb el desig que aquesta mateixa situació d'inestabilitat se'ls emporti aviat.