«Ser a la Diputació de Tarragona encaixa amb la nostra voluntat de liderar el territori»

— Com està vivint els seus primers dies com a alcalde?

— Només han passat pocs dies, però han estat 14 hores diàries de treball. Són intensos, però també emocionants. Afronto aquest repte amb un sentiment de responsabilitat molt gran perquè hi ha moltes coses a arreglar. Soc el primer servidor públic.

— El seu anunci sobre les mesures per acabar amb les inundacions de la Part Baixa ha generat discrepàncies amb ERC, que assegurava que l'anterior govern va tenir voluntat política per posar remei a aquest problema històric.

— Respecto molt el conseller Jordi Fortuny, però discrepo de les seves paraules. Aquest projecte el vam presentar molt abans de les eleccions municipals als veïns, perquè cal recordar que formàvem part d'Ematsa. Pocs dies després de la reunió, el senyor Fortuny va dir que aquest projecte ni existia ni es podia fer. I ara diu que és seu. Nosaltres el que volem és que es faci, res més. Les medalles no m'importen.

— Això fa encara més impossible un pacte amb Esquerra?

— Veig molt difícil que entrin al govern. Espero que ERC, amb el seu nou líder, quan marxi Pau Ricomà, sigui un equip raonable i, com van dir, facin una oposició responsable i constructiva. Desitgem que pensin en la ciutat. Si ho fan, estic segur que votaran a favor de les nostres mesures, que són molt positives per a la ciutat.

— Una vegada firmats els seus dos primers decrets, quines seran les següents mesures a implementar?

— Estem preparant accions concretes, per als cent primers dies, per a cadascuna de les àrees. Han de marcar el full de ruta, així com el pla estratègic per als pròxims 4 anys, que presentarem en les pròximes setmanes. És bo perquè la ciutadania conegui quin és el nostre model de govern.

— Entre aquestes accions s'hi troba el 'Pam a Pam'?

— Sí. En els pròxims dies convocarem totes les empreses adjudicatàries i els diferents organismes de l'Ajuntament que fan tasques a la via pública, com ara de neteja, seguretat o jardineria, per coordinar-nos i posar-lo en marxa el més aviat possible.

— En la campanya també va prometre la gratuïtat del bus.

— L'aportació de l'Ajuntament a l'EMT és d'uns 15 milions d'euros i cal buscar millores en l'eficiència. Amb l'actuació de l'intercanviador de Battestini, que es preveu que finalitzi abans del desembre del 2025, començarem a millorar les freqüències i l'estalvi energètic, per després poder fer realitat la gratuïtat de l'autobús.

— Estarà al capdavant de l'àrea de Seguretat. Quins objectius es marca aquest mandat?

— Fer millores en recursos materials, com el tema de les càmeres personals. També fer millores en l'àrea recursos humans, amb la incorporació de 29 agents nous, que l'exconsellera Cristina Guzmán va deixar molt encaminat. Li ho agraeixo molt. També tenim pendent la instal·lació de les càmeres de videovigilància i la galeria de tir, per poder ser una policia moderna i autònoma.

— Continuarà endavant amb la comissaria de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana projectada a la plaça Imperial Tàrraco?

— És un projecte que valorem positivament, però que hem d'estudiar amb profunditat. Vam comentar amb el conseller d'Interior de la Generalitat, Ignasi Elena, aquest tema i va mostrar el seu compromís de portar tants Mossos d'Esquadra com policies locals aportéssim nosaltres.

— Quins són els principals reptes que ha d'afrontar Tarragona els pròxims quatre anys?

— La gent sempre ens demana que arreglem la via pública. També hi ha altres reptes molt importants com la transició energètica. Per a nosaltres és molt important, per això volem arribar, com a mínim, a un 30% de generació d'energia i d'autoconsum. També hi ha altres aspectes de model de ciutat, com el barri tecnològic o la planificació de les connexions ferroviàries i la mobilitat.

— En aquest mandat, l'acompanyaran de ben a prop, José Luis Calderón i Pau Pérez. Per què ha apostat per ells?

— Pau Pérez ha portat durant 12 anys les àrees d'Hisenda, Recursos Humans i Contractació de l'Ajuntament. Quin millor conseller per aquest primer mandat que ell, si té tota l'administració al cap. Pel que fa a Calderón, és una persona metòdica, sistemàtica i honrada, amb molts coneixements jurídics. Hi confio plenament.

— D'altra banda, anunciava la creació d'un sistema gerencial.

— Fins ara, hi havia gerents per a algunes de les empreses municipals. El que volem són 3 macrogerències: Serveis Generals, Urbanisme i Promoció Econòmica. Ens han d'ajudar als polítics i tècnics a planificar molt millor l'administració local.

— El gerent d'Urbanisme ajudarà en l'elaboració del POUM?

— Sí, tot i que ens estem plantejant que hi hagi un director específic del POUM. El 2025 s'acaben les normes subsidiàries de la Generalitat. Tornaríem al planejament urbanístic del 1995, amb les inseguretats que això pot implicar jurídicament. Si no hi arribem, intentarem veure si la Generalitat ens prorroga, com ha passat a altres ajuntaments, les normes subsidiàries.

— Quines són les passes que voleu seguir per desencallar-lo i aprovar-lo aquest mandat?

— El procés ja el va iniciar l'anterior govern i continuarem treballant. Hem valorat si l'hem de començar de nou, però seria un problema seriós perquè ens faria endarrerir molt el projecte. Però el que volem és que tingui la nostra empremta, per això ens va votar la gent. En campanya, vam anar de manera molt clara amb el model de ciutat que volem implementar. Volem dur a terme els plans de millora urbana com el PMU-14 o el PMU-34. També acabar el PP-10, que es pugui començar a construir de veritat i es faci habitatge públic. En aquest sentit, optem a prop de 40 milions d'euros de fons europeus, que espero que siguin concedits.

— Manté la seva idea de créixer per Terres Cavades? — És clar.

— I pel que fa a Mas d'en Sorder, què es vol fer?

— És una situació diferent. Era un pla que, quan encara estava en vigor el POUM, els consellers Xavier Puig i Pau Ricomà van aturar. Les promotores van demandar l'Ajuntament i ens reclamen gairebé 8 milions d'euros. Si acaben tenint raó, pot provocar-nos un problema molt seriós. L'anterior govern tenia un pla que podien executar perfectament en el seu moment. Ara, hem de trobar una solució.

— L'altre gran tema a desencallar és el contracte de la brossa.

— Ja hi estem treballant. Cal pensar que, si avui l'adjudiquéssim, la nova contracta començaria a funcionar en un any i mig. Imagineu de quins terminis estem parlant. El que volem fer és revisar moltes de les obligacions i prescripcions tècniques que no el fan viable econòmicament per a les empreses. Crec que una molt clara és l'exigència que els camions hagin de ser d'hidrogen. És una tecnologia que serà molt positiva, però que, actualment, és embrionària i poc competitiva. I, sempre ho diré, s'ha de garantir l'escrupolós respecte als treballadors de la gestió urbana de les escombraries.

— Pel que fa a la proposta de la Rambla de Mar, es veu optimista de cara aconseguir la cessió del terreny ferroviari d'Adif?

— Soc molt optimista en general. Vaig parlar amb el secretari general fa no massa i ja he sol·licitat una reunió amb la presidenta d'Adif. També tinc un projecte redactat, amb el qual guanyem quatre metres i mig.

— En aquest projecte es contemplen alternatives al traçat del tramvia? Ja que aquestes havien de passar per on es vol construir la Rambla de Mar.

— No. Tot i que, tenint en compte que Rambla de Mar serà molt més àmplia, el tramvia podria passar per allà. També és cert que tinc pendent parlar amb el departament d'enginyeria per tal de buscar altres opcions. A més, un cop tinguem la Rambla de Mar, volem fer d'un únic carril el carrer Reial, augmentant voreres. També podria passar per allà.

— En quin estat s'ha trobat l'Ajuntament de Tarragona, econòmicament parlant?

— Tenim un seriós problema en la despesa corrent. Ens hem trobat una tensió de tresoreria molt elevada i alguna sorpresa, per desgràcia, no massa edificant. Estem treballant per tal de solucionar-ho i esperem la col·laboració resta de grups, sobretot quan ha estat una herència poc gratificant.

— Quins són els problemes que s'han trobat?

— Sobretot són problemes de corrent en l'Empresa Municipal de Transports. Segons ens consta, l'anterior equip de govern ja estava avisat, i ara ens toca a nosaltres posar-hi remei. Hem demanat un informe a la gerència d'EMT per tal d'elaborar un pla de viabilitat, i en això estem.

— Va destacar, però, que tenen capacitat inversora.

— A nivell d'inversions, no estem malament. Julio Bondia, el funcionari que s'encarrega del tema dels fons europeus, i el seu equip han fet una bona feina per tal de tenir inversions subvencionades amb Next Generation.

— El seu nom és el que més sona per ocupar la vicepresidència primera de la Diputació de Tarragona.

— De moment, no hi ha res confirmat. Primer, cal votar pels companys electes. És cert que he rebut la confiança verbal de molts companys i ser a la Diputació com a vicepresident podria encaixar amb la nostra voluntat de liderar el territori des de Tarragona. Volem coordinar, amb un paraigua administratiu com és la Diputació, totes les fites que hem d'assolir com a província. Així, compliré el que vam dir en campanya, que no només seré l'alcalde de Tarragona, sinó que treballarem perquè la ciutat lideri l'àrea metropolitana d'una manera gens privativa i egoista, sinó de forma positiva i solidària amb la resta de municipis.

— Com beneficiaria la ciutat que vostè pugui acabar sent vicepresident a la Diputació?

— Es podrien prioritzar projectes a la ciutat com el hub cultural del Preventori de la Savinosa, que és com la joia de la corona. A més, m'agradaria que, des de l'ens provincial, es facin accions que es fan a altres diputacions i que, històricament, no s'han fet a Tarragona, la qual cosa considero una errada. Com ara, un pla de millora dels polígons industrials. La Diputació també es podria fer càrrec d'algunes coses a les quals l'Ajuntament no pot arribar.

— La Generalitat també té alguns projectes pendents a la ciutat. Ha concertat ja una cita amb Pere Aragonès?

— Poc després de les municipals ens vam trobar al Parlament i em va felicitar. Li vaig dir que li demanaria una reunió i em va dir que no calia perquè ell ja tenia en ment convocar-nos als alcaldes i alcaldesses de les ciutats importants, entenc que per població. De moment, estem a l'espera.

— Entre aquests projectes hi ha el de l'alberg juvenil a la Ciutat de Repòs. Vostè es va comprometre a frenar-lo, continua amb aquesta idea?

— Sí. El que volen els veïns és que hi hagi turisme familiar i equipaments per als veïns, com un centre cívic. Si hi ha una cosa diferent d'això, em tindran com a ferma oposició.

— No creu que sigui una bona idea fer-hi un alberg juvenil?

— El problema no és l'alberg juvenil. Dubto que un equipament d'aquesta mena, a altres parts de Catalunya, es volgués utilitzar per construir-hi un alberg juvenil. Ho dubto, amb coneixement de causa. Ningú ha donat el projecte per escrit als veïns perquè no existeix, l'estan redactant. Ara és moment que deixin participar tant l'Ajuntament com els veïns més afectats. Crec que és lògic, sobretot quan és un equipament que ells han deixat sense ús durant molts anys.

«Crec que la pugna entre el PSOE i el PP per les generals no afectarà a nivell local»

— Durant els darrers dies ha destacat la bona sintonia amb la resta de formacions polítiques. Durant les reunions que va mantenir amb ells, es va arribar a parlar de possibles pactes de govern?

— La veritat és que no, però és cert que hi ha partits que tenen moltes ganes de col·laborar. Sempre penso que ser generós és un bon negoci en política. Som conscients que ens caldrà l'ajuda de tothom i estic obert a parlar de qualsevol tema amb l'oposició.

— Els resultats de les eleccions generals poden ajudar a tancar un pacte?

— Potser a altres municipis pot perjudicar o ajudar. A Tarragona, crec que som més aliens a les estatals. Crec que la pugna entre el PSOE i el Partit Popular per les eleccions generals no afectarà a nivell local. La relació amb Maria Mercè Martorell sempre ha estat cordial. En tot moment ha sigut una persona agradable i ha volgut estendre la mà. Espero que continuï així, independentment dels resultats a les generals.

— Ha deixat clar que no vol tenir cap relació amb Vox. El fet que el Partit Popular hagi arribat a acords amb la formació d'ultradreta en diversos indrets de l'Estat, pot fer descartar un possible pacte de govern amb el PP?

— Crec que s'estan equivocant, i molt, fent pactes de govern amb Vox. Un partit com el PP, ha de tenir altesa de mires. No entenc que puguin pactar amb Vox, que nega temes com la violència masclista o el canvi climàtic. A més són antieuropeistes, quan el PP és un dels fundadors de la UE. Espero i desitjo que el Partit Popular es replantegi tot això.

— Llavors, no descarta arribar a consensos amb el Partit Popular?

— Si el PP vol ajudar, haurà d'ajudar a un govern socialista, mai a un on estigui Vox.