«Volem reenganxar la gent i recuperar la il·lusió pel bàsquet a Tarragona»

— El 3 de juliol finalitza el termini perquè la LEB Plata sigui una realitat.

— Hem treballat molt per aconseguir-ho, primer sobre la pista i, després, trucant portes. Som molt positius en aquest aspecte.

— Ha sigut més fàcil o més difícil aquesta feina des que va començar al càrrec?

— La feina com a presidenta sempre ha estat dura. És veritat que l'eufòria generada per l'ascens va fer que tot l'entorn sigui molt més receptiu, però no significa que sigui més fàcil. Una cosa és l'aval i la inscripció de l'equip, però després ve tota la resta de la temporada. Això no para, amb la LEB Plata augmenten les despeses en desplaçament també. No és el mateix jugar a EBA que a Plata, així que continuarem necessitant el suport de Tarragona, de les entitats i dels socis.

— Després de l'anunci de Noé Monroy a la banqueta, el primer pas eren les renovacions. Com avança el tema?

— Seguim, treballant. De moment hem parlat amb el bloc i, en els pròxims dies, després de la inscripció, podrem anar anunciant algunes renovacions i fitxatges. També treballem pas a pas en aquest aspecte i qui formi part de l'equip la pròxima campanya estarà compromès amb les exigències de la categoria, com la d'entrenar matí i tarda.

— L'equip tornarà a jugar al Serrallo.

— Sí, és casa nostra i on la gent podrà viure el bàsquet a peu de pista. De moment, no contemplem una altra opció, tot i que no tanquem la porta al Palau d'Esports en un futur.

— Una de les seves intencions quan va assumir la presidència era potenciar l'equip femení.

— Estem treballant per formar un equip competitiu. Després de l'experiència de l'ascens del masculí sènior, també volem que el femení, a poc a poc, vagi pujant de categories. Hi haurà novetats i hi haurà un canvi d'entrenador que s'anunciarà en pocs dies.

— La campanya de socis ja ha començat. Quin és el vostre objectiu?

— Ara hi ha un degoteig constant, però el procés s'accelerarà al setembre i l'octubre, que és quan comença la competició. Anem a poc a poc, però ens agradaria arribar a la xifra de 1.500 socis. Hem de continuar treballant com fem ara amb aquest equip quilòmetre zero, perquè volem recuperar la il·lusió pel bàsquet a Tarragona i reenganxar la gent.

— A nivell personal, què significa ser presidenta del CBT?

— És una satisfacció molt gran i és molt gratificant veure com es veuen els resultats després de la feina feta. És un orgull molt gran per a mi ser en un club de 45 anys d'història i, mentre sigui presidenta, la meva dedicació serà al 100% a l'entitat. D'altra banda, també implica un esforç gran perquè tinc una altra feina que d'atendre i sempre acabes sacrificant temps de la família.

— Després de tot el que ha viscut, té clar continuar al càrrec?

— Estic il·lusionada per com ha anat tota la temporada, però, de moment, continuar és una cosa que m'estic plantejant. Queda molt fins a les eleccions del setembre, així que tinc temps per reflexionar.