Descobreixen noves funcions del succinat com a biomarcador per diagnosticar la malaltia del fetge

Un estudi liderat des de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona ha permès identificar el succinat com a nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar-ne el seu diagnòstic. A més, aquest estudi descobreix una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de leș cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l'acumulació de lípids a les fases inicials de la malaltia. L'estudi s'hapublicat a la prestigiosa revista científica Metabolism.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta el 25% de la població. En els casos més greus pot derivar en una cirrosi i pot implicar un major risc de càncer. S'ha convertit en una de les principals causes de transplantament hepàtic. El grup DIAMET de l'IISPVtreballa en aquest camp des de fa temps.

L'estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de patir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques (com l'obesitat) o valors anormals relacionats amb la glucosa, els enzims hepàtics i els lípids. Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d'aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras. A més a més, s'ha observat que el succinat té un potencial similar a altres biomarcadors no invasius per a la predicció i confirmació del diagnòstic d'aquesta patologia. La inclusió d'aquest paràmetre a la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s'utilitza quan hi ha dubtes sobre la evolució de la patologia.

D'altra banda, s'ha descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, juga un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, sinó també en etapes més inicials. S'ha demostrat per primera vegada que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l'acumulació de greix al fetge. Aquest efecte protector és fonamental a les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades.

La troballano només contribueix a un diagnòstic més efectiu de lamalaltia del fetge gras no alcohòlic, sinó que també obrirà noves vies per al desenvolupament de fàrmacs destinats al seu tractament (fins ara inexistents).

Les investigadores de l'estudi Victòria Ceperuelo Mallafré i Anna Marsal Beltran assenyalen la importància d'avançar en el coneixement dels processos moleculars que determinen la progressió de la malaltia i poder així desenvolupar fàrmacs dirigits a cèl·lules específiques.

Aquest estudi s'ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals universitaris Joan XXIII i Sant Joan de Reus, de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, del Grup de Recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l'Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca, a Murcia.