La creació de magatzems de CO2 a la petroquímica, un dels reptes per descarbonitzar la indústria

La instal·lació de magatzems de diòxid de carboni (CO2) a prop de la indústria química és un dels reptes per assolir la descarbonització industrial de Catalunya.

Així, ho ha assegurat el director de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), Emilio Palomares, en una jornada organitzada aquest dilluns a Tarragona. «El repte és trobar una tecnologia, material o catalitzador que faci de forma econòmicament viable i possible la captura de CO2; haurem de buscar llocs per emmagatzemar-lo fins que els investigadors puguin transformar-lo en molècules de valor afegit», ha dit Palomares. Els experts també han reclamat més inversió publicoprivada i la flexibilització dels processos administratius per implementar i accelerar proves pilots. Palomares ha afirmat que els magatzems de CO2 no es poden instal·lar a 3.000 quilòmetres de la indústria petroquímica, sinó que s'haurien de crear en una zona propera perquè el sector no perdi competitivitat: «Hi ha una pressió social molt important per culpa de projectes, com el Castor, que no es van dur a terme de forma correcta, i a la llarga si no podem emmagatzemar CO2 de forma ràpida perdrem l'avantatge competitiu». A més, ha explicat que el diòxid de carboni és «més inert» i «molt més segur emmagatzemar-lo que el gas natural o l'hidrogen».

L'expert ha explicat que els tècnics del Ministeri ja tenen identificats els llocs on es podrien ubicar aquests magatzems i que països com Noruega, Holanda o la Xina ja els desenvolupen.» Tindran el que considero el petroli del futur», ha opinat. A tall d'exemple, ha detallat que les bosses de sang dels hospitals estan fetes de polímers que es fan a partir d'etilè i propilè. «El CO2 és una molècula de partida que perfectament es podria convertir en aquestes bosses de sang», ha afegit. Així mateix, Palomares ha subratllat que és necessari «fer els deures» per evitar l'augment de la temperatura global i per revertir els efectes del canvi climàtic.

Comparteix parer, la directora de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), Maria Mas, que considera que l'emmagatzematge de CO2 és «una necessitat de país». Asseveraque la indústria química s'han d'alinear amb el Govern per fer-ho una realitat i ha detallat que ja hi ha «estudis rigorosos» fets a Europa que identifiquen les possibles ubicacions d'aquests magatzems. «Hem de fer una planificació i mirar cap endinsperquè sigui viable, la ciutadania ha de tenir confiança perquè estem fent una feina ben feta», ha destacat.

Alhora, Mas ha subratllat que fa deu anys que les empreses químiques treballen en programes de reducció de consums, els quals «bàsicament» suposen millores d'eficiència energètica, com son els intercanvis de corrents, les millores d'aïllament o de forns, l'ús de noves tecnologies o l'hidrogen renovable. «Des de fa uns anys, tenim un nou projecte per arribar al 40% de recirculació d'aigua, també necessitem emmagatzemar el CO2 el més a prop possible de casa nostra perquè serà clau a l'hora de competir en un mercat que és global», ha sostingut.

Actuacions insuficients

Per la seva banda, el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Pallarès, ha asseverat que des de fa anys les empreses treballen per reduir el consum d'energia, que representa el 25% de les emissions de CO2. «Per tant, la reducció de les emissions ja és directament una reducció del diòxid de carboni, però a part d'aquest element, fa falta l'hidrogen, que és un 10%, així com que la indústria, que és altament consumidora d'energia, redueixi aquests consums», ha afirmat. També ha manifestat que és necessari que la resta de sectors econòmics – com per exemple l'agricultura o el del transport- redueixi el percentatge d'emissions. «Malauradament, cadascun d'aquests sectors l'està reduint, però no al ritme que es necessitaria», ha lamentat.

El director corporatiu d'Eurecat, Javier López, també ha afirmat que s'ha fet «molta feina», però que encara és «insuficient». Per això, ha reclamat que s'accelerin els projectes i iniciatives que permetin revertir la petjada de carboni. «La descarbonització no depèn d'una única tecnologia, sinó que s'ha d'avançar des de l'electrificació, l'ús de noves energies renovables, buscar nous usos pel CO2, tot, de forma simultània», ha apuntat l'expert. López ha recordat que s'hadestinat una partida pressupostària de 5 milions d'euros per posar en marxa les primeres plantes pilot de pre escalat industrials que permetin a les indústries desenvolupar solucions.

Per tot plegat, els investigadors i empresaris han reclamat més inversions públiques. «Evidentment, necessitem més suport, des de la reducció dels temps que necessitem per obtenir llicencies i l'econòmic perquè si competim amb altres països on s'estan subvencionant determinades coses amb les quals hem de competir, si no estem a l'altura, ens quedarem fora», ha resumit Mas.

La URV, l'Eurecat, l'ICIQ i l'AEQT han organitzat aquest dilluns la conferència amb el lema 'Descarbonització Industrial: una prioritat per Catalunya', que ha aplegat experts i responsables del teixit empresarial. Tots ells han debatut sobre els reptes de futur perreduir la petjada de carboni prevista per a l'any 2030.