El jutge confirma que no hi havia causa major en l'ERTO d'Iqoxe per l'explosió

El Jutjat Social número 22 de Barcelona ha desestimat la demanda d'Iqoxe contra la resolució del Departament de Treball que denegava la causa de força major a l'ERTO presentat per l'empresa arran de l'explosió del gener del 2020. Al text, al qual ha tingut accés l'ACN, el jutge no combrega amb la postura de la firma segons la qual l'accident era inevitable. La sentència determina, a partir dels informes que s'han fet sobre el sinistre, que almenys hi ha dos paràmetres que van tenir un paper en l'explosió, una variació en les quantitats dels materials implicats en el procés productiu protagonista de la deflagració i una interrupció sobtada d'un altre dels elements utilitzats. Tots dos paràmetres, afirma la sentència, eren controlables.

El sindicat CCOO ha celebrat que la sentència també opini que l'accident no era inevitable. A parer de la formació, la raó del sinistre es troba en «l'avarícia de la companyia» i en un «cúmul d'incompliments en matèria de seguretat, de vulneració dels drets laborals i de la modificació imprudent» de la fórmula per fabricar el producte en el procés que va comportar l'explosió.

Tot plegat arrenca el 13 de febrer del 2020, quan Iqoxe va presentar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per causa de força major per als centres de la Canonja i el Prat de Llobregat, arran de l'explosió del 14 de gener a la planta de producció de derivats d'òxid d'etilè.

El 19 de febrer, la Direcció General de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral va resoldre no constatada la força major, una resolució contestada per l'empresa en un recurs que no va prosperar. Posteriorment, la Inspecció del Treball també es va pronunciar en sentit desfavorable.

En aquest context, Iqoxe va presentar la demanda que ara també s'ha desestimat. Entre d'altres, l'empresa hi aportava un dictamen de seguretat favorable emès un mes abans de l'explosió, i amb aquests elements atribuïa el sinistre a una causa «absolutament imprevisible», al·ludint a la teoria dels anomenats 'cignes negres'.

Treball va considerar que aquesta teoria de la imprevisibilitat no era suficient per atorgar l'ERTO per causa major, i ara la sentència del jutjat del social número 22 de Barcelona es decanta també per aquesta via. «Amb la simple al·legació de la teoria del 'cigne negre' es considera raonable la resolució de l'autoritat laboral denegant la constatació de l'existència de força major», afirma el jutge.

Tres anys després de l'explosió, ara hi ha diversos informes a l'entorn de l'accident que, segons el magistrat, coincideixen en «almenys dues incidències que determinen que el dia de l'explosió no va succeir tot com calia»: que el volum del lot utilitzat en un dels processos de producció era «aproximadament un 20% més petit que els lots produïts anteriorment» i que hi va haver una interrupció per causa desconeguda de l'aportació d'òxid d'etilè en el procés en què hi havia implicat aquest lot menor.

«Els dos extrems són imputables a l'empresa, sense que càpiga excloure la seva responsabilitat per força major, ja que aquests extrems estaven sota el seu àmbit de control», subratlla el text de la sentència.

Per tot plegat, el jutge manifesta que «cal descartar l'existència de força major pretesa, amb desestimació de la demanda».