«L'objectiu de la nova junta és acabar el projecte dels Nanos Vells petits»

— Quan va entrar a la colla i per quina raó?

— Entro a l'agrupació l'any 1988, perquè m'interessava aquest món. Sent tarragoní i havent vist, durant molts anys, els nanos passejar per la ciutat, era una cosa que m'il·lusionava. Vaig entrar de la mà del meu bon amic Pep Ballesteros.

— Com recorda el primer cop que va portar un nano?

— Segurament, va ser una Santa Tecla, vaig viure una experiència controvertida. El primer cop que et poses dins d'una d'aquestes figures màgiques no entens res, però sents que formes part de l'essència del Seguici quan dones la mà a la gent. Alhora, però, va ser controvertit perquè portàvem les figures antigues, que pesaven molt més que les noves i eren incòmodes de dur. De fet, fins i tot algun company acabava les sortides amb ferides provocades per l'estructura interior del nano, que era de ferro. Malgrat tot, igualment valia molt la pena l'experiència que vivies.

— L'any 1993 va començar com a cap de colla dels Nanos Vells. Com li va arribar aquesta oportunitat i com recordeu l'experiència del primer cop?

— Començo a ser cap de colla poc després del canvi de junta de l'any 1992, quan agafa la presidència Jaume Sendra. El seu segon any m'ofereix la possibilitat de fer aquesta tasca. Ni m'ho vaig pensar, ho trobava una proposta molt interessant i il·lusionant. Pel que fa al primer cop, al principi, vaig haver de fer uns quants canvis. Vaig aportar noves idees a l'agrupació, intentant donar-li un altre aire. A partir d'aquí, vaig començar a fer la feina que em pertocava: buscar els portadors, distribuir cada nano i, a les sortides, posar una mica d'ordre a la colla.

— Com ha canviat la tasca de cap de colla dels nanos del 1993 al 2023?

— No ha canviat tant, perquè la feina, com a tal, és la mateixa: com aconseguir trobar la gent, organitzar els portadors per alçades, etc. El moment que va ser important, va ser quan va començar a venir més gent. Hi va haver una època, on els 13 portadors del dia 23 de setembre al matí eren els mateixos que els de la tarda, el cansament i desgast era molt major. De sobte, van arribar noves cares a la colla i ja vam començar a no repetir gent a les diferents sortides.

Un altre moment que va marcar un abans i un després a l'agrupació va ser el canvi a les rèpliques dels nanos. Es va haver de canviar part de l'organització, perquè aquests pesaven molt menys i eren molt més còmodes i fàcils de portar. Sobretot, es notava molt al Seguici del 22 de setembre, on els Nanos Vells no podem parar per treure'ns el cap; amb els antics era molt feixuc, ara, amb les rèpliques es fa més suportable.

— Què ha significat per vostè i el vostre dia a dia el ser cap de colla durant trenta anys?

— Pel que fa al dia a dia res, perquè la nostra agrupació s'activa només per festes. Un parell de mesos abans de Sant Magí ens comencem a mobilitzar, a entrar en la dinàmica, fer trucades, repartir la gent, organitzar les graelles amb baixes a última hora per lesions, etc. Es crea una certa acceleració. No és com les colles castelleres, que tenen més continuïtat, és diferent. Malgrat tot, sent cap de colla no deixes de tenir els nanos al cap durant tot l'any.

— D'entre tots els records que ha viscut estant sota el cap, amb quin us quedeu?

— És complicat, dins el cap tens molts records. Tens una mirada amagada des de dins, veus d'una manera molt discreta la cara de la canalla. Aquells que tenen por, que no s'atreveixen a donar la mà i s'amaguen darrere els seus pares; però també els atrevits, que et donen la mà sense vergonya i amb fascinació. Dins el nano s'acaba generant un collage de moments preciosos. Pel que fa a un record concret, malgrat que m'he posat la majoria dels nanos que em permet la meva alçada, em sento molt meu l'andalusa. El fet de poder estar sota aquest cap, donant la mà a les meves dues filles, que en aquell moment encara eren bebés, és un record màgic que mai oblidaré.

— Un dels projectes de l'agrupació són els Nanos Vells Petits, com està avançant?

— En aquest moment, l'aventura primordial de l'agrupació és l'objectiu de fer continuïtat a la feina feta per l'anterior junta: acabar les rèpliques dels Nanos Vells petits. Fa bastants anys que treballem en aquest projecte. L'antiga junta va enllestir entre 3 i 5 caps. Ara, la nova junta, amb l'ajuda de l'Ajuntament de la ciutat, que sabem del cert que està molt compromesa amb el projecte, s'han d'acabar de fer els 8 nanos que queden per poder arribar a sortir al Seguici Popular petit. La gran dificultat d'aquest projecte, a diferència de la resta d'elements del seguici, és que són tretze figures. A més, és evident que han de ser caps fets amb una acuradíssima qualitat escultòrica i amb una vestimenta adequada per la importància que han tingut i tenen aquests elements a Tarragona. N'estic segur que ho aconseguirem ben aviat.

— Per què ha pres la decisió de deixar la tasca de cap de colla?

— Quan portes 30 anys fent de cap de colla d'una agrupació tan important a Tarragona com els Nanos Vells, arriba un moment que dius: «Potser n'hi ha prou!». Està pujant molta gent nova, s'ha renovat la junta de la colla; la presidència, que porta el Jorge Pérez de la Torre. Ara, el que toca és donar relleu als més joves. A més a més, qui començarà aquest Sant Magí a fer de cap de colla és la Laura Sendra, una persona totalment capacitada per la tasca, que n'estic segur que complirà de ple amb les expectatives.

— Ara que deixeu de fer aquesta tasca, com veu el futur de l'agrupació?

— El futur de la colla està del tot assegurat, el veig perfecte perquè està arribant molta gent nova aquests últims anys. A més, hi ha fills de portadors de l'agrupació que garanteixen amb escreix la continuïtat. Jo crec que els Nanos Vells de Tarragona tenen tant de futur com el tenen les festivitats de la ciutat.