«El model urbanístic no funciona»

Alba Terés Ros, estudiant de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV, ha estat premiada pel seu projecte de fi de carrera en la XVI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme. Li han reconegut així l'aportació del seu treball, L'Aigua: estratègies per a un nou paradigma. De la Plana de Lleida a la ciutat.

—Quin significat té rebre aquest premi?

—Sincerament, no m'ho esperava. Estic molt contenta de veure com el meu projecte ha obtingut un reconeixement, i més ara que acabo la meva etapa universitària. És una bona manera d'acabar-la i em fa encarar amb més optimisme la següent, que serà la d'entrar al món laboral dins de l'àmbit de l'arquitectura.

—De què tracta el seu projecte?

—Aquest projecte traça una estratègia conjunta per a connectar els ecosistemes agrícoles, urbans i naturals i reaprofitar millor els seus espais i recursos. En aquest cas, he agafat com a objecte d'estudi els ecosistemes de la Plana, l'Horta i la ciutat de Lleida, que compten amb un model urbanístic que no s'adapta a les necessitats actuals.

—Quin és el problema actual al voltant d'aquest tema?

—La situació ha empitjorat molt darrerament. A dia d'avui, ja hem esgotat els recursos naturals que hauríem de gastar en un any sencer. Per això, crec que és necessari posar sobre la taula un canvi de model per superar la dicotomia entre camp i ciutat i donar resposta a les grans crisis d'emergència climàtica, de biodiversitat i d'esgotament del territori que vivim actualment.

—Què planteja per tal de solucionar aquesta situació?

—Com a lleidatana i estudiant d'arquitectura, conec les característiques i les diferències que existeixen entre el camp i la ciutat de Lleida, així que em va sorgir la pregunta de com es podrien ajuntar i funcionar plegades de millor manera. A partir d'aquí, vaig elaborar un sistema regenerador d'aquests ecosistemes i amb l'objectiu de mirar de quina forma es podien connectar i aprofitar millors els espais i recursos.

—Quin és l'element sobre el qual es vol fer girar tot el canvi de paradigma que proposa?

—L'aigua, ja que la seva persistència en el temps la fa capaç de regenerar ecosistemes malmesos i que connecten amb espais agrícoles, naturals i urbans i donar resposta a les necessitats actuals. A través de l'aigua plantejo diverses estratègies que connecten espais agrícoles, naturals i urbans amb el barri de la Mariola de Lleida com a referència.

—Quines?

—En primer lloc, la reducció del 50% de la mobilitat rodada i la incorporació de 280 construccions vegetals amb l'objectiu de reduir les emissions de diòxid de carboni. Això s'aconsegueix a força d'establir xarxes d'aigua que sumades permetin rehabilitar habitatges desocupats i regenerar prop de 850 hectàrees d'espai vegetal. Aquestes tres estratègies ajudarien a crear un model econòmic que no fes malbé el medi ambient. Finalment, proposo establir un pla de preservació del 50% del patrimoni hidràulic cultural de l'economia de l'horta de Lleida, que permetria recuperar 117 hectàrees d'aquella zona, i incentivar els centres escolars de la zona abastint les necessitats dels menjadors escolars, per exemple.

—Un projecte d'aquestes característiques es podria aplicar també a Tarragona?

—L'objecte d'estudi d'aquest projecte és la plana de Lleida i el seu nucli urbà, però és una idea que es podria aplicar també a Tarragona, ja que disposa de totes les condicions per a dur a terme un projecte d'aquestes característiques. Això li permetria regenerar els seus espais també. Tant de bo es tracti aquest tema aquí en el futur.