«Als càmpings, no tens horari i pots desconnectar, fas el que vols»

Des de la pandèmia, els càmpings van augmentar considerablement la seva popularitat i es van consagrar com una solució per passar unes vacances en família. És una de les alternatives més econòmiques, que, a més, permet desconnectar tant a joves com a adults, pel gran ventall d'activitats que es pot fer dins d'aquests recintes. El Càmping Trillas Spa Tamarit és un d'aquells establiments que té clients fidels des de l'any 1956, que encara avui dia es mantenen quan arriben les vacances, tant estivals com primaverals.

Des de Sant Joan fins a mitjan setembre, els càmpings es troben en temporada alta, ja que durant aquests mesos, és quan els clients tenen més dies de vacances. A més, els més menuts també tenen més de dos mesos de vacances, i és un moment on les famílies es poden reunir. Roger Trillas, propietari i director de Càmping Trillas Spa Tamarit, explica que la popularitat que estan agafant aquests establiments és perquè «oferim unes vacances a l'aire lliure, és pur turisme i desconnexió».

El càmping Trillas té llicència des del 1961, però abans d'aconseguir-la ja hi venia gent a acampar. Raquel Viola, que farà 94 anys al novembre, és la fundadora del Càmping Trillas. Explica que «al principi eren una finca on, durant i després de la guerra, acampaven uns soldats que eren amics del meu sogre. La Guàrdia Civil va fer-los fora, perquè estaven acampant il·legalment. Com que la finca era pròpia, quan tenia 30 anys, vam començar a convertir-la en càmping».

Isabel Antonell és de Sabadell, amiga de la família i clienta des de l'any 1956 i explica que «al principi de tot, veníem aquí de convidats a casa d'uns amics i passàvem uns dies. No era un càmping com a tal. Amb el temps, va començar a arribar més gent, alguns turistes alemanys acampaven aquí a canvi d'alguns diners o menjar pels animals, perquè era un terreny on hi havia porcs, vaques, gallines i altres», diu Antonell.

El dia a dia al recinte ha canviat molt, abans «ajudàvem a alimentar els animals; buscàvem fruita; munyíem les vaques; anàvem a comprar a Altafulla, perquè aquí només hi havia muntanya; anàvem al Yola, que és un bar i hostal d'Altafulla, on, de tant en tant, feien festes», afegeix. Isabel Antonell i la seva família van marcar tendència. Explica que va arribar un punt, en què es formaven grups entre els usuaris del càmping segons la ciutat d'on es provenia. Hi havia molta gent de Sabadell, Terrassa o Barcelona.

Magdalena Fernández i la seva família són de Barcelona i, des del 1961, són clients del càmping, sense fallar cap any. Sempre venen a l'estiu i Setmana Santa. Les seves dues filles, Peque (Magda Martínez) i Mabel Martínez, expliquen que van arribar al càmping perquè els seus pares eren membres de l'Associació Excursionista de Catalunya. «El càmping era com el nostre poble, hi havia muntanya, animals, hi teníem la família...», diu Martínez.

Avui dia, ja han passat quatre generacions familiars al càmping. El dia a dia al càmping també ha canviat molt per aquesta família perquè abans «anàvem a la platja a primera hora, buscàvem musclos, etc.». Les Martínez opinen que una de les grans millores dels càmpings són el ventall d'activitats que s'ofereixen en les seves instal·lacions. «El que crida molt l'atenció dels càmpings són totes les activitats que es fan», diuen.

«Ara, el nostre dia a dia és fer aquagym a la piscina del recinte, dinem amb bona companyia, fem excursions per municipis propers com Altafulla, Ferran o Tarragona», afegeix Peque. Una de les característiques dels càmpings és que fas caliu amb els teus veïns de parcel·la. En el cas de la família Martínez, sempre han tingut molta relació amb Patrick i Catherine, una parella de veïns de parcel·la francesos. Patrick va arribar fa 54 anys des de prop de Nantes, amb la seva família per aprendre castellà i ja és tradició que passin les vacances a Tamarit, tant a l'estiu com a l'hivern.

A banda dels clients que porten tota la vida, els últims anys han estat molts els usuaris que s'han decantat per l'opció de les vacances de càmping. Juan Antonio Muñoz i la seva família fa quatre anys que venen al Trillas. Van decidir aquesta alternativa «pels nens, ja que poden descansar tant ells com nosaltres». «El càmping no és com un hotel que tens un horari marcat, sinó que fas el que vols», diu. Per altra banda, Josan Reig i la seva família són de Sabadell i fa gairebé deu anys que estiuegen al càmping. Van començar a fer-ho perquè «és una opció més econòmica si vens en família», diu Reig.

A més, diuen que «fas vacances de veritat, desconnectes. Als nens els encanta, quan travessem la barrera, baixen del cotxe i no arriben ni a la parcel·la». «A més, és un ambient molt familiar. Hi ha molta gent barrejada i t'integres molt fàcilment», afegeixen. D'altres com Josep Lluís Gutiérrez i la seva família, de la Llagosta, han decidit anar de càmping des que s'ha jubilat. «Quan era jove havia anat de càmping i ara hi hem tornat», declara Gutiérrez.