L'entrega de paqueteria agreuja la manca de conductors professionals

Molts transportistes i conductors professionals han començat a fer, durant els darrers anys, feines de recorreguts més curts, com les relatives a repartiment de paqueteria, una activitat en creixement arran de l'augment de vendes per internet. «És una qüestió de qualitat de vida, ja que permet estar a casa més temps», exposa l'assessor laboral de la Federació d'Autotransport de Tarragona (FEAT), Xavier Torres, qui assenyala que el sector fa temps que s'enfronta a una manca de relleu generacional.

La manca de professionals afecta tant a conductors de transport de mercaderies com als de transport de viatgers. En aquest sentit, el responsable de línies i excursions de l'empresa d'autobusos Plana, Isidro Quevedo, apunta a l'augment de la venda en línia com un dels motius pels quals costa més trobar professionals qualificats. «Molta gent amb el carnet necessari està fent de repartidor», relata Quevedo. El seu testimoni està en una línia similar al del director de la FEAT, Josep Lluís Aymat: «Hi ha escassetat de conductors a tot arreu i l'edat mitjana dels actuals ja supera els 50 anys, i aquests poden triar feines més còmodes que no exigeixin haver de treballar el cap de setmana».

Les necessitats personals i familiars són una de les principals barreres per accedir al sector del transport de mercaderies per carretera, pels llargs recorreguts i el temps fora de casa que impliquen. Tal com expressen els representants de la FEAT, les rutes de grans distàncies suposen, moltes vegades, dormir fora de casa. «Els horaris del conductor d'autobús també poden ser ingrats, ja que, per exemple, has d'esperar a la nit que surtin els últims visitants de PortAventura per dur-los a l'hotel. El mateix passa amb els que porten autobusos a partits de futbol», justifica Torres sobre la dificultat de compatibilitzar la vida laboral amb la vida personal. «Les condicions no ajuden», argumenta.

«Abans, els conductors professionals aconseguien el carnet durant el servei militar, però ara ja no és obligatori i, per tant, has de seguir un procés més complex», explica Torres. Avui dia, més enllà d'apuntar-se a l'autoescola per aprovar l'examen i, així, obtenir el carnet, els transportistes també han de tenir el Certificat d'Aptitud per a Conductors Professionals (CAP), que s'ha de renovar periòdicament.

L'obtenció del CAP requereix 140 hores de formació i una gran inversió de diners. «La suma de la despesa entre el permís i el CAP és de diversos milers d'euros. És una trava a l'hora d'accedir a la professió, sobretot per als joves», manifesta l'assessor laboral de la FEAT. «No hi ha gaires persones amb 20 anys que es treguin el permís per conduir un autobús», afegeix.

Per aquests motius, molts conductors professionals prefereixen la distribució de curts recorreguts, que no requereix l'obtenció del CAP, ja que s'acostuma a fer en furgonetes. D'aquesta manera, també és un treball més accessible per als joves. Això no obstant, des de l'any passat l'Institut Pere Martell ofereix el cicle de grau mitjà de Conducció de Vehicles de Transport per Carretera, que permet obtenir el CAP i el carnet de conduir. Alhora, permet dur a terme pràctiques a empreses. «Eren uns estudis que fins ara no existien i que faciliten l'entrada al sector», posa en relleu Torres.

D'altra banda, el tècnic de la FEAT apunta que, a l'estiu, la manca de personal afecta més el sector del transport de viatgers. «Ara és més complicat perquè vivim en una zona turística i, aleshores, hi ha més demanda en temporada alta. En les línies regulars viatja més gent», expressa.