«Disposar d'un entorn normalitzat és clau per reincorporar-se a la comunitat»

La Generalitat de Catalunya va inaugurar el Centre Penitenciari Obert de Tarragona a principis del passat mes de febrer. Les instal·lacions, amb una capacitat màxima per a 141 interns, estan destinades a reclusos amb el tercer grau, el règim de semillibertat que els permet sortir al carrer de dia i tornar a la nit a dormir, amb la finalitat d'integrar-se en la comunitat. «Aquestes persones han tingut una evolució positiva a la presó tancada i tenen un pronòstic de reinserció favorable», resumeix el director del centre, Carlos E. López Grippa.

— Com és la dinàmica del Centre Obert en el seu dia a dia?

— És la mateixa que a un centre residencial, on les persones internes tenen llibertat de sortida a l'exterior en els horaris assignats. La convivència s'ordena a partir d'un horari general, que determina, per exemple, l'hora dels diferents àpats o els controls de presència al centre.

— El centre ja està ple?

— És important distingir la capacitat física del centre del nombre de persones assignades. El tercer grau admet diferents modalitats de règim obert i, a grans trets, podem distingir entre els règims de pernoctació, que ocupen una plaça física, un llit, d'aquells altres que no impliquen la pernocta. El Centre Obert disposa de 68 habitacions dobles i 5 adaptades, amb una capacitat física per a 141 persones. Actualment, s'ocupen la meitat d'aquestes places i, a banda, tenim vora 80 interns que no ocupen plaça física, en diferents modalitats. Per exemple, en els coneguts com a pisos de penats, ingressats en centres de deshabituació o que són objecte de seguiment en el seu entorn de convivència. Amb tot, ara hi ha assignades un nombre de persones que oscil·la al voltant de les 150. L'aplicació d'una modalitat o una altra depèn de diferents factors, però, en general, respon a les necessitats detectades i a les possibilitats de control i supervisió.

— Quins avantatges o inconvenients té la ubicació on es troben les instal·lacions, al barri del Parc Francolí?

— Les persones internes entren i surten del centre cada dia per atendre les seves responsabilitats. La rutina és semblant a la de molta gent que s'ha de desplaçar a primera hora per anar a treballar o a buscar feina, a fer alguna gestió davant d'alguna institució pública, a l'hospital per rebre alguna cura o a atendre la seva família. Per tot això, els centres oberts són centres urbans, ja que es facilita l'accés al transport públic, a les infraestructures viàries i als serveis comunitaris. També són projectes que entronquen, sobretot, amb l'assistència social i la seguretat pública.

— Quines diferències hi ha entre un centre obert que s'hagi construït amb aquesta finalitat i una presó adaptada a centre obert? Fins fa poc, era el que passava amb les instal·lacions de la presó de l'avinguda de la República d'Argentina, també a Tarragona.

— Formem part d'un projecte relativament recent i que, darrerament, s'ha potenciat amb la inauguració d'aquestes noves instal·lacions. El 1953 segur que ningú va plantejar la construcció de l'antiga presó pensant que acolliria el Centre Obert. És més, el 2015 l'antiga presó va deixar de funcionar com a centre tancat perquè no eren instal·lacions adequades per a l'activitat penitenciària actual. Si l'antiga presó ni tan sols responia als requeriments d'un centre penitenciari ordinari, molt menys podia respondre a les necessitats d'un centre obert.

— Quins espais d'una presó ordinària no calen en un centre obert?

— Per començar, espais com els locutoris de comunicacions, els tallers productius o l'àrea formativa i educativa, perquè els usuaris fan servir els recursos de l'exterior, com qualsevol altre ciutadà. Per tant, a l'anterior centre teníem molts espais clausurats, però que havíem de mantenir en correctes condicions igualment. Era necessari disposar d'unes noves instal·lacions. I aquesta qüestió lliga amb la importància del disseny ambiental de la nostra intervenció. Si el perfil dels nostres usuaris és el de persones que intenten reincorporar-se a la comunitat de la millor manera possible, disposar d'un entorn normalitzat és una qüestió rellevant. Un entorn amable és un factor que ajuda a la convivència i en la normalització de les conductes.

— Quins problemes han trobat en aquests primers mesos?

— Les noves instal·lacions incorporen sistemes tècnics i tecnològics d'última generació que afecten a tota l'activitat del centre. Aquest avantatge ha estat també un inconvenient els primers mesos, ja que el canvi portat a terme també ha estat un canvi en la cultura de treball i en el model de convivència de les persones internes. Els nostres professionals, la majoria dels quals tenen una llarga experiència penitenciària, han fet un gran esforç en el coneixement i en l'adaptació als nous procediments.

— Com evolucionarà el règim obert en el futur?

— Un dels projectes estratègics de la Secretaria d'Execució Penal del Departament de Justícia és la de potenciar el medi obert, ja que s'ha demostrat que afavoreix la reinserció i evita la reincidència. Els estudis fets des del Centre d'Estudis Jurídics i Formació estimen que la taxa de reincidència entre les persones que han passat pel medi obert és 11 punts més baixa que la mitjana global. Concretament, els excarcerats en tercer grau presenten una taxa del 10,1%, mentre que la general és del 21,1%.