25 anys construint la muralla

«Som una gran família». Aquesta és la resposta que més es repeteix quan algú pregunta què és el Club Social La Muralla als seus usuaris, treballadors i voluntaris. En 1998, va néixer aquesta entitat, que s'ha convertit en una llar i un pou ple d'esperança per a les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

La tasca que realitzen des del seu local al carrer de Sant Miquel, el qual ja se'ls està quedant petit, és necessària i imprescindible en la societat actual. Per desgràcia, de vegades, queda una mica invisibilitzada. Durant els darrers 25 anys, Rosa Garriga, una de les fundadores de La Muralla, s'ha dedicat en cos i ànima a conscienciar la població sobre les malalties de salut mental i a lluitar per erradicar l'estigma que hi ha sobre les persones que les pateixen.

«Es parla més sobre aquest tema, però la situació continua estant malament, sobretot pel que fa al tema econòmic», assegura Garriga, qui demana més implicació per part de les administracions. La secretària de la junta directiva de La Muralla lamenta que «la salut mental sempre ha anat darrere de tot, tot i que és una cosa que ens afecta a tothom».

L'entitat va néixer com una associació de familiars de persones afectades per malalties mentals, que no tenia local propi i havia d'utilitzar un despatx de La Pedrera, on van estar cinc anys. Uns anys després es va convertir en un club social. Pepi Benitofare va conèixer la Muralla fa més d'11 anys, perquè el seu fill n'era usuari: «Va ser diagnosticat d'esquizofrènia als 14 0 15 anys i va estar ingressat en diversos llocs. Fa 10 anys va morir d'un infart».

Benitofare, que va agrair el suport que va sentir per part de La Muralla en aquells moments, va decidir continuar a l'entitat com a voluntària: «Sempre he treballat com a terapeuta i vaig pensar que ajudaria més els companys dels meus fills aquí que fora». Un aspecte important és que l'entitat no només ajuda els usuaris, sinó també les seves famílies. «Quan el metge diagnostica la malaltia al teu fill, ell té coberta la teràpia, però qui m'ajuda a mi a portar una situació tan greu i que m'és desconeguda?», pregunta Benitofare.

Una de les persones encarregades d'ajudar els familiars a l'entitat tarragonina és Conxi Almazán, que també és mare d'una persona afectada per una malaltia mental. Ella és moderadora i dinamitzadora del Grup d'Ajuda Mútua (GAM), una iniciativa de la Federació Salut Mental Catalunya. L'objectiu del GAM és fer un acompanyament als familiars o amics. «Es fa l'acompanyament, que sàpiguen que hi ha altres persones que estan passant pel mateix problema que tenen ells i sentin que no estan sols», detalla Almazán. «És una manera d'escapar», afegeix. Benitofare destaca la figura de Rosa Garriga, a la qual va conèixer un dia en un centre de dia.

Molts dels més de 150 usuaris que acull La Muralla venen derivats d'aquests centres o dels hospitals de dia. És el cas de Joan Francesc Gómez, que va arribar fa dos anys al club social. «Em van oferir venir aquí com a continuació de la meva teràpia», explica. «Fan una tasca que no es veu, però que és molt important», indica Gómez, qui assegura que el fet de sortir cada dia per anar fins al local «ja és un punt a favor meu».

Els integrants de La Muralla duen a terme diferents activitats com tallers de cuina, esport a l'aire lliure o anar al cinema. El menú el decideix la junta directiva, que està formada, en un 70%, per persones amb malalties mentals, Berni Sánchez, un dels usuaris, afirma que una de les seves preferides és «l'artteràpia». Gómez, en canvi, prefereix més anar a l'Hort Aigüesverds, un terreny que té l'entitat a Vila-seca.

Un hort terapèutic

Ana Maria Ripollès, monitora del centre, s'encarrega de portar aquest hort terapèutic, que ara també és una granja-escola. Ripollès ha dedicat «mitja vida» al club social. Va començar com a voluntària i es va convertir en la primera monitora contractada. «Molta gent no surt de la ciutat i el contacte amb la natura els ajuda», afirma la monitora que recull els usuaris en furgoneta cada matí per portar-los fins allà.

«L'objectiu és que facin vida normal i no es tanquin a casa», expressa. Jesús López és un habitual a l'hort. «Em vaig trobar la Rosa Garriga a un centre de dia i em va parlar de La Muralla, em va salvar la vida quan lluitava contra un trastorn. No sabria què fer si no estigués aquí, ells són la meva família», explica. A més, destaca, ha pogut independitzar-se, ja que viu en un dels tres pisos tutelats que té l'entitat. «Santi Recasens i jo vam ser els primers a estrenar el pis», comenta orgullós.

La tasca de La Muralla no es podria entendre sense la figura dels seus treballadors. Paula Ulloa, coordinadora de l'entitat, Èlia Lucia Borras, educadora social, i Gerard Gil, integrador social, entre molts altres, utilitzen «l'oci terapèutic per inserir les persones amb problemes de salut mental a la societat». «Volem que recuperin les relacions socials, que és important per recuperar-se», destaquen. En aquest sentit, el president de La Muralla, Ángel Urbina, assegura que aquests anys han estat «agents actius del canvi» i indica que l'objectiu «és continuar creixent per poder arribar a més persones».