«Mèxic té un rerefons i una història que val la pena conèixer»

Arnau Jounou (AJ) i Sofia Sans (SS) són dos tarragonins que han participat en la Ruta Inti 2023, amb 150 persones més d'arreu del món, que tot just s'ha celebrat aquest estiu. La Ruta Inti és un programa social i cultural per joves de tot el món, orientat a fomentar l'intercanvi cultural entre els seus participants, així com l'enriquiment de l'entorn i el context social en què es desenvolupa l'expedició. Cada any fan una expedició diferent i, la d'enguany, s'ha realitzat a les selves de Kukulcán, a la península de Yucatán.

— Com us vau interessar pel projecte Ruta Inti?

— (AJ) Una amiga em va explicar què feien i em va atrapar des del primer moment. Vaig entrar al procés de selecció i, després d'un treball i una entrevista, vaig rebre la confirmació de la meva plaça.

— (SS) Vaig descobrir la Ruta Inti, farà uns quatre o cinc anys, a través d'Instagram. Ràpidament, em vaig enamorar de tot el que feien. Soc estudiant de Medicina a la URV i aquest any era el meu últim estiu abans de presentar-me al MIR, vaig pensar que era ara o mai. Vaig fer tots els tràmits corresponents i em van agafar.

— Llavors, és la primera expedició en què participeu?

— (AJ) Sí, però de ben segur que no serà l'última.

— (SS) Sí, tot i que desitjo que no sigui la darrera. La Ruta et deixa amb ganes de més i amb l'espineta clavada de continuar descobrint nous territoris.

— Quant al projecte, us nodriu d'alguna subvenció o ajut?

— Nosaltres ens hem pagat l'expedició amb els nostres estalvis, però en altres comunitats autònomes existeixen beques municipals, regionals, de diputacions i, fins i tot, d'universitats. El projecte vol continuar creixent per intentar arribar al màxim ressò possible i aconseguir ajuts econòmics que permetin viure aquesta experiència a gent que potser no pot pagar-s'ho.

— Un cop arribeu als països, o abans del viatge, us poseu en contacte amb entitats locals o ONG?

— Nosaltres, com expedicionaris, arribem al país on es realitza l'itinerari i ens deixem portar pel que marca l'organització. Aquesta està, l'any previ, en contacte amb organitzacions, poders governamentals, autoritats, comunitats i un llarg etcètera, per tal de tenir-ho tot lligat un cop comença l'expedició. Per exemple, aquest any hem tingut contacte amb entitats culturals maies de pobles petits com Cansahcab o Maní, fins a arribar a visitar el C5i, el centre de seguretat pública de la ciutat de Mérida.

— Ara, sou a Mèxic. Com està anant l'experiència?

— Ara, estem gaudint del que en diem la post-Ruta. Uns dies de vacances personals després de l'expedició. L'expedició va començar el 23 de juliol i va acabar el 18 d'agost. Durant aquestes 4 setmanes, hem viscut experiències de tota mena. La Ruta s'ha dividit en tres etapes seguint el fil conductor d'El misterio de las selvas del Kukulcán. La primera era el Bosque Nuboso, on vam visitar la Reserva Biocultural del Puuc i vam conèixer de primera mà els fonaments de la cultura maia, amb visites a Chichén Itzà, Calakmul i Campeche. Aquesta primera etapa també ens va servir per prendre contacte entre els expedicionaris i les dinàmiques que comportava la Ruta.

La segona etapa era El anillo de los Cenotes, un seguit d'etapes caminant entre vestigis arqueològics com Labnà, Kabah i Uxmal, continuant el camí de l'aigua. També vam visitar, i conèixer de primera mà, pobles com Tekah i Maní, que ens van obrir les portes a la seva gent i la seva cultura. I vam acabar l'etapa visitant el cenote de Noh-Mozón, un dels moments que ens quedaran gravats per sempre. La tercera i última etapa va recórrer la costa nord de Yucatán, fent parada en pobles com Izamal. Vam conviure durant 3 dies amb la gent de Cansahcab, que ens van obrir les portes de casa seva, literalment, per dur a terme activitats i viure la seva realitat cultural, gastronòmica i esportiva. Vam acabar l'expedició a Dzilam de Bravo, amb activitats de descoberta de llocs com el cenote de Elepetén i el Ojo de agua, una sortida d'aigua dolça al mig del mar.

— Què és el que més us està sorprenent de l'expedició d'enguany?

— (AJ) Em quedo amb tres coses: he descobert la cultura maia, convivint amb gent local, que ens ha regalat un trosset del que tenien, a canvi de res. També em quedo amb el descobriment de llocs com la ciutat de Calakmul, el cenote de Noh-Mozon i Chichén Itzá. A banda de tot això, però, em quedo amb la gent que he conegut, amb un esperit d'aventura brutal i amb ganes d'aportar el seu gra de sorra allà on vagin.

— (SS) Crec que, quan pensem en Mèxic, ens ve al cap un ressort amb tot inclòs. Aquests dies, he descobert que és molt més que això, té un rerefons i una història que val la pena conèixer. Si m'hagués de quedar amb una cosa, em quedaria amb la gent i la família que hem format. Una altra cosa que penso que és important destacar és que el fet de viatjar et permet desencasellar-te de la manera que la gent de casa et coneix, agafes la teva motxilla i comences de zero, sent de la manera més pura que pots arribar a ser i traient versions increïbles d'un mateix que no sabies que existien.

— Teniu pensat tornar a participar en més edicions de la Ruta Inti?

— (AJ) La Ruta, cada any, viatja a un lloc diferent i el de l'any vinent encara no se sap. Tinc moltes ganes de repetir l'any vinent, independentment del lloc, ja que vull continuar vivint l'aventura de la mà de la Ruta. És un projecte que tothom hauria de conèixer i s'hauria d'animar a participar. També tinc ganes de formar part de la Ruta d'una manera més interna, aportant el meu gra de sorra, per fer gran aquest projecte que tant m'ha marcat.

— (SS) M'encantaria poder tornar tot el que m'ha donat la ruta. Sé que com a rutera no podré repetir-la ja que l'any que ve em tocarà centrar-me en la carrera, però m'encantaria tornar com a equip mèdic com més aviat millor. És una manera diferent de viure la ruta. La ruta s'acaba quan vol cadascú, i la meva espero que tot just acabi de començar!