Universitat
La majoria d'aplicacions de cites no contemplen la identitat de gènere, segons la URV
Una investigadora ha analitzat quines implicacions tenen aquestes eines en l'experiència de les persones que les utilitzen
La majoria d'aplicacions mòbils de cites no tenen en compte la identitat de gènere, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, que ha analitzat el comportament d'una dotzena d'aquestes eines en aquest sentit i les seves implicacions per a les persones que les utilitzen.
La principal conclusió del treball és que les aplicacions «encara es mantenen properes al sistema binari de gènere tradicional» i que «només algunes trenquen amb les identitats de gènere estàtiques en oferir una llista de categories de gènere i identitat sexual», ha indicat la URV.
La investigadora Giulia Campaioli ha dut a terme l'estudi, per a la qual cosa es va submergir en les aplicacions Grindr, Tinder, Badoo, Once, happn, Feeld, Romeo, Her, Zoe, OkCupid, LOVOO i Taimi, que va recórrer com una nova usuària que registrava un compte.
En aquesta immersió, la investigadora va classificar les aplicacions en tres grups: «binàries», que mantenen una comprensió de gènere clarament binària i estàtica; «list», que proporciona identificadors de gènere plurals i dinàmics i, finalment, «ternary», que ofereix identificadors de gèneres i sexualitat diversos, però que també obliga les persones que utilitzen les aplicacions a decidir si volen ser incloses a les cerques d'homes o dones.
Durant el seu estudi, la investigadora va comprovar que quan es tracta de sexualitat, encara que els usuaris puguin seleccionar una etiqueta d'identitat sexual d'una llista, es veuen obligats a triar una de les tres opcions per als perfils que vulguin veure: homes, dones o tots dos.
Segons l'estudi, les aplicacions de cites ofereixen als usuaris la capacitat de modificar els identificadors de sexualitat, excepte les classificades dins del grup binari, que no permeten que aquestes persones canviïn el seu gènere sense buscar ajuda del servei d'atenció al client.
Aquesta opció de disseny, segons l'autora de l'estudi, pretén evitar que els homes frustrats amb restriccions de missatgeria puguin eludir les limitacions adoptant temporalment una etiqueta de gènere femení.
D'altra banda, la resta d'aplicacions permeten als usuaris canviar la seva identitat de gènere almenys dues vegades, cosa que «reflecteix una comprensió més flexible i dinàmica de la identitat de gènere», segons Giulia Campaioli.
L'estudi també conclou que aplicacions populars com Tinder i Badoo agrupen les identitats «no conformes» amb una categoria anomenada «una altra», per la qual cosa «realment no admet identificació no binària, ja que els usuaris es veuen obligats a seleccionar un gènere alineat que informa l'algorisme» i que exclou la resta de gèneres, considerat una identitat pròpiament, ha indicat Campaioli.