L'Ajuntament consolida el «deure moral» amb la memòria històrica

L'Ajuntament de Tarragona continua la senyalització d'espais històrics de la ciutat i es manté ferm en el seu objectiu vers la memòria històrica. Les darreres senyals s'han col·locat en aquells espais de titularitat pública que van ser escenari de moments importants de la Guerra Civil i de la repressió franquista, que són el monument als afusellats de la Muntanya de l'Oliva, escenari on van començar els primers afusellaments que van durar fins al 1945 amb un total de 691 execucions; l'Antiga Audiència, edifici on se celebraven els consells de guerra, i la presó de Pilats, per on van passar més de 9.000 persones.

«No és només una obligació legal, sinó un deure moral amb el nostre passat, present i futur», ha expressat rotundament Sandra Ramos, la consellera de Memòria Històrica. Aquestes noves plaques son una forma de «dignificació de les víctimes i de no oblidar les persones assassinades, torturades i represaliades en aquests espais. Si no ho féssim, estaríem condemnats a repetir la nostra història».

Les senyalitzacions que ja estaven col·locades en aquests espais daten de l'any 2016. «Continuem amb una tasca que no comença ni acaba aquí».

A més, Ramos ha volgut destacar que aquest missatge «és més important que mai, ja que els nostres germans de València no ho poden fer», fent referència a la política del govern de PP i Vox a la Comunitat Valenciana. Encara queden per instal·lar quatre plaques més en espais de la ciutat, tot i que els tràmits per senyalitzar-los ja estan en marxa. Aquests són el Convent de les Oblates, edifici destinat a les dones recloses, on, per les condicions carceràries a les quals eren sotmeses, van morir 11 dones; el Convent Pares Carmelites, utilitzat com a lloc de classificació dels presoners republicans que anaven arribant a Tarragona; la Cambra de Comerç, seu de la policia franquista des del 1940 al 1990; i finalment, la Presó Provincial, indret on es va executar a Georg Michael Welzel, condemnat a pena de mort a garrot vil el 2 de març de 1974 a la mateixa hora que Salvador Puig i Antich a la presó de la Model de Barcelona.

No defallir en la memòria

Aquest projecte s'ha dut a terme amb la col·laboració de la Federación Española de Municipios y Provincias. D'aquesta forma, el consistori tarragoní vol «continuar amb la tasca i no defallir en la memòria», ha conclòs Ramos.