La complexitat de formar un govern amb majoria a Tarragona

Complint amb el que va reiterar diverses vegades Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, el PSC està tirant endavant els primers mesos de la legislatura amb un govern en minoria. De moment, aquesta situació no ha ocasionat cap inconvenient en els plens que s'han celebrat aquest estiu, que han servit per aprovar l'ampliació d'horaris dels socorristes a les platges o per tirar endavant modificatius de crèdit. El 27 de juliol, poc més d'un mes després de la sessió d'investidura, l'executiu es va enfrontar a la seva primera prova de foc: aprovar el nou contracte de la neteja. El govern no va tenir problemes per superar l'examen, ja que va comptar amb els vots a favor de Junts i ERC, i les abstencions de Vox, PP i ECP.

Aquest consens, però, pot començar a trontollar en els pròxims mesos. Sobretot, perquè en l'horitzó comença a treure el cap el pressupost del 2024. Aquest pot ser un punt d'inflexió a l'Ajuntament de Tarragona, ja que les negociacions que es puguin produir per buscar socis poden derivar en una possible ampliació de govern. Però la situació que es planteja al Palau Municipal presenta una gran complexitat. La tasca de formar un govern amb majoria és difícil per si mateixa, si existeixen vetos entre partits, encara ho és més. L'únic que es pot afirmar amb seguretat és que hi ha un partit que no es troba al tauler d'escacs de Viñuales. L'alcalde, el mateix dia que va guanyar les eleccions, va deixar clar que pactar amb Vox no entrava en els seus plans.

Un pacte que aplani el camí

Fonts municipals apunten que l'opció d'ampliar govern, actualment, «no està sobre la taula». El batlle va explicar a principis del mandat que estendria la mà a totes les formacions –menys a una– per arribar a consensos de ciutat per als projectes rellevants. El cert és que, a la llarga, això pot acabar cremant el govern socialista. El camí durant els pròxims quatre anys es planteja molt més plàcid si arriben a un pacte que els permeti tenir majoria. Un acord amb ERC seria l'opció més fàcil, ja que sumarien 15 dels 27 consellers necessaris, però és una possibilitat pràcticament inviable per la confrontació que existeix entre ambdós partits.

La portaveu d'Esquerra, Maria Roig, afirma que la relació amb el govern és «cordial», però que estan «molt allunyats del que representa el PSC i del pas a la dreta que ha fet apostant per un alcalde que s'havia presentat dues vegades per Ciutadans». Els republicans estan «convençuts» que tard o d'hora el govern «buscarà socis siguin del color que siguin». Aquesta situació impedeix la voluntat d'ECP de tenir una «majoria ampla d'esquerres». El portaveu del grup municipal, Jordi Collado, torna a defensar un pacte amb ERC i els socialistes, però «ningú fa un esforç per rebaixar la tensió». D'altra banda, el conseller descarta entrar en un govern en minoria. Tampoc veu viable un pacte amb PSC i Junts, ja que no coincideixen «ideològicament» amb els sobiranistes.

En canvi, Jordi Sendra, portaveu de Junts, no tanca cap porta, sempre que es respectin les idees que el partit defensava en el seu programa electoral. Això sí, no veuria amb bons ulls pactar amb el PP, perquè «no compartim el mateix espai polític». Sendra remarca, però, que el més important és que «nosaltres hem vingut a treballar pel benestar dels ciutadans de Tarragona, sigui des de l'oposició o des del govern». Per la seva banda, la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, tampoc tanca la porta a reunir-se amb cap partit. Això sí, «una cosa és asseure's a parlar i, una altra, arribar a fer pactes». I és que hi ha «límits ideològics» que no traspassaran. En aquest sentit, apunta que els problemes entre PSOE i PP a nivell nacional no afecten a la relació dels grups municipals. De moment, però, la formació conservadora continuarà fent «una oposició constructiva». No serà fins després de Santa Tecla, quan començarà el veritable ball de reunions, on el POUM i els pressupostos centraran les converses entre els partits.