«Tenim moltes comunitats diferents que poden enriquir culturalment la ciutat»

— La d'enguany serà la seva primera Santa Tecla com a consellera de Cultura i Festes. Com afrontar la Festa Major?

— Amb molta emoció. Ser consellera de Cultura i Festes durant Santa Tecla, ajudant, participant i decidint com es fa, és el treball més maco que es pot tenir. També és una gran responsabilitat perquè són molts actes, amb una despesa de producció espectacular, i esperes que surti tot bé.

— El cartell d'aquesta edició no ha deixat ningú indiferent.

— És diferent i innovador i trenca amb les imatges més infantils d'anys anteriors. La direcció del Wall Street Journal ha felicitat Pepe Serra pel disseny. És increïble saber que el cartell de Santa Tecla ha arribat fins a Nova York. Cal que els tarragonins posem en valor el talent que tenim a casa.

— Durant la presentació del programa va comentar que ja se'l va trobar pràcticament fet. Troba alguna cosa a faltar?

— Sempre es parla de descentralitzar les festes i enguany s'han fet esforços per fer-ho. A més, tot i que no surt al programa, la gent dels barris de Ponent organitzaran activitats a la plaça del Tarragonès. És molt interessant i hem de continuar treballant en aquesta línia, però cal una reflexió més profunda. Més enllà dels concerts o els espectacles de circ, la part de la festa popular només passa al centre de la ciutat. És un dels eixos de treball que s'haurà d'explorar amb la Comissió Assessora de cara a l'any vinent.

— La Comissió Assessora del Seguici passarà a tenir un paper més important?

— Actualment, es reuneix un cop cada tres mesos i decideix, seguint el protocol, certes coses que demanden les mateixes entitats. Com ara, si una peça del Seguici que ha estat convidada a una altra ciutat, pot anar-hi o no. Tenim un Seguici consolidat i protegim les peces importants perquè només es vegin quan i on toca. I està bé, però hi ha d'haver una reflexió al voltant. Hi ha gent que coneix molt el Seguici i no les podem tenir només per decidir si una peça surt de la ciutat o no. Farem comissions de treball per tractar temes diferents.

— Més enllà de la cultura popular, a Tarragona hi ha una gran xarxa d'entitats culturals.

— N'hi ha moltes i que funcionen molt bé, com la Sala Trono. L'Administració ha de donar suport i facilitar-los la vida el màxim possible. D'altra banda, hem de ser capaços de fer emergir més projectes culturals interessants. Ara, només tenim un sistema amb subvencions nominatives, que serveixen per procurar que les entitats puguin existir.

— S'impulsarà alguna mesura per afavorir la creació de nous projectes culturals a la ciutat?

— Volem crear una àrea específica de suport a la creació i pràctica cultural a la conselleria. Aquesta l'haurem de dotar pressupostàriament quan la situació econòmica de l'Ajuntament ho permeti, perquè emergeixin iniciatives diferents a les que es fan ara.

— L'oferta cultural és prou àmplia per satisfer els gustos de tota la ciutadania?

— La programació, especialment la que fem per a la Festa Major, ha de ser més plural. Ara mateix no ho és. Quins grups venen a tocar aquesta Santa Tecla? The Tyets, La Fúmiga, Arc de Triomf, Joan Dausà… És important potenciar els artistes catalans i que fan cultura en català, per descomptat, però hem de saber que hi ha altres gustos.

— Actualment, diria que l'accés a la cultura està garantida?

— Sí, perquè es fan moltes activitats gratuïtes al llarg de l'any. El programa de Cultura o Extinció oferia moltes activitats de franc. El cicle En Dansa, que va ser espectacular, també ho era. Pel que fa a les de pagament, que sobretot són de la programació de teatres, hi ha descomptes molt competitius. Es fan esforços pensant en què tothom ha de tenir accés a la cultura.

— Segons el que van proposar en campanya, els centres cívics també ajudaran a ampliar l'oferta cultural a la ciutat.

— En el Pla Estratègic de Centres Cívics que es va aprovar a finals de l'últim mandat es parla de la possibilitat que hi hagi programació als centres cívics. Tots els equipaments tenen teatre i s'han d'aprofitar. El nostre objectiu és que, en la pròxima temporada que presentem, que serà la de primavera, ja hi hagi programació cultural als centres cívics. Aquesta es presentarà dins de la programació de teatres de Tarragona. Aquesta és la manera de fer cohesió social a través de la cultura. Volem que part de la gent que ve al Teatre Tarragona també acabi anant, per exemple, al centre cívic de Sant Salvador a veure un espectacle de dansa.

— També van proposar que el Carnaval es converteixi en la Festa Major d'Hivern de Tarragona. Ja s'hi està treballant?

— El primer que s'ha fet és treballar des de la Comissió de treball. Igual que el seguici té el seu protocol i, per tant, té la seva seqüència ritual de les festes, el Carnaval també l'ha de tenir. Si volem que la celebració sigui més gran i inclogui millores per lluir més, hi ha d'haver una inversió. Ara que farem els pressupostos, veurem fins a on podem arribar.

— Quins objectius es marca la conselleria aquest mandat?

— El primer que vaig fer va ser encarregar el Pla Estratègic de Cultura, que ens ha de permetre reflexionar sobre moltes qüestions. Tenim molts reptes. A quasi tots els programes electorals podràs llegir una frase que diu que la cultura és un element transformador i cohesionador. Això què vol dir? Hem aconseguit que coses com la perspectiva de gènere entrin de ple dins de la cultura, que és una eina de conscienciació social. Però, per exemple, la interculturalitat hauria de ser un eix important i no ho està sent. Tenim moltes cultures diferents que poden enriquir culturalment la ciutat.

— En què consistirà aquest Pla Estratègic de Cultura?

— Pla estratègic vol dir fixar-se uns objectius: què vols aconseguir amb l'acció cultural, quins actors té la ciutat, què necessiten, quin és el paper que ha de jugar l'Administració respecte a les entitats... A més, has de definir uns indicadors que mesurin si estàs assolint els objectius, per poder prendre decisions al respecte. Hi ha molts equipaments que necessiten una posada a punt o una repensada i això formarà part del pla. És important que es consensuï amb totes les forces polítiques i amb el sector perquè, independentment de qui estigui al capdavant de la conselleria, hi hagi un camí a seguir.

— En quina fase es troba?

— En una fase embrionària, sobretot estem dissenyant quin és l'abast del pla i la metodologia de treball. Hem de treballar de la mà d'altres conselleries i la URV també ens està ajudant.

— També reflexionarà sobre les biblioteques públiques?

— És una de les qüestions més importants, perquè les biblioteques són la primera aproximació que té la gent jove i la canalla a la cultura. A Tarragona tenim una mancança en aquest aspecte.

— Quan serà una realitat la nova Biblioteca de Torreforta?

— Tindrem el projecte executiu de la nova Biblioteca Públic Pepita Ferrer en un parell de mesos i, després, caldrà buscar els diners. Serà un canvi significatiu a Ponent, perquè no serà una biblioteca clàssica, per agafar llibres o anar a estudiar, sinó un equipament cultural del segle XXI.

— I la de Sant Pere i Sant Pau?

— S'ha encarregat el projecte. Pensàvem que ens el trobaríem més avançat, sobretot perquè el govern d'ERC va explicar als veïns que pràcticament s'estava a punt de col·locar la primera totxana, però no és veritat. Està molt lluny encara.

— L'Ajuntament ja s'ha reunit amb la Generalitat i l'Estat per decidir el futur de la Biblioteca Pública Provincial?

— Ens vam reunir al juliol i vam formalitzar la comissió mixta. Ens vam emplaçar a parlar al novembre, a l'espera del que pugui passar amb el govern de l'Estat, que és qui ha de pagar l'equipament i, ara, no pot comprometre cap inversió. Si finalment canvia d'ubicació, demanarem que ens cedeixin l'actual edifici del carrer Fortuny, amb la voluntat que continuï sent una biblioteca municipal. Més endavant avaluarem cap on hem de créixer, si fa falta més biblioteques o punts de lectura a altres punts de la ciutat.