«Sento molta pressió, la gent m'atura pel carrer per dir-me el que he de dir»

L'actor, guionista i vocalista Oriol Grau va contribuir a la recuperació del Ball de Dames i Vells, del qual encara forma part com a actor i Mestre de Ball. És membre fundador del Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas i de la Sala Trono, espai de referència del teatre independent. Ha treballat en ràdio i televisió amb El Terrat, participant també en nombrosos èxits de TV3, d'on també ha sigut Cap de Programes d'Entreteniment. És professor associat de la URV.

—Estàs com qui diu a quatre dies de fer el pregó. Ja el tens a punt?

—No, no està acabat. Em falten potser un parell de fulls, dels sis o set que tindrà.

—Explica'm com ha sigut l'escriptura d'aquest pregó. Anaves apuntant idees a mesura que se t'acudien? T'imagino escrivint i rient per sota el nas…

—Hauria pogut gaudir-lo més. L'he patit una mica, per la pressió que he tingut. Vaig pel carrer, i la gent m'atura dient-me el que he de dir. Em diuen, sobretot, que els foti canya, i em trobo una mica condicionat… Però sí que ric mentre escric, i suposo que agradarà. Com a mínim, compto que la gent no s'avorrirà, que és el que em preocupa més, que la gent no s'avorreixi.

—L'ensenyaràs a algú abans?

—Sí, a dues o tres persones. Però més que deixar-los que el llegeixin, els el llegiré jo.

—T'ho planteges com un acte una mica teatral, doncs?

—Sí, clar, encara que és un acte oficial, és una posada en escena i l'he escrit com un guió.

—En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'alcalde Rubén Viñuales afirmava estar preparat perquè li fotis canya. A veure si el decebràs!

—Ell també?! No ho sé, penso que aquest no ha de ser l'objectiu d'un pregó. La idea és fer una crida a la gent perquè participi en la festa. I si pregó ve de la paraula prec, jo aprofitaré també per ferne alguns. La canya la fotem a Dames i Vells. Qui en vulgui, que ens vingui a veure. Tot i que… algun somriure congelat potser sí que els quedarà, a les autoritats…

—Però si encara no han tingut temps de cagar-la!

—No, és veritat… però vaja, ja n'han fet alguna [riu].

—L'alcalde també afirmava que no entenia com és que no havies sigut pregoner abans. No t'ho havien demanat mai?

—No, però també ho trobo bé, que no m'ho demanessin. No tinc gaires mèrits, jo, hi ha gent que en té molts més. Per exemple, els meus antecessors, dels quals he llegit alguns pregons. La meva amiga Agnès Busquets, la meva amiga i alumna Danae Boronat, en Boada, meravellós… i tants altres. Pensava que tota aquesta gent ha fet el pregó molt merescudament. Potser jo no estaré a l'altura, però almenys faré riure, que és el que em toca. He vingut al món a fer riure.

—Quin Oriol Grau veurem, al balcó? L'actor, el músic, l'activista, el professor… o simplement, el tarragoní?

—El tarragoní. Però, sobretot, l'Oriol Grau de Dames i Vells. Faré bastanta incidència en això. Aprofitaré el pregó per parlar-ne, perquè és el que em vincula a la festa i a Tarragona. Després de 43 anys, encara ho gaudeixo. I em sembla tan extraordinari, que en parlaré bastant. Vaja, m'havia fet la promesa de no dir de què parlaria!

—Sempre has viscut Santa Tecla treballant. Com és la festa des de dins?

—Sí, des dels disset anys! Doncs veus només el circuit per on tu passes, no veus mai la festa total. El Seguici, tal com és ara, no l'he vist mai sencer. Veiem el tros de la trobada del dia de Santa Tecla al carrer Merceria, i ja està, perquè després anem a la Residència de la Mercè. El nostre itinerari només ens permet veure Dames i Vells.

—I com es viu la festa a Dames i Vells?

—Doncs superpreocupats per la puntualitat, perquè ens agrada ser puntuals, i calibrant el ball per anar-lo millorant. Sempre estem treballant. Diem ostres, en aquell gag no han rigut tant perquè potser s'ha alentit massa el temps… L'humor és un treball de rellotgeria, i ens agrada anarlo polint sense parar.

—A Dames i Vells foteu canya a l'Ajuntament, sigui del color que sigui. És saludable, per a tots els pobles i ciutats, que algú ho faci.

—Sí, i tant de bo a tot arreu hi hagués un ball satíric on fessin un repàs del que hi passa. Nosaltres vam ser els primers, al 81 no n'hi havia gaires, però ara n'hi ha a Reus, Valls, Alcover, Vilafranca, Vilanova, Constantí… Som amics de tots i padrins d'alguns, i això ens omple d'orgull.

—Jo no soc de Tarragona, tot i que fa molts anys que hi visc. I tinc la sensació que sempre que s'ajunten quatre tarragonins del món de la cultura o la festa, ho acaben trobant tot una mica cagat i pixat. Tan malament estem?

—Crec que és el tarannà d'aquesta ciutat, trobar-ho tot cagat i pixat, sí [riu]. Però en realitat, les coses no són així, i ens ho demostra la gent que ve de fora, que de seguida et diuen que tenim una ciutat collonuda.

—I, malgrat tot, tu sempre has fet gala d'un gran orgull tarragoní.

—Sí, tot i que soc nascut a Barcelona, soc tarragoní d'adopció. M'agrada aquesta ciutat, el caràcter i el tarannà que té. Per a mi, això és casa. És el meu campament base i ho ha sigut sempre, malgrat els anys que he estat treballant a Barcelona.

—Recordes èpoques daurades, a Tarragona?

—Ara, per Santa Tecla, per exemple. De fa uns anys cap aquí, la Festa Major és una època daurada. Tot i que em fa por que la festa es pamplonitzi, que hi hagi tanta gent que no puguis gaudir-la i que l'alcohol vagi en excés. Això és una cosa que no hauria de ser, Santa Tecla és un altre tipus de festa.

—Si durant el pregó poguessis manllevar la vara d'alcalde a Rubén Viñuales, què és el primer que faries?

—Obriria locals que, com a Ajuntament, tinc tancats de fa anys, i els donaria a entitats que no en tenen. Els deixaria les claus, els demanaria que fessin una pòlissa d'assegurança civil, i… aquí el teniu per a assajar, fer música, art, jugar…

—Des del 2019 que el pregó es fa des del balcó de l'Ajuntament. És millor que el Saló de Plens?

—I tant! Així es fa participar a la gent. Al cap i a la fi, el pregó és per als tarragonins i les tarragonines que estan a baix. Lo altre era un acte només per a autoritats i favorits.

—Quan acabis hauràs de marxar disparat…

—Sí, el pregó és a les set i tenim Dames i Vells a les vuit, així que no durarà més de mitja hora, perquè necessito temps per canviar-me i maquillar-me.

—Vols dir que no li tocarà el rebre, enguany, al pregoner?

—Ja et dic jo que sí. Hi ha un moment que se n'enfoten d'ell.