«La Part Alta de Tarragona fa camí de convertir-se en el Barri Gòtic»

Un estudi internacional liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) apunta que el turisme massiu augmenta els riscos d'exclusió social a les ciutats i en perjudica la cohesió social. El treball analitza durant quatre anys vuit grans ciutats turístiques de la Mediterrània, entre les quals Barcelona, i les seves conclusions són alarmants. Antonio Paolo Russo és investigador del Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del Departament de Geografia de la URV i la persona que ha coordinat l'estudi. Russo explica que aquests resultats preocupants es poden extrapolar al Camp de Tarragona i a la capital.

«La intensitat d'oferta dels apartaments turístics a Tarragona ha arribat a nivells de Barcelona», alerta Russo. En aquest sentit, el coordinador de l'estudi creu que, si aquesta tendència continua, «la Part Alta fa camí de convertir-se en el Barri Gòtic». «Un exemple són els comerços del centre de la ciutat, que estan destinats a capturar clients que només passen dues hores a la ciutat», explica l'investigador. Segons estudis de la universitat, la Part Alta és la zona de la ciutat on més ha crescut el preu de l'habitatge en els últims deu anys. Per això, Russo considera que «la regulació del turisme a la ciutat ja arriba tard». L'investigador critica la inacció dels diferents governs municipals, tot i els estudis que «s'han fet en els darrers anys i que mostren aquests efectes negatius en la ciutadania».

«La proliferació dels apartaments turístics es tradueix en un creixement del preu de compra-venda», diu Russo. L'investigador expressa que en un principi aquests projectes «es veuen amb bons ulls perquè renoven edificis en mal estat i aporten la inversió necessària, però no hem d'oblidar que darrere hi sol haver grans fons d'inversió, sense cap lligam a la ciutat, que només compren immobles per llogar durant la temporada turística». Tot i això, Russo opina que «el Patronat de Turisme de Tarragona està fent una gran feina en diferenciar-se de la Costa Daurada i apostar per un turisme més cultural». Però, per arribar-hi, creu que la ciutat ha de solucionar la problemàtica amb els creuers: «Sobre el turisme de creuer només parlem en terminis expansionistes, com més, millor». Russo indica que cal una major «coordinació amb el Port, com ja ocorre en altres ciutats mediterrànies com la mateixa Mallorca o Dubrovnik.»

Justament el nou govern municipal implementarà un nou circuit turístic per a creueristes, que establirà l'avinguda Catalunya, al Camp de Mart, com un nou punt d'arribada. El govern municipal ha detectat mancances i deficiències en l'atenció i en la logística dels creueristes a partir del moment en què baixen de l'autobús al centre de la ciutat per fer les seves visites. Però, segons Russo, aquests efectes també s'evidencien més enllà de la capital. «Al Camp de Tarragona s'estan creant zones cèntriques de mobilitat turística i una llarga perifèria de marginació residencial», explica Russo.

Un exemple, segons l'investigador, és Vila-seca, que s'està establint com un municipi on viuen els treballadors de temporada a Salou. «El mercat immobiliari expulsa els treballadors», diu l'investigador. Per aquest motiu, segons Russo, el turisme també genera una mobilitat ineficient, «perquè els treballadors no es poden permetre viure als centres de les ciutats i marxen, però després són ells els que treballen als centres urbans. Això, ambientalment, és molt nociu». Tot i això, Russo assenyala que hi ha alternatives a aquest model socioeconòmic en alguns barris de Tarragona, com per exemple a l'Arrabassada. «S'està veient com creixen serveis i comerços de qualitat, impulsats per gent resident que hi aposta i escull el barri», rebla.