La dependència del mòbil, un dels grans reptes del centres educatius de Tarragona

Amb l'inici d'un nou curs escolar, els centres educatius afronten un any més la problemàtica de l'ús del telèfon mòbil als seus equipaments. Cadascun aplica una normativa diferent, més o menys restrictiva, però tots tenen l'objectiu de normalitzar el telèfon mòbil com una eina pedagògica, mentre lluiten contra la dependència que els aparells han generat entre l'alumnat.

Des de l'institut Martí Franquès, que acull cursos de l'ESO fins Batxillerat, fa sis anys que apliquen una normativa que regula l'ús del mòbil per espais: aules, pati, exàmens i sortides acadèmiques. Així ho explica el director del centre, Jordi Satorra, remarcant que enguany han fet un canvi: quan un alumne se salta les normes, no avisen a casa per amonestar-lo, ja que consideren que «ja són prou grans per saber que han fet una cosa malament». També explica que la normativa va ser reforçada des d'abril, i que la mantindran fins al Nadal per analitzar com funciona i si s'ha de fer cap canvi.

El seu reglament permet l'ús del mòbil a les aules, amb permís del professorat, perquè entenen que és «un recurs pedagògic», i també es pot utilitzar durant els patis i en els canvis de classe. Satorra explica que, fins ara ,no han tingut casos d'abús del telèfon mòbil, en part perqué, durant els esbarjos, fan l'activitat Patis Actius per a reforçar la mobilitat dels estudiants amb exercicis, concursos, etc. Una altra iniciativa que duu a terme és que cada any informen els alumnes de 1r d'ESO el segon dia de curs per deixar la normativa clara.

Un cas diferent és el de l'escola Joan XIII, que acull des d'una llar d'infants fins al batxillerat i cursos de formació professional. El seu sotsdirector, José Luis Espallargas, explica que els alumnes d'educació obligatòria poden utilitzar el mòbil a les aules quan es fa alguna activitat pedagògica, però això és tot. Per norma general no el deixen portar al centre i, si es dona el cas que un alumne ho fa, l'ha de tenir apagat i dipositar-lo en unes butxaques de tela que hi ha a les aules durant tot l'horari lectiu, patis inclosos. D'altra banda, els alumnes d'educació postobligatòria tenen les mateixes normes, però no se'ls demana que el guardin en les butxaques de tela. El sotsdirector explica que, en un principi, van prohibir portar el mòbil al centre, però com que els alumnes el duien igual i,en conseqüència, es produïen moltes expulsions, van decidir modificar la normativa.

Espallargas remarca que és una situació «complicada» a causa de la dependència al mòbil que tenen la majoria dels alumnes. Comenta que són conscients que els aparells seran una eina que acompanyarà els joves en el món laboral i, per això, no els volen «demonitzar», però sí intentar integrar-los als centres.

Més responsabilitat familiar

Tot i les diferents normes d'un i altre, en ambdós centres coincideixen sobre el paper que tenen les famílies en aquesta situació. El director del Martí Franquès denuncia la «visió hipòcrita» de focalitzar tota la responsabilitat de l'ús del mòbil cap als centres quan hi ha alumnes que es queden fins a altes hores de la nit utilitzant els aparells. Demana «corresponsabilitat» a les famílies. Des del Joan XIII expliquen no totes les famílies donen suport a la seva normativa. Per exemple, fa uns anys treien els telèfons mòbils, i les famílies van insistir en el fet que es deixés de fer, fins que van aconseguir canviar la normativa. També van demanar deixar els telèfons intel·ligents a les aules, amb el pretext que alguns dels alumnes els necessiten un cop finalitzat l'horari lectiu.