«No només estem perdent peixos, sinó també diners i a nosaltres mateixos»

La temperatura mitjana de l'aigua del mar a Catalunya aquest estiu ha estat de 25,5 graus, la tercera més alta des del 1982, segons dades aportades per l'Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (ICATMAR). De quina manera afecta aquest canvi a la societat? I què es pot fer per moderar les ja presents conseqüències del canvi climàtic?

Els investigadors Javier Sigró, del Centre en Canvi Climàtic C3 de la URV, i Jaume Folch, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la mateixa universitat, van ser els responsables de respondre aquestes preguntes i d'altres ahir a la xerrada al Museu del Port La mar s'escalfa. Com ens afecta?, la primera del programa La Nit de la Recerca.

Sigró va iniciar la seva intervenció enumerant algunes de les conseqüències que ha comportat l'augment de la temperatura a les aigües: la fusió dels pols a l'Àrtic, canvis en els corrents marins i onades de calor, entre d'altres. De totes aquestes, va destacar la intensificació de certs fenòmens meteorològics: «Sempre hi ha hagut fenòmens d'aquest tipus, però si tenim un mar més calent, aquest subministra més energia a l'atmosfera i els intensifica». Alguns exemples d'això són la DANA, o les pluges intenses que es van produir per Santa Tecla el 2022.

Sigró també va aclarir que «l'escalfament del mar és lent, però és més difícil refredar-lo» i que la millor opció que té la societat és «vetllar perquè el nostre funcionament sigui sostenible» i així poder arribar a un escenari climàtic on les temperatures siguin «moderades».

Un cop presentat l'escenari, l'investigador Jaume Folch va sintetitzar les conseqüències del panorama en diferents àmbits. Per començar, un exemple de l'augment de temperatures marines són l'entrada d'espècies invasores, com ha succeït a les aigües de Galícia amb la invasió de les meduses Physalia el passat agost. Es tracta d'un animal acostumat a aigües tropicals i que, amb l'augment de temperatures del mar, també ha trobat una segona llar en les costes espanyoles.

D'altra banda, Folch va denunciar que el model de turisme actual «descansa sobre un ecosistema litoral que s'ha aprofitat sense restriccions i que ara col·lapsa» principalment perquè es tracta d'un tipus de turisme caduc de fa 60 anys i «d'explotació en comptes de preservació». És per això que cal «reinventar-lo» i deixar de prendre mesures «sense sentit», com afegir sorra a les platges cada cop que s'esgota.

Altres conseqüències del canvi climàtic que va destacar són els efectes en l'economia, exemplificats en la sequera, i en les persones. Folch va aclarir que tot i que són «éssers adaptables», arribarà un punt en què ja no podran mantenir el ritme dels canvis. A més, va mencionar que el clima també afecta el sistema nerviós de l'ésser humà i que ara mateix, aquest medi no li és gaire favorable. En les seves pròpies paraules, «no només estem perdent peixos, sinó també diners i a nosaltres mateixos».

L'investigador creu que la solució a aquesta situació prové d'utilitzar la tecnologia al nostre abast per aclarir què està succeint i intentar «contenir i redirigir» el canvi climàtic i, per tant, les temperatures. També va demanar una major protecció dels espais naturals, com les platges de Tarragona i la zona de Vandellòs. Amb tot, es va preguntar «fins a quin punt hem d'arribar de degeneració perquè tothom entengui que s'ha de fer alguna cosa» i va defensar que «davant els canvis, no es poden prendre les mesures de sempre».