«Volem oferir l'edifici modernista de l'escola a la ciutat i fer-lo visitable»

— 100 anys no es compleixen cada dia. Com s'afronta aquest aniversari des de l'escola?

— Estem molt il·lusionats. Fa 35 anys que estic a l'escola i ser-ne el director en aquest moment de celebració és un honor. Crec que també és una data per donar les gràcies a les germanes i al nostre fundador, sant Enric d'Ossó, que va crear una companyia de religioses amb l'única voluntat d'educar, perquè creia que era el camí cap a un món millor.

— Quin és l'estat de salut del centre? Quants alumnes tenen?

— Estem en un bon moment. L'escola està en bona salut perquè continuem tenint la confiança de les famílies, generació rere generació. Això fa que el projecte estigui molt viu. Fa poc vam ampliar i vam establir la nostra llar d'infants, i ara arribem fins als 850 alumnes. — Què s'ha preparat des de l'escola per celebrar-ho?

— Volem celebrar tot el que hem pogut fer i viure aquí amb un programa d'activitats diverses, totes pensades per compartir-les amb les famílies, professors, personal tècnic de l'escola i amb tots els ciutadans de la ciutat que s'hi vulguin sumar.

— Quines són les activitats més destacades?

— Avui inaugurem l'exposició El nostre edifici, que mostra les fotografies de Francesc Sech a l'escola. No li hem donat cap indicació específica, el resultat és la seva visió sobre l'activitat del dia a dia a l'escola. El 30 de novembre hi haurà una taula rodona sobre el paper de les AFAS als col·legis de Teresianes. També, farem jornades esportives i concursos literaris i artístics. Cal destacar la conferència col·loqui de l'11 d'abril, a càrrec de Jordi Tinoco i Roberto Fernández, que es titula D'Enric d'Ossó a la LOMLOE. Creiem que és una programació atractiva per a tota mena de públics i que s'estén durant tot el curs.

— La Fundació Escola Teresiana es va fundar l'any 2009. Quin ha sigut el seu paper?

— En aquell moment, les germanes ens van demanar un pas endavant als professors, ja que cada cop eren menys. Elles podien haver tancat les escoles, però ens van consultar i van confiar en nosaltres. Llavors es va crear la fundació, que es podria dir que va salvar l'escola. Igualment, les germanes continuen presents i els col·legis funcionem amb el mateix esperit que quan va començar. Som 21 escoles que portem l'activitat educativa arreu del territori i estem coordinats amb els col·legis de tot l'estat espanyol. Al final, la fundació va ser clau per reactivar el projecte teresià a escala educativa al país.

— L'edifici de l'escola té una gran importància arquitectònica, però no accepta visites. Tenen voluntat de canviar-ho?

— Sí, això ens agradaria canviar-ho. Volem oferir l'edifici modernista de l'escola a la ciutat i fer-lo visitable. És a dir, integrar-lo en la Ruta Modernista de la ciutat i que pugui rebre visites de forma habitual, dins del paquet turístic. Volem destacar el valor patrimonial de l'escola. És el millor edifici modernista de la ciutat, això no ho dic jo. És un bé catalogat, perquè encara continua complint la seva funció educativa i estem situats a la Rambla, per on passa tothom. Volem que es pugui trucar a la porta i visitar els elements arquitectònics més importants. Creiem que seria atractiu pels tarragonins i pels turistes que ens visiten.

— Quin és l'estat actual de l'edifici?

— L'edifici està bé, sempre s'ha intentat adaptar-lo als estàndards de seguretat i situacions d'emergència modificant el mínim possible l'estructura i els elements clau de l'edifici. Tot i això, necessitem algun tipus d'inversió per reformar-ne certes parts. A nivell intern, necessitem millores per anar més enllà en termes d'eficiència energètica i sostenibilitat. S'han fet coses, però volem tenir una mirada més llarga.

— L'11 de març es presentarà un informe de millora del recinte. Quines conclusions exposarà?

Precisament, l'acte que esperem que tingui més transcendència en l'àmbit polític i institucional és aquesta presentació de l'informe sobre l'edifici. Fem una reflexió tècnica sobre què ha estat aquest edifici i com pot continuar la seva feina educativa, tant de bo puguin ser 100 anys més. A partir de l'exposició de les conclusions, demanem algun tipus d'ajuda per part de les administracions o altres entitats per restaurar temes patrimonials, com coronaments i elements ornamentals, rentar la cara a la façana, polir-lo i deixar-lo en un punt idoni que el faci visitable.

— Quin futur preveu a l'escola?

— Està clar que no som aliens al canvi de demografia a Catalunya i que les ràtios progressivament van baixant, marcades per la mateixa administració. En els darrers anys, treballàvem amb ràtios de 25 alumnes per aula, i ara són de 20. Això es pot veure com una amenaça, però nosaltres ho veiem com una oportunitat. Si tenim ràtios més petites, el que hem de fer és millorar la qualitat educativa i l'atenció als alumnes. Potser en uns anys tindrem 750 alumnes, però el col·legi seguirà la seva vocació. Com ens podem imaginar, la nostra escola sempre s'ha adaptat a totes les circumstàncies sociodemogràfiques al país al llarg dels 100 anys, i ara no serà una excepció.