Molts estudiants comencen el curs universitari a Tarragona sense haver trobat pis

La falta de pisos a Tarragona continua afectant els estudiants tot i haver començat el curs universitari, fins al punt que alguns han hagut de recórrer al transport públic o a viure temporalment en pisos de coneguts per poder anar a classe. És el cas d'una estudiant de tercer d'Enginyeria al campus Sescelades de la URV. Explica que és de Lleida i el curs passat va viure en un pis, que va haver de deixar. Va iniciar la recerca d'un nou habitatge al maig a través de plataformes com la pàgina De Pis En Pis i Idealista, i va continuar durant tot l'estiu, sense èxit. La principal dificultat amb què es va enfrontar va ser el preu: «Et pots trobar un pis que estigui bé, però amb un preu inflat. I encara que trobis alguna cosa assequible, no és suficient per a la demanda que hi ha».

Declara que «si no fos de Catalunya sí que hagués agafat algun dels pisos que vaig trobar». Finalment, però, va arribar a la conclusió que li sortia més a compte anar del seu poble a la universitat en transport públic, ja que tarda el mateix que anant a peu del centre de Tarragona al campus Sescelades. D'altra banda, comenta que «em surt més rendible pagar els bons de tren que un pis». Tot i això, continuarà buscant de cara al segon quadrimestre, i afirma que, «per ara, vull fer una pausa per centrar-me en els estudis».

L'opció d'anar en transport públic a les classes no és viable per a tothom. Aquest ha estat el cas d'Stefana Carausu, del Perelló, al Baix Ebre. Aquesta estudiant de tercer de Filologia Anglesa al Campus Catalunya va començar a buscar pis entre finals d'agost i principis de setembre, amb un pressupost de 300 euros amb despeses incloses. Un dels motius pels quals no trobava cap habitatge que l'acabés de convèncer era la ubicació: «Els pisos més assequibles estaven ubicats al Serrallo». També es va enfrontar amb preus inflats i propietaris que demanaven dos mesos de fiança. A això, se li havien de sumar els honoraris de la immobiliària: «Tot plegat arribava a més de 800 euros d'entrada». És per això que Stefana no va comptar amb immobiliàries en la seva recerca de pis, i va emprar les mateixes vies que l'anterior testimoni.

L'inici de curs va arribar, i encara no tenia pis. La primera setmana de classes va viure amb una amiga, i just fa dos dies finalment va trobar un bon pis, assequible i a prop de la plaça Imperial Tàrraco: «Ara mateix estic pagant 190 euros de lloguer, i tot i que són dos mesos de fiança, en total d'entrada només he pagat 530 euros». Explica que si no hagués trobat res, una opció era anar en tren a Tarragona, tot i que «hi ha horaris limitats i m'hauria estat difícil anar a classe a les 8 del matí».

Els estudiants de grau no han estat els únics afectats per la falta de pisos. Així ho demostra Patrícia Ruiz, de 23 anys, qui després d'estudiar Llengües Aplicades a Barcelona, ara cursarà el màster per ser professora al Campus Sescelades. Explica que el seu cas és peculiar, ja que el curs és semipresencial i només ha d'anar a classe físicament tres dies a la setmana. «Un cop vaig saber que havia entrat al màster, el 21 de setembre, vaig començar a buscar un pis. El meu pressupost és de 250 euros màxim, ja que també m'he de continuar pagant el pis que tinc a Alacant, la meva residència actual». El 19 d'octubre inicia el màster, però encara no ha tingut sort amb la recerca. «El curs ja ha començat i l'oferta d'habitacions és quasi inexistent. A més, els pisos més barats estan descuidats i alguns no estan per la zona universitària, sinó pels afores, com Vila-seca», declara.

A aquestes complicacions se suma el fet que només necessita el pis d'octubre a abril: «Les immobiliàries amb qui he parlat em proposen un contracte d'octubre a juny. No els agrada que hagi de marxar a l'abril». Igual que Stefana, tampoc li fa gràcia pagar d'entrada dos mesos de fiança i els honoraris, remarcant que «si no tingués el suport dels meus pares, seria inassequible». Davant d'aquesta situació, explica que li queda l'opció d'anar amb el cotxe de la seva mare del seu poble de Lleida fins a casa de la seva àvia, a Vila-seca, però declara que la despesa en gasolina també seria important: «Ho hem calculat a casa i arriba a 350 euros al mes». Anar en transport públic no és una opció degut a la durada del trajecte. Tot i això, no continuarà buscant pis.

Què opinen les immobiliàires?

Algunes immobiliàries són testimoni any rere any d'aquesta recerca desesperada de pis. És el cas d'Immobiliària Universitària, on expliquen que «un dels principals problemes de la falta d'oferta és que hi ha molts estudiants que aquest any no han deixat els pisos que van ocupar el curs passat». Dels més de 10 habitatges que els van quedar buits, la majoria es van ocupar entre juny i juliol.

D'altra banda, Daniel Sánchez, agent de Finques Gaià, declara que els estudiants acostumen a buscar pis a partir de maig, i que quan arriba juliol, ja no queda quasi res. «El curs passat es van buidar 25 pisos, però es van anar ocupant. Alguns estudiants deixen els pisos perquè no els surt rendible pagar-los durant l'estiu», afirma. Creu que un dels motius de la falta d'oferta és que «hi ha molt poca construcció nova, i això ha paralitzat el mercat immobiliari», afegeix.

Reconeix que s'ha trobat amb pisos que no valen el seu preu, tot i que aquests no se solen llogar perquè «la gent no paga tant per un preu incorrecte». Tot i això, remarca que els propietaris no acostumen a abaixar els preus perquè per a ells tot s'ha encarit. «Els preus han de ser reals i ajustar-se a la situació econòmica», declara Sánchez.